29
d'agost
de
2021, 12:00
Hi són i la seva existència s'ha normalitzat. Caminant pels carrers de qualsevol ciutat o poble, cada cop és més freqüent veure una casa d'apostes. Fent una recerca ràpida per Internet de ben segur que acabarà apareixent algun lloc web per apostar, especialment si entrem en una pàgina de caràcter esportiu. Les cases d'apostes s'han convertit en l'última dècada en un mal endèmic per als qui tenen problemes d'addiccions.
El problema és evident. S'ha fet més gran amb la pandèmia, però ja venia en creixement des de fa anys. Així ho reflecteixen les dades de la direcció general d'Ordenació del Joc del govern espanyol, que xifra en més de 7.000 milions d'euros la quantitat total de diners invertits en apostes durant l'any 2020. La mateixa dada de fa set anys amb prou feines arribava als 2.000 milions d'euros.
A Catalunya, en dades del desembre passat, hi ha 127 salons de joc. Una xifra, això sí, que s'ha estabilitzat des de 2015, quan només hi havia un saló de joc menys en funcionament. La gran majoria s'acumulen en les zones amb rendes més baixes de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La xifra és inferior a la mitjana espanyola, que és de 197 espais de joc i aposta. Ara, però, el focus del problema s'ha centrat en els mètodes joc online.
Sigui en qualsevol de les modalitats, les conseqüències socials de l'addicció al joc i a les apostes són destructores. Un dels testimonis que ho demostra és en Pau, un nom fictici per garantir el seu anonimat. En el seu cas, la seva addicció va ser principalment a les apostes. Va estar un any fent teràpia i a finals del 2018 va rebre l'alta definitiva.
L'afició d'en Pau per aquest món va començar des de ben petit. El seu avi era aficionat als jocs d'atzar i tot i ser menor -i tenir prohibida l'entrada-, ell l'acompanyava als salons de joc. Amb els anys, va començar a anar-hi sol i a apostar els pocs diners de la paga que li donaven els pares. "Primer hi vas de tant en tant, però al final acabes tenint una dependència", explica. En Pau va començar apostant en futbol, però va acabar posant diners en tot allò que podia. "Moltes coses no sabia ni que eren, però només buscava la possibilitat de recuperar els diners", recorda.
En Pau també recorda el paper de la família, a la qual està molt agraït per la seva comprensió i ajuda, però lamenta que no haguessin intervingut "abans". "Van creure que jo sol ho podria superar, però no en vaig ser capaç", relata. Precisament, encara recorda aquell instant en què el seu entorn li va recomanar ajuda psicològica. "Va ser el moment en què vaig entendre que alguna cosa greu estava passant", afirma.
Ara, ja recuperat de l'addicció, agraeix l'ajuda professional i anima tothom qui cregui que té una addicció al joc a explicar-ho. Des del seu testimoni, reflexiona sobre com ha de ser patir una addicció enmig de la pandèmia. "Jo anava un parell d'hores al dia al casino, però no imagino com deu ser per algú que té les 24 hores del dia una pantalla on apostar", explica en referència al joc i les apostes online.
La pandèmia dispara els mètodes online
Les dades demostren que el joc presencial ha anat cedint terreny a les apostes en línia. Segons la direcció general d'Ordenació del Joc, a l'Estat el joc online es va disparar coincidint amb el confinament per la Covid. Entre abril i juny va créixer un 17% i els ingressos bruts del sector van ser de 208 milions d'euros.
La doctora Susana Jiménez-Murcia, coordinadora de la Unitat Joc Patològic i Addiccions Comportamentals, explica que els efectes de la pandèmia es començaran a notar d'aquí a pocs mesos, quan les persones "s'adonin que tenen un problema". Tot i això, percep que l'augment del joc online farà augmentar els casos d'addiccions i sobretot els diners invertits en el joc. "Les dades ens diuen que la mitjana d'aposta online és molt més gran que en la modalitat presencial", explica.
