01
d'agost
de
2021, 16:35
Actualitzat:
16:49h
L’1 d’agost de 1981, ara fa tot just quatre dècades, el moviment republicà irlandès vivia el seu enèsim dia de dol en descobrir que Kevin Lynch, un jove militant de l’Exèrcit Irlandès d’Alliberament Nacional, l'INLA, una organització armada que defensava la construcció de la república independent, socialista i unificada d’Irlanda, havia mort a la presó de Maze, als infames blocs H, després de 71 dies de vaga de fam.
Kevin Lynch, que havia començat el seu dejuni el 23 de maig de 1981, després de la mort de Bobby Sands, de Francis Hugues i de Patsy O’Hara, un dels seus companys de militància a l’INLA, es va convertir en màrtir de la causa de la llibertat d’Irlanda tot just l’endemà que, per primera vegada, un vaguista, Paddy Quinn, militant de l’IRA, hagués abandonat la protesta a conseqüència de la intervenció de la seva família que, a diferència del que havia succeït fins aleshores, va permetre la seva alimentació forçada.
El jove Kevin Lynch, de tot just 25 anys d’edat, afegia el seu nom a la llista de presoners morts durant la protesta dels blocs H de 1981 que havia iniciat el mític Bobby Sands. Aquest no era, però, l’únic element que els dos joves tenien en comú. Més enllà de la seva condició de màrtirs de la causa republicana irlandesa, Lynch compartia amb Sands un passat esportista que els havia dut a tots dos a proclamar-se campions d’Irlanda en les seves respectives disciplines. El futbol, en el cas de Bobby Sands; el hurling, un dels esports tradicionals gaèlics, en el de Kevin Lynch.
Malgrat els discursos que pregonaven que l’esport havia de quedar totalment al marge de la política, sovint emesos des de posicions de poder i amb l’objectiu de legitimar l’statu quo, el cert és que a la Irlanda dels Troubles practicar un determinat esport o lluir segons quina bufanda o samarreta ja era tota una declaració d’intencions. El futbol, malgrat comptar amb equips que s’identificaven amb la comunitat catòlica i nacionalista irlandesa, com ara el Derry City o el Belfast Celtic, tenia una estructura, sobretot a nivell professional, que, de facto, legitimava la partició de l’illa en tenir institucions diferenciades als sis comtats del nord sota dominació britànica i als vint-i-sis que formaven la República d’Irlanda.
Els esports que majors passions congregaven entre la comunitat catòlica i nacionalista nord-irlandesa eren el futbol gaèlic i el hurling. Tots dos estaven regits per la GAA, l’Associació Atlètica Gaèlica, una institució esportiva que abastava tota l’illa d’Irlanda, un fet que generava una inqüestionable identificació nacional irlandesa entre els seus afeccionats i practicants, una circumstància d’especial transcendència en el cas dels sis comtats sota dominació britànica.
Així, doncs, a diferència de Bobby Sands, que durant la seva joventut va jugar a futbol en un equip catòlic però obert a totes les creences religioses, Kevin Lynch va seguir al peu de la lletra la tradició irlandesa i es va integrar, de ben jove, al Saint Patrick’s Club, l’equip de hurling de la localitat de Dungiven, al comtat de Derry on residia.
La pràctica del hurling, una mena d’hoquei sobre gespa molt arrelat en la tradició esportiva celta, va reforçar les conviccions republicanes de Kevin Lynch. Jugar a hurling en el marc de la GAA era un acte de naturalesa política al nord d’Irlanda. Ho demostrava la simbologia catòlica i nacionalista present en els partits, però també el punt de mira que els paramilitars unionistes i l’exèrcit britànic havien posat sobre la GAA fins al punt que una de les principals organitzacions armades lleialistes, els Ulster Freedom Fighters (UFF), va situar-la a la seva llista d’«objectius legítims» considerant que mantenia una posició «sectària» i de «suport al moviment republicà».
En aquest context, la pràctica esportiva de Kevin Lynch com a jugador de hurling al Saint Patrick’s Club era el preludi natural a la seva posterior presa de consciència política, nacionalista i socialista, que va dur-lo a enrolar-se a les files de l’INLA.
Les principals fites esportives de Lynch van tenir lloc a l’inici de la dècada dels 70, poc després que, el 1969, Bobby Sands s’hagués proclamat campió d’Irlanda de futbol defensant els colors de l’Star of the Sea. El seu primer gran triomf sobre els terrenys de joc de hurling va arribar el 1971 quan la seva participació, tot i produir-se només deu dies després d’una operació d’apèndix, va ser clau perquè el Saint Patrick’s, un club batejat amb el nom de Sant Patrici, el responsable de l’arribada del catolicisme a Irlanda, aconseguís la victòria a la tercera categoria del Feile na nGael, el Festiva dels Gaels, on representava al comtat de Derry.
La intervenció crucial de Lynch en el títol de 1971 va fer que la temporada següent el jove assumís el paper de capità tant del Saint Patrick’s com del combinat del comtat de Derry i assolís així l’èxit més remarcable de la seva carrera esportiva.
En aquell 1972, el comtat de Derry es va proclamar campió d’Irlanda de hurling en la categoria de menors de 16 anys. Kevin Lynch, com a capità del combinat que aplegava els millors jugadors dels diferents equips del comtat, va ser el responsable d’alçar la copa que acreditava la seva victòria al cel de l’estadi dublinès de Croke Park, un indret d’especial significació per al nacionalisme irlandès, ja que havia estat l’escenari del Bloody Sunday de 1920 durant la Guerra d’Independència.
