30
d'agost
de
2020, 16:00
Actualitzat:
31
d'agost,
10:42h
Una taula parada però amb les cadires buides. Aquesta és la imatge que resumeix com, vuit mesos després de l'acord per la investidura del PSOE i ERC, el diàleg per abordar el conflicte amb Catalunya es troba en un carreró sense sortida. La inesperada pandèmia que ha capgirat les agendes polítiques, però també les discrepàncies estratègiques dins de l'independentisme i el clima preelectoral, deixa al seu pas dues realitats: ni per al govern espanyol és ara una prioritat ni Junts per Catalunya (JxCat) i ERC comparteixen la via de negociació amb l'Estat.
El mes de juliol ha estat paradigmàtic d'aquestes dues evidències. L'única vegada que es va reunir la taula va ser el 26 de febrer, quan Sánchez i el president Quim Torra van encapçalar les delegacions dels dos governs. La reunió a la Moncloa, asseguts al voltant de la taula de vidre, amb la finestra oberta de bat a bat i la comitiva catalana amb els bolígrafs Free Forcadell i la moleskine-la litúrgia que envoltava la trobada va ser escrutada al mil·límetre- no ha anat més enllà d'una fotografia. A continuació, els quatre episodis que expliquen com la taula ha acabat embarrancant.
1. Una taula a canvi d'una investidura
"Recomençar" la relació amb Catalunya i fer-ho a través del diàleg i la desjudicialització va ser la gran promesa de Pedro Sánchez quan va ser ungit president del govern espanyol amb la imprescindible abstenció dels republicans. L'acord va estar precedit de setmanes de negociació entre el PSOE i ERC, i partia de dues necessitats: la dels socialistes, que havien d'aconseguir una suma de vots suficient al Congrés, i la dels republicans, que buscaven un rol clau en l'aritmètica del govern de coalició per reforçar la seva aposta per la via negociada amb l'Estat.
Les negociacions es van allargar dos mesos i van córrer el risc de descarrilar a mitjans de desembre pel revés judicial europeu que resolia que Oriol Junqueras hauria d'haver quedat en llibertat quan va ser escollit eurodiputat. El gest de la Moncloa va arribar via Advocacia de l'Estat, que va demanar al Suprem que permetés al líder d'ERC anar als plens de l'Eurocambra fins que se li retirés la immunitat un cop es resolgués el suplicatori. L'alt tribunal, però, es va acollir a les tesis de la Fiscalia i va denegar tant la llibertat com la possibilitat de poder-se desplaçar a Brussel·les sota l'argument que ja estava complint condemna.
Els republicans van encarir a partir d'aleshores el preu de l'abstenció a la investidura. El reconeixement del conflicte polític per part del PSOE -que fins aleshores insistia en què es tractava d'un conflicte de convivència entre catalans-, l'aixecament dels vetos perquè cadascuna de les parts pogués exposar les seves propostes i l'acceptació d'una consulta que sotmetés a votació dels catalans l'acord assolit van ser tres elements determinants per al naixement de la taula. Aquesta havia de ser ad hoc i tenir vida pròpia per centrar-se exclusivament en el conflicte polític, mentre la resta de qüestions es derivarien a la comissió bilateral Estat-Generalitat prevista per l'Estatut.
2. Una reunió marcada per un anunci electoral
L'acord del PSOE amb ERC va disparar, des del primer moment, el xoc de JxCat amb els republicans. Torra va advertir que l'entesa no vinculava el Govern i entre els seus es van estendre les acusacions de "deslleial" al soci de govern. Això va dificultar que la taula es reunís en les dues setmanes posteriors a la formació de govern, tal com havien acordat els d'Oriol Junqueras amb els socialistes. Més encara quan, el 29 de gener, després que el Parlament li retirés l'escó de diputat per ordre del Suprem i de la Junta Electoral, Torra va anunciar que convocaria eleccions després de l'aprovació dels pressupostos perquè s'havia trencat la confiança amb ERC.
Aquí es va produir el primer intent del govern espanyol per ajornar la taula. En un comunicat i sense previ avís als republicans, van anunciar que no es podria reunir fins passades les eleccions. Una trucada de Pere Aragonès a Sánchez i una reunió de Gabriel Rufián amb el president espanyol a la Moncloa van forçar una rectificació del govern de coalició. Una setmana després, Sánchez i Torra es reunien al Palau de la Generalitat en el marc de la ronda de reunions amb els presidents autonòmics que va emprendre el líder del PSOE. La trobada havia estat precedida de mesos en què el president espanyol no aixecava el telèfon al president de la Generalitat, ni tan sols durant els greus disturbis posteriors a la sentència de l'1-O.