Al seu torn, Francesc Perendreu, president de l'Associació Centre Català d'Addiccions Socials (ACENCAS), explica que el fet de poder apostar "durant les 24 hores del dia" incrementa el risc de patir una addicció al joc. A més, el fet d'apostar amb diners no físics, explica Perendreu, evita percebre la realitat dels diners que es poden perdre. "Quan una persona treu els diners de la cartera se n'adona, però això no passa si es fa online", afirma.
Els joves, el principal target
Segons l'Informe del Jugador Online, publicat també per la direcció general d'Ordenació del Joc, hi ha 644.980 persones d'entre 18 i 35 anys que van apostar en algun moment durant l'any 2019, el que implica que més del 65% del total d'apostadors majors d'edat tenen 35 anys o menys. La mitjana anual destinada a les apostes en aquesta franja és de 360 euros.
I això, sense tenir en compte les persones menors d'edat que, tot i la prohibició per llei, han entrat en un saló de joc o s'han registrat il·legalment en una pàgina web d'apostes. De fet, segons l'enquesta ESTUDES sobre l'ús de drogues en l'ESO, el 18,6% dels adolescents de 14 anys han entrat algun cop per apostar en algun dels 3.507 locals de joc que hi havien a tot l'Estat l'any 2019.
Perendreu explica que aproximadament el 70% dels addictes a les apostes i al joc online són joves universitaris, que no aposten per necessitats econòmiques sinó per "plaer" i per convertir-se en "els millors". Perendreu adverteix, però, que el plaer és només la primera fase i que després venen la voluntat de "recuperar les pèrdues" i la "desesperació" d'haver-se arruïnat.
Al seu torn, Jiménez-Murcia parla d'un increment del 12% en nou anys -de 2010 a 2019- en casos de menors de 25 anys que presenten diagnòstics d'addicció al joc. Precisament el 2019, el 17% del total de les consultes sobre aquest tipus d'addicció eren de persones que tenien entre 16 i 25 anys. La gran majoria, un 94% dels casos, segons explica la doctora, són homes i el nivell d'estudis es divideix entre secundaris o universitaris.
La regulació de la publicitat, encara molt lluny de tenir efectes reals
Segons un estudi de l'Hospital de Sant Pau, la publicitat té un gran impacte en fomentar el joc i l'aposta, sent la franja d'edat d'entre 18 i 40 anys la més vulnerable. "Aquesta publicitat augmenta l'interès pel joc, genera una actitud positiva cap a l'aposta i incrementa el coneixement sobre els proveïdors de jocs d'aposta", expliquen els experts en l'informe.
La regulació ha arribat a l'Estat, encara que tard. El sector ha operat amb llibertat absoluta fins al decret llei promulgat pel ministeri espanyol de Consum i aprovat el novembre de 2019 que contempla, entre altres mesures, la prohibició d'emetre publicitat d'apostes fora de la una a les cinc de la matinada o la prohibició que els clubs esportius portin publicitat d'apostes a les equipacions. Tot i això, la legislació encara no té efectes reals, ja que el govern espanyol va donar fins al 30 d'agost d'aquest any per acabar de complir els contractes pendents.
Perendreu explica que aquests anuncis són tan influents perquè venen la vida d'un "triomfador". "Només hi surten persones que tenen èxit, com futbolistes o actors", explica. El fet que la legislació ara sigui més estricta amb els anuncis per televisió, creu Perendreu, no influirà massa en els joves. "La majoria dels joves no veu la televisió i passa el dia a Internet", on els anuncis de les cases d'apostes no estan regulats.
A Catalunya, TV3 i Catalunya Ràdio no emeten anuncis vinculats amb les apostes en horari infantil des del juny de 2019. Al seu torn, Barcelona va prohibir la setmana passada obrir noves sales d'apostes, bingo o casino. La capital catalana ja va aprovar al desembre fixar una distància mínima de 800 metres respecte a qualsevol centre educatiu i de 450 metres respecte a altres equipaments públics com biblioteques, centres cívics o centres de salut.
