30
de maig
de
2020, 20:37
Actualitzat:
22:14h
No va ser possible ni a la quarta ni a la cinquena pròrroga, però sí a la sisena. Amb document de pacte inclòs, ERC ha acordat amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, abstenir-se en la votació perquè l'estat d'alarma sigui vigent 15 dies més, fins al 22 de juny. A canvi, la Generalitat recuperarà les competències quan cadascuna de les regions entrin a la fase 3, el pas previ a l'assoliment de l'anomenada "nova normalitat". Així doncs, el Govern restituirà la seva capacitat de comandament de forma gradual a mesura que la desescalada s'acosti al final en cadascun dels territoris.
L'acord segellat amb el govern espanyol, teixit en discreció per Sánchez i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, s'ha precipitat aquest dissabte i ha suposat que ERC hagi convocat d'urgència la seva cúpula. Segons el document signat pels dos partits, la Generalitat serà l'autoritat competent en les regions que assoleixin la fase 3 i pilotarà les mesures a partir d'aquell moment, a excepció d'aquelles que tinguin a veure amb la llibertat de circulació. La lletra petita, però, detalla que la superació de la desescalada i, per tant, la sortida de la fase 3 es podrà "proposar" -que no decidir- des de les autonomies.
Més enllà de l'estat d'alarma, un dels compromisos que han arrencat els republicans a la Moncloa és la capacitat de les autonomies i, per tant, també de la Generalitat, per participar de la gestió dels fons europeus de reconstrucció, un dels grans cavalls de batalla del vicepresident Aragonès. Entre els punts d'entesa s'inclou també el compromís del govern espanyol, "sempre que sigui possible", de prioritzar altres mesures alternatives a l'estat d'alarma en cas de futurs rebrots i de desvincular-ne les mesures econòmiques i socials que es prenguin. De fet, l'acord del PSOE amb Ciutadans ja va suposar la desvinculació dels ERTO de l'estat d'alarma.
Un dels aspectes més concrets de l'acord és que s'analitzaran reformes legals tant de la llei que regula l'estat d'alarma, excepció i setge com la de salut pública per poder garantir la "cogovernança de les comunitats autònomes i incrementar la protecció dels drets fonamentals i les llibertats ciutadanes". Els canvis seran presentats en una comissió d'avaluació que es crearà al Congrés i que, segons el document, hauria de tramitar les reformes en un període de tres mesos per ser aprovades. També es detalla que els treballadors no residents a la Conca d'Òdena però amb el seu centre de treball a la zona se'ls reconeixerà la baixa per incapacitat laboral per rebre la prestació corresponent.
Una reclamació reiterada durant tot l'estat d'alarma
El retorn de les competències ha estat la principal reclamació de la Generalitat des de l'inici de l'estat d'alarma, quan es va imposar el comandament únic per gestionar la crisi sanitària. De fet, el president de la Generalitat, Quim Torra, tenia previst tornar-les a reclamar aquest diumenge en la conferència de presidents. En base a l'acord dels republicans amb Sánchez, aquestes es recuperaran, però pràcticament quan ja estarà culminat el desconfinament.
La gestió de l'ingrés mínim vital, un altre punt del llistat amb què Torra afrontarà la reunió de demà, també ha estat sobre la taula en les converses entre ERC i el PSOE. Finalment, però, ha quedat fora del pacte de la mateixa manera que han quedat en l'aire altres de les reivindicacios que fa deu dues feien els de Gabriel Rufián, com ara el permís remunerat per a la conciliació. Fonts de la direcció republicana asseguren que "no hi ha marge" per acordar aquesta qüestió en el marc de la negociació de l'estat d'alarma.
Fora del document queda també la precisió sobre quan es reactivarà la taula de diàleg sobre el conflicte amb Catalunya. Els republicans donen per fet el compromís de Sánchez de convocar-la de nou un cop finalitzi la desescalada. Aquest mateix dissabte, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat que el retorn de les competències a la Generalitat seria la prova de foc de la "predisposició" del govern espanyol per reprendre el diàleg.
Caldrà veure com afecta en el tauler de l'aritmètica al Congrés l'acord d'ERC amb el PSOE. Ciutadans i el PNB han apuntalat la quarta i la cinquena pròrroga, però els d'Inés Arrimadas van advertir que l'acord amb el partit taronja suposava dinamitar la taula de diàleg amb l'independentisme. De fet, la incomoditat de Ciutadans amb el PSOE ha anat in crescendo tant arran de l'acord finalment rectificat amb Bildu per a la derogació de la reforma laboral com pel xoc obert per la Moncloa amb la Guàrdia Civil amb la destitució del coronel Pérez de los Cobos.
L'acord amb Ciutadans va dinamitar una entesa entre el govern espanyol i ERC poques hores abans de la votació de la cinquena pròrroga. Tot i això, si hi ha un fet que inquieta els republicans és el de perdre el seu rol de partit clau en l'aritmètica al Congrés i d'aconseguidor d'avantatges per a Catalunya. Si bé consideren que el vot en contra ha abocat Sánchez a una negociació que abans havia desatès, Ciutadans va aprofitar la vacant que deixaven els de Gabriel Rufián al Congrés per segellar un acord amb el PSOE i catapultar els seus deu diputats, fins aleshores abocats a l'ostracisme parlamentari.