El terreny es va aplanar amb el compromís dels dos presidents d'encapçalar la primera reunió de la taula per abordar el conflicte amb Catalunya. Al mateix temps, ERC celebrava que Torra s'apropés al seu terreny i acceptés seure per explorar el diàleg. Però perquè la mesa es reunís encara van haver de passar 20 dies més en què JxCat i ERC van obrir foc creuat per la figura del mediador. Torra la considerava imprescindible la monitorització de les converses, mentre que els republicans defensaven que la manca d'aquesta figura no podia ser un impediment. Finalment, les dues delegacions es reunien el 26 de febrer per constatar les seves discrepàncies insalvables -el PSOE no accepta ni l'amnistia ni l'autodeterminació- però amb l'acord de reunir-se un cop al mes per parlar-ne alternant Barcelona i Madrid.
3. Una pandèmia i l'habilitat de Ciutadans
La reunió del març ja no es va arribar a celebrar. Amb la declaració de l'estat d'alarma per la pandèmia provocada pel coronavirus, les agendes polítiques de la Moncloa i de la Generalitat saltaven pels aires. Si difícil eren ja les relacions entre les dues administracions, més complexes es van fer arran de la gestió de la crisi sanitària. El model del comandament únic va provocar les queixes del Govern, que van denunciar que se li manllevaven les competències. També les diferents visions sobre el confinament total i les restriccions preses van atiar el xoc entre Torra i Sánchez.
Al mateix temps, també creixia la pugna entre JxCat i ERC per la gestió de la crisi i pel diferent posicionament a Madrid a l'hora de votar en les pròrrogues de l'estat d'alarma. Els primers van votar sempre en contra dels sis processos per allargar-lo, mentre que els de Rufián es van abstenir en les tres primeres. La quarta votació, va marcar un punt d'inflexió. Molestos per la falta de negociació, la continuïtat del comandament únic i perquè cap de les seves peticions eren ateses, per ordre de Junqueras ERC va votar en contra de l'estat d'alarma. Ciutadans va aprofitar l'escletxa per ocupar la vacant i teixir un vincle amb Sánchez que ha anat més enllà de l'aritmètica necessària per a l'estat d'alarma.
De poc va servir que els republicans tornessin a pactar amb el PSOE a canvi d'una abstenció a la sisena pròrroga. Inés Arrimadas s'ha consolidat com a soci prioritari de Sánchez juntament amb el PNB i el partit taronja ha aixecat en diverses ocasions la veu per erigir-se en els garants de què la "taula de la vergonya" no es reuneixi. A les portes de negociar els pressupostos generals de l'Estat, Ciutadans i ERC han exhibit vetos creuats, i Sánchez ja ha donat símptomes de prioritzar el manteniment de l'entesa amb el partit d'Arrimadas.
4. El clima preelectoral a Catalunya
Passats els pitjors moments de l'epidèmia, ERC va reclamar reprendre el diàleg a través de la taula. La Moncloa i, fins i tot, el mateix president Sánchez s'hi van comprometre, però el mes de juliol va finalitzar sense trobada per molt que les dues parts havien fixat com a idoni aquest calendari. Ni Sánchez ni Torra han fet el pas de fixar una data. Els dos motius que expliquen per què no s'ha produït aquesta represa són els mateixos que fins ara han torpedinat el diàleg. Per una banda, el PSOE continua aprofundint en l'aliança amb Cs -amb la incomoditat de Podem-, necessita aprovar els pressupostos i està convençut que el diàleg amb Catalunya no prosperarà fins que no es produeixi un canvi de Govern.
Per una altra banda, el clima entre JxCat i ERC s'ha anat enverinant a mesura que es dona per fet que Torra acabarà convocant les eleccions per a aquesta tardor, malgrat que la segona onada de la pandèmia podria alterar el calendari. Inicialment, el president va advertir que abans que la taula es reunís l'independentisme polític i social s'hauria de reunir per fixar-ne els objectius, però aquesta trobada no s'ha materialitzat. Liderats per Carles Puigdemont, des de Junts han esmolat el discurs de la "confrontació" amb l'Estat i en les darreres setmanes han assenyalat que la taula és un "engany". Especialment quan, a finals de juliol, la Fiscalia va demanar la suspensió del tercer grau dels presos de Lledoners i aquests van perdre el règim de semillibertat.
Els republicans, que no han reeixit en la seva estratègia de consolidar el diàleg, s'han quedat sols reclamant que es reuneixi la taula, buc insígnia de l'anomenat "independentisme pragmàtic". Entre bambolines admeten que ja serà difícil que això passi abans de les eleccions. Verbalment, però, continuen reivindicant que es reuneixi quan abans millor i la consideren un instrument útil per seguir exigint l'amnistia i l'autodeterminació. Sánchez també va defensar la represa de la interlocució en la seva compareixença de dimarts, però tampoc ha anat més enllà de les paraules.