Algunes d'aquestes mesures de regulació demostren que, encara que potser massa tard, sembla que hi ha una intenció des dels organismes públics de crear una legislació més agressiva davant un negoci que, com exposen els testimonis directes i els experts contactats, és un problema social d'alta gravetat i que té uns efectes molt perjudicials sobretot en aquells estrats socials més joves i més pobres de la nostra societat.
El problema és evident. S'ha fet més gran amb la pandèmia, però ja venia en creixement des de fa anys. Així ho reflecteixen les dades de la direcció general d'Ordenació del Joc del govern espanyol, que xifra en més de 7.000 milions d'euros la quantitat total de diners invertits en apostes durant l'any 2020. La mateixa dada de fa set anys amb prou feines arribava als 2.000 milions d'euros.
A Catalunya, en dades del desembre passat, hi ha 127 salons de joc. Una xifra, això sí, que s'ha estabilitzat des de 2015, quan només hi havia un saló de joc menys en funcionament. La gran majoria s'acumulen en les zones amb rendes més baixes de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La xifra és inferior a la mitjana espanyola, que és de 197 espais de joc i aposta. Ara, però, el focus del problema s'ha centrat en els mètodes joc online.
Sigui en qualsevol de les modalitats, les conseqüències socials de l'addicció al joc i a les apostes són destructores. Un dels testimonis que ho demostra és en Pau, un nom fictici per garantir el seu anonimat. En el seu cas, la seva addicció va ser principalment a les apostes. Va estar un any fent teràpia i a finals del 2018 va rebre l'alta definitiva.
L'afició d'en Pau per aquest món va començar des de ben petit. El seu avi era aficionat als jocs d'atzar i tot i ser menor -i tenir prohibida l'entrada-, ell l'acompanyava als salons de joc. Amb els anys, va començar a anar-hi sol i a apostar els pocs diners de la paga que li donaven els pares. "Primer hi vas de tant en tant, però al final acabes tenint una dependència", explica. En Pau va començar apostant en futbol, però va acabar posant diners en tot allò que podia. "Moltes coses no sabia ni que eren, però només buscava la possibilitat de recuperar els diners", recorda.
En Pau també recorda el paper de la família, a la qual està molt agraït per la seva comprensió i ajuda, però lamenta que no haguessin intervingut "abans". "Van creure que jo sol ho podria superar, però no en vaig ser capaç", relata. Precisament, encara recorda aquell instant en què el seu entorn li va recomanar ajuda psicològica. "Va ser el moment en què vaig entendre que alguna cosa greu estava passant", afirma.
Ara, ja recuperat de l'addicció, agraeix l'ajuda professional i anima tothom qui cregui que té una addicció al joc a explicar-ho. Des del seu testimoni, reflexiona sobre com ha de ser patir una addicció enmig de la pandèmia. "Jo anava un parell d'hores al dia al casino, però no imagino com deu ser per algú que té les 24 hores del dia una pantalla on apostar", explica en referència al joc i les apostes online.
La pandèmia dispara els mètodes online
Les dades demostren que el joc presencial ha anat cedint terreny a les apostes en línia. Segons la direcció general d'Ordenació del Joc, a l'Estat el joc online es va disparar coincidint amb el confinament per la Covid. Entre abril i juny va créixer un 17% i els ingressos bruts del sector van ser de 208 milions d'euros.
La doctora Susana Jiménez-Murcia, coordinadora de la Unitat Joc Patològic i Addiccions Comportamentals, explica que els efectes de la pandèmia es començaran a notar d'aquí a pocs mesos, quan les persones "s'adonin que tenen un problema". Tot i això, percep que l'augment del joc online farà augmentar els casos d'addiccions i sobretot els diners invertits en el joc. "Les dades ens diuen que la mitjana d'aposta online és molt més gran que en la modalitat presencial", explica.
Al seu torn, Francesc Perendreu, president de l'Associació Centre Català d'Addiccions Socials (ACENCAS), explica que el fet de poder apostar "durant les 24 hores del dia" incrementa el risc de patir una addicció al joc. A més, el fet d'apostar amb diners no físics, explica Perendreu, evita percebre la realitat dels diners que es poden perdre. "Quan una persona treu els diners de la cartera se n'adona, però això no passa si es fa online", afirma.