L'acord segellat amb el govern espanyol, teixit en discreció per Sánchez i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, s'ha precipitat aquest dissabte i ha suposat que ERC hagi convocat d'urgència la seva cúpula. Segons el document signat pels dos partits, la Generalitat serà l'autoritat competent en les regions que assoleixin la fase 3 i pilotarà les mesures a partir d'aquell moment, a excepció d'aquelles que tinguin a veure amb la llibertat de circulació. La lletra petita, però, detalla que la superació de la desescalada i, per tant, la sortida de la fase 3 es podrà "proposar" -que no decidir- des de les autonomies.
Més enllà de l'estat d'alarma, un dels compromisos que han arrencat els republicans a la Moncloa és la capacitat de les autonomies i, per tant, també de la Generalitat, per participar de la gestió dels fons europeus de reconstrucció, un dels grans cavalls de batalla del vicepresident Aragonès. Entre els punts d'entesa s'inclou també el compromís del govern espanyol, "sempre que sigui possible", de prioritzar altres mesures alternatives a l'estat d'alarma en cas de futurs rebrots i de desvincular-ne les mesures econòmiques i socials que es prenguin. De fet, l'acord del PSOE amb Ciutadans ja va suposar la desvinculació dels ERTO de l'estat d'alarma.
Un dels aspectes més concrets de l'acord és que s'analitzaran reformes legals tant de la llei que regula l'estat d'alarma, excepció i setge com la de salut pública per poder garantir la "cogovernança de les comunitats autònomes i incrementar la protecció dels drets fonamentals i les llibertats ciutadanes". Els canvis seran presentats en una comissió d'avaluació que es crearà al Congrés i que, segons el document, hauria de tramitar les reformes en un període de tres mesos per ser aprovades. També es detalla que els treballadors no residents a la Conca d'Òdena però amb el seu centre de treball a la zona se'ls reconeixerà la baixa per incapacitat laboral per rebre la prestació corresponent.
Una reclamació reiterada durant tot l'estat d'alarma
El retorn de les competències ha estat la principal reclamació de la Generalitat des de l'inici de l'estat d'alarma, quan es va imposar el comandament únic per gestionar la crisi sanitària. De fet, el president de la Generalitat, Quim Torra, tenia previst tornar-les a reclamar aquest diumenge en la conferència de presidents. En base a l'acord dels republicans amb Sánchez, aquestes es recuperaran, però pràcticament quan ja estarà culminat el desconfinament.
La gestió de l'ingrés mínim vital, un altre punt del llistat amb què Torra afrontarà la reunió de demà, també ha estat sobre la taula en les converses entre ERC i el PSOE. Finalment, però, ha quedat fora del pacte de la mateixa manera que han quedat en l'aire altres de les reivindicacios que fa deu dues feien els de Gabriel Rufián, com ara el permís remunerat per a la conciliació. Fonts de la direcció republicana asseguren que "no hi ha marge" per acordar aquesta qüestió en el marc de la negociació de l'estat d'alarma.
Fora del document queda també la precisió sobre quan es reactivarà la taula de diàleg sobre el conflicte amb Catalunya. Els republicans donen per fet el compromís de Sánchez de convocar-la de nou un cop finalitzi la desescalada. Aquest mateix dissabte, la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha assegurat que el retorn de les competències a la Generalitat seria la prova de foc de la "predisposició" del govern espanyol per reprendre el diàleg.
Caldrà veure com afecta en el tauler de l'aritmètica al Congrés l'acord d'ERC amb el PSOE. Ciutadans i el PNB han apuntalat la quarta i la cinquena pròrroga, però els d'Inés Arrimadas van advertir que l'acord amb el partit taronja suposava dinamitar la taula de diàleg amb l'independentisme. De fet, la incomoditat de Ciutadans amb el PSOE ha anat in crescendo tant arran de l'acord finalment rectificat amb Bildu per a la derogació de la reforma laboral com pel xoc obert per la Moncloa amb la Guàrdia Civil amb la destitució del coronel Pérez de los Cobos.
L'acord amb Ciutadans va dinamitar una entesa entre el govern espanyol i ERC poques hores abans de la votació de la cinquena pròrroga. Tot i això, si hi ha un fet que inquieta els republicans és el de perdre el seu rol de partit clau en l'aritmètica al Congrés i d'aconseguidor d'avantatges per a Catalunya. Si bé consideren que el vot en contra ha abocat Sánchez a una negociació que abans havia desatès, Ciutadans va aprofitar la vacant que deixaven els de Gabriel Rufián al Congrés per segellar un acord amb el PSOE i catapultar els seus deu diputats, fins aleshores abocats a l'ostracisme parlamentari.
Acord ERC by naciodigital on Scribd