A les portes d'una tardor complexa tant per a la Moncloa com per a la Generalitat, la taula és a hores d'ara només un espectre, en un context de conflicte enquistat que Sánchez creu assumible mentre l'independentisme continuï atrapat en la seva pugna interna.
El mes de juliol ha estat paradigmàtic d'aquestes dues evidències. L'única vegada que es va reunir la taula va ser el 26 de febrer, quan Sánchez i el president Quim Torra van encapçalar les delegacions dels dos governs. La reunió a la Moncloa, asseguts al voltant de la taula de vidre, amb la finestra oberta de bat a bat i la comitiva catalana amb els bolígrafs Free Forcadell i la moleskine-la litúrgia que envoltava la trobada va ser escrutada al mil·límetre- no ha anat més enllà d'una fotografia. A continuació, els quatre episodis que expliquen com la taula ha acabat embarrancant.
1. Una taula a canvi d'una investidura
"Recomençar" la relació amb Catalunya i fer-ho a través del diàleg i la desjudicialització va ser la gran promesa de Pedro Sánchez quan va ser ungit president del govern espanyol amb la imprescindible abstenció dels republicans. L'acord va estar precedit de setmanes de negociació entre el PSOE i ERC, i partia de dues necessitats: la dels socialistes, que havien d'aconseguir una suma de vots suficient al Congrés, i la dels republicans, que buscaven un rol clau en l'aritmètica del govern de coalició per reforçar la seva aposta per la via negociada amb l'Estat.
Les negociacions es van allargar dos mesos i van córrer el risc de descarrilar a mitjans de desembre pel revés judicial europeu que resolia que Oriol Junqueras hauria d'haver quedat en llibertat quan va ser escollit eurodiputat. El gest de la Moncloa va arribar via Advocacia de l'Estat, que va demanar al Suprem que permetés al líder d'ERC anar als plens de l'Eurocambra fins que se li retirés la immunitat un cop es resolgués el suplicatori. L'alt tribunal, però, es va acollir a les tesis de la Fiscalia i va denegar tant la llibertat com la possibilitat de poder-se desplaçar a Brussel·les sota l'argument que ja estava complint condemna.
Els republicans van encarir a partir d'aleshores el preu de l'abstenció a la investidura. El reconeixement del conflicte polític per part del PSOE -que fins aleshores insistia en què es tractava d'un conflicte de convivència entre catalans-, l'aixecament dels vetos perquè cadascuna de les parts pogués exposar les seves propostes i l'acceptació d'una consulta que sotmetés a votació dels catalans l'acord assolit van ser tres elements determinants per al naixement de la taula. Aquesta havia de ser ad hoc i tenir vida pròpia per centrar-se exclusivament en el conflicte polític, mentre la resta de qüestions es derivarien a la comissió bilateral Estat-Generalitat prevista per l'Estatut.
2. Una reunió marcada per un anunci electoral
L'acord del PSOE amb ERC va disparar, des del primer moment, el xoc de JxCat amb els republicans. Torra va advertir que l'entesa no vinculava el Govern i entre els seus es van estendre les acusacions de "deslleial" al soci de govern. Això va dificultar que la taula es reunís en les dues setmanes posteriors a la formació de govern, tal com havien acordat els d'Oriol Junqueras amb els socialistes. Més encara quan, el 29 de gener, després que el Parlament li retirés l'escó de diputat per ordre del Suprem i de la Junta Electoral, Torra va anunciar que convocaria eleccions després de l'aprovació dels pressupostos perquè s'havia trencat la confiança amb ERC.
Aquí es va produir el primer intent del govern espanyol per ajornar la taula. En un comunicat i sense previ avís als republicans, van anunciar que no es podria reunir fins passades les eleccions. Una trucada de Pere Aragonès a Sánchez i una reunió de Gabriel Rufián amb el president espanyol a la Moncloa van forçar una rectificació del govern de coalició. Una setmana després, Sánchez i Torra es reunien al Palau de la Generalitat en el marc de la ronda de reunions amb els presidents autonòmics que va emprendre el líder del PSOE. La trobada havia estat precedida de mesos en què el president espanyol no aixecava el telèfon al president de la Generalitat, ni tan sols durant els greus disturbis posteriors a la sentència de l'1-O.