Els joves, el principal target
Segons l'Informe del Jugador Online, publicat també per la direcció general d'Ordenació del Joc, hi ha 644.980 persones d'entre 18 i 35 anys que van apostar en algun moment durant l'any 2019, el que implica que més del 65% del total d'apostadors majors d'edat tenen 35 anys o menys. La mitjana anual destinada a les apostes en aquesta franja és de 360 euros.
I això, sense tenir en compte les persones menors d'edat que, tot i la prohibició per llei, han entrat en un saló de joc o s'han registrat il·legalment en una pàgina web d'apostes. De fet, segons l'enquesta ESTUDES sobre l'ús de drogues en l'ESO, el 18,6% dels adolescents de 14 anys han entrat algun cop per apostar en algun dels 3.507 locals de joc que hi havien a tot l'Estat l'any 2019.
Perendreu explica que aproximadament el 70% dels addictes a les apostes i al joc online són joves universitaris, que no aposten per necessitats econòmiques sinó per "plaer" i per convertir-se en "els millors". Perendreu adverteix, però, que el plaer és només la primera fase i que després venen la voluntat de "recuperar les pèrdues" i la "desesperació" d'haver-se arruïnat.
Al seu torn, Jiménez-Murcia parla d'un increment del 12% en nou anys -de 2010 a 2019- en casos de menors de 25 anys que presenten diagnòstics d'addicció al joc. Precisament el 2019, el 17% del total de les consultes sobre aquest tipus d'addicció eren de persones que tenien entre 16 i 25 anys. La gran majoria, un 94% dels casos, segons explica la doctora, són homes i el nivell d'estudis es divideix entre secundaris o universitaris.
La regulació de la publicitat, encara molt lluny de tenir efectes reals
Segons un estudi de l'Hospital de Sant Pau, la publicitat té un gran impacte en fomentar el joc i l'aposta, sent la franja d'edat d'entre 18 i 40 anys la més vulnerable. "Aquesta publicitat augmenta l'interès pel joc, genera una actitud positiva cap a l'aposta i incrementa el coneixement sobre els proveïdors de jocs d'aposta", expliquen els experts en l'informe.
La regulació ha arribat a l'Estat, encara que tard. El sector ha operat amb llibertat absoluta fins al decret llei promulgat pel ministeri espanyol de Consum i aprovat el novembre de 2019 que contempla, entre altres mesures, la prohibició d'emetre publicitat d'apostes fora de la una a les cinc de la matinada o la prohibició que els clubs esportius portin publicitat d'apostes a les equipacions. Tot i això, la legislació encara no té efectes reals, ja que el govern espanyol va donar fins al 30 d'agost d'aquest any per acabar de complir els contractes pendents.
Perendreu explica que aquests anuncis són tan influents perquè venen la vida d'un "triomfador". "Només hi surten persones que tenen èxit, com futbolistes o actors", explica. El fet que la legislació ara sigui més estricta amb els anuncis per televisió, creu Perendreu, no influirà massa en els joves. "La majoria dels joves no veu la televisió i passa el dia a Internet", on els anuncis de les cases d'apostes no estan regulats.
A Catalunya, TV3 i Catalunya Ràdio no emeten anuncis vinculats amb les apostes en horari infantil des del juny de 2019. Al seu torn, Barcelona va prohibir la setmana passada obrir noves sales d'apostes, bingo o casino. La capital catalana ja va aprovar al desembre fixar una distància mínima de 800 metres respecte a qualsevol centre educatiu i de 450 metres respecte a altres equipaments públics com biblioteques, centres cívics o centres de salut.
Algunes d'aquestes mesures de regulació demostren que, encara que potser massa tard, sembla que hi ha una intenció des dels organismes públics de crear una legislació més agressiva davant un negoci que, com exposen els testimonis directes i els experts contactats, és un problema social d'alta gravetat i que té uns efectes molt perjudicials sobretot en aquells estrats socials més joves i més pobres de la nostra societat.