El terreny es va aplanar amb el compromís dels dos presidents d'encapçalar la primera reunió de la taula per abordar el conflicte amb Catalunya. Al mateix temps, ERC celebrava que Torra s'apropés al seu terreny i acceptés seure per explorar el diàleg. Però perquè la mesa es reunís encara van haver de passar 20 dies més en què JxCat i ERC van obrir foc creuat per la figura del mediador. Torra la considerava imprescindible la monitorització de les converses, mentre que els republicans defensaven que la manca d'aquesta figura no podia ser un impediment. Finalment, les dues delegacions es reunien el 26 de febrer per constatar les seves discrepàncies insalvables -el PSOE no accepta ni l'amnistia ni l'autodeterminació- però amb l'acord de reunir-se un cop al mes per parlar-ne alternant Barcelona i Madrid.
3. Una pandèmia i l'habilitat de Ciutadans
La reunió del març ja no es va arribar a celebrar. Amb la declaració de l'estat d'alarma per la pandèmia provocada pel coronavirus, les agendes polítiques de la Moncloa i de la Generalitat saltaven pels aires. Si difícil eren ja les relacions entre les dues administracions, més complexes es van fer arran de la gestió de la crisi sanitària. El model del comandament únic va provocar les queixes del Govern, que van denunciar que se li manllevaven les competències. També les diferents visions sobre el confinament total i les restriccions preses van atiar el xoc entre Torra i Sánchez.
Al mateix temps, també creixia la pugna entre JxCat i ERC per la gestió de la crisi i pel diferent posicionament a Madrid a l'hora de votar en les pròrrogues de l'estat d'alarma. Els primers van votar sempre en contra dels sis processos per allargar-lo, mentre que els de Rufián es van abstenir en les tres primeres. La quarta votació, va marcar un punt d'inflexió. Molestos per la falta de negociació, la continuïtat del comandament únic i perquè cap de les seves peticions eren ateses, per ordre de Junqueras ERC va votar en contra de l'estat d'alarma. Ciutadans va aprofitar l'escletxa per ocupar la vacant i teixir un vincle amb Sánchez que ha anat més enllà de l'aritmètica necessària per a l'estat d'alarma.
De poc va servir que els republicans tornessin a pactar amb el PSOE a canvi d'una abstenció a la sisena pròrroga. Inés Arrimadas s'ha consolidat com a soci prioritari de Sánchez juntament amb el PNB i el partit taronja ha aixecat en diverses ocasions la veu per erigir-se en els garants de què la "taula de la vergonya" no es reuneixi. A les portes de negociar els pressupostos generals de l'Estat, Ciutadans i ERC han exhibit vetos creuats, i Sánchez ja ha donat símptomes de prioritzar el manteniment de l'entesa amb el partit d'Arrimadas.
4. El clima preelectoral a Catalunya
Passats els pitjors moments de l'epidèmia, ERC va reclamar reprendre el diàleg a través de la taula. La Moncloa i, fins i tot, el mateix president Sánchez s'hi van comprometre, però el mes de juliol va finalitzar sense trobada per molt que les dues parts havien fixat com a idoni aquest calendari. Ni Sánchez ni Torra han fet el pas de fixar una data. Els dos motius que expliquen per què no s'ha produït aquesta represa són els mateixos que fins ara han torpedinat el diàleg. Per una banda, el PSOE continua aprofundint en l'aliança amb Cs -amb la incomoditat de Podem-, necessita aprovar els pressupostos i està convençut que el diàleg amb Catalunya no prosperarà fins que no es produeixi un canvi de Govern.
Per una altra banda, el clima entre JxCat i ERC s'ha anat enverinant a mesura que es dona per fet que Torra acabarà convocant les eleccions per a aquesta tardor, malgrat que la segona onada de la pandèmia podria alterar el calendari. Inicialment, el president va advertir que abans que la taula es reunís l'independentisme polític i social s'hauria de reunir per fixar-ne els objectius, però aquesta trobada no s'ha materialitzat. Liderats per Carles Puigdemont, des de Junts han esmolat el discurs de la "confrontació" amb l'Estat i en les darreres setmanes han assenyalat que la taula és un "engany". Especialment quan, a finals de juliol, la Fiscalia va demanar la suspensió del tercer grau dels presos de Lledoners i aquests van perdre el règim de semillibertat.
Els republicans, que no han reeixit en la seva estratègia de consolidar el diàleg, s'han quedat sols reclamant que es reuneixi la taula, buc insígnia de l'anomenat "independentisme pragmàtic". Entre bambolines admeten que ja serà difícil que això passi abans de les eleccions. Verbalment, però, continuen reivindicant que es reuneixi quan abans millor i la consideren un instrument útil per seguir exigint l'amnistia i l'autodeterminació. Sánchez també va defensar la represa de la interlocució en la seva compareixença de dimarts, però tampoc ha anat més enllà de les paraules.
A les portes d'una tardor complexa tant per a la Moncloa com per a la Generalitat, la taula és a hores d'ara només un espectre, en un context de conflicte enquistat que Sánchez creu assumible mentre l'independentisme continuï atrapat en la seva pugna interna.