Tal com Bobby Sands havia fet el 1969, Kevin Lynch esdevenia, el 1972, campió d’Irlanda de la seva disciplina esportiva. Els seus èxits esportius no van tenir, però, continuïtat ja que, el 1973, degut a les escasses oportunitats laborals que el nord d’Irlanda oferia als seus joves catòlics d’origen humil, va haver de marxar a treballar a Anglaterra com havien fet prèviament tres dels seus germans.
Tot i això, Lynch no va trencar mai els seus lligams amb l’esport irlandès i va formar part del Saint Canice’s, l’equip de futbol gaèlic de Dungiven que, el 1976, va perdre la final del comtat de Derry. En aquella època, però, Lynch no era capità sinó més aviat un jugador poc habitual en les alineacions titulars del seu equip.
Va ser precisament aquell mateix any 1976 quan Lynch va decidir abandonar la seva feina a Anglaterra i establir-se de nou al seu comtat natal de Derry on, veient la situació de discriminació que patia la classe treballadora catòlica i l’assetjament al qual era sotmesa per part de les forces policials nord-irlandeses i per l’exèrcit britànic, va decidir enrolar-se a les files de l’Exèrcit Irlandès d’Alliberament Nacional.
La seva militància clandestina a l’INLA va ser més aviat efímera, ja que tres mesos després del seu ingrés al braç armat del Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP) va ser arrestat per la policia nord-irlandesa i condemnat posteriorment a deu anys de presó sota l’acusació d’haver robat armes de foc, d’haver participat en actes de càstig organitzats pel moviment socialista republicà, i de planificar un assalt per emparar-se de l’armament policial.
A partir del mes de desembre de 1977, Kevin Lynch va complir la seva condemna a la presó de Maze, als tristament famosos blocs H, on ben aviat es va veure implicat en les diferents mobilitzacions que els presoners republicans irlandesos van engegar per veure reconegut el seu estatus de presos polítics. Així, doncs, Lynch va participar inicialment a la protesta de les mantes, durant la qual els militants republicans es negaven a vestir l’uniforme imposat per les autoritats britàniques i cobrien el seu cos amb mantes, per acabar afegint-se, el maig de 1981, a la vaga de fam que havia iniciat Bobby Sands.
Tal com havia fet el primer màrtir dels blocs H, Kevin Lynch també es va presentar a unes eleccions. En el seu cas, a les del parlament de la República d’Irlanda, per la llista Anti Blocs H, promulgada pel Sinn Féin. A diferència de Sands, que va ser elegit diputat a Westminster per a major disgust de la premier Margaret Thatcher, Lynch no va aconseguir l’escó, cosa que sí que van fer dos dels seus companys, Kirean Doherty, un vaguista de fam que va morir l’endemà de Lynch, i Paddy Agnew, un pres de l’IRA que tot i no estar en vaga havia participat activament en la protesta de les mantes.
La situació de Lynch va suscitar un encès debat al si de l’Associació Atlètica Gaèlica. Si bé l’entitat esportiva no va gosar fer costat oficialment les reivindicacions dels vaguistes de fam amb l’incomprensible argument, sobretot si tenim present que provenia d’una associació històricament vinculada al nacionalisme irlandès, d’evitar la seva excessiva politització, el cert és que molts sectors vinculats a la GAA va mostrar el seu suport a Kevin Lynch i a la lluita dels presoners republicans dels blocs H.
El gest més evident en aquest sentit va arribar de l'equip en què Lynch havia jugat a hurling durant la seva infantesa, el Saint Patrick’s Club de Dungiven, que un cop coneguda la notícia de la mort del seu antic capità va decidir canviar-se el nom per convertir-se en el Kevin Lynch Hurling Club. Un equip que juga els seus partits al Kevin Lynch Park i que, avui encara, honora la memòria d’aquell jove campió d’Irlanda de hurling que es va convertir en el setè màrtir dels blocs H fruit del seu compromís amb la causa de la llibertat d’Irlanda. Una llibertat que, com feien els seus companys de l’INLA, Lynch entenia inseparable de la justícia i la igualtat social.
Kevin Lynch, que havia començat el seu dejuni el 23 de maig de 1981, després de la mort de Bobby Sands, de Francis Hugues i de Patsy O’Hara, un dels seus companys de militància a l’INLA, es va convertir en màrtir de la causa de la llibertat d’Irlanda tot just l’endemà que, per primera vegada, un vaguista, Paddy Quinn, militant de l’IRA, hagués abandonat la protesta a conseqüència de la intervenció de la seva família que, a diferència del que havia succeït fins aleshores, va permetre la seva alimentació forçada.
El jove Kevin Lynch, de tot just 25 anys d’edat, afegia el seu nom a la llista de presoners morts durant la protesta dels blocs H de 1981 que havia iniciat el mític Bobby Sands. Aquest no era, però, l’únic element que els dos joves tenien en comú. Més enllà de la seva condició de màrtirs de la causa republicana irlandesa, Lynch compartia amb Sands un passat esportista que els havia dut a tots dos a proclamar-se campions d’Irlanda en les seves respectives disciplines. El futbol, en el cas de Bobby Sands; el hurling, un dels esports tradicionals gaèlics, en el de Kevin Lynch.
Una imatge de Kevin Lynch Foto: @Ogra_SF
Malgrat els discursos que pregonaven que l’esport havia de quedar totalment al marge de la política, sovint emesos des de posicions de poder i amb l’objectiu de legitimar l’statu quo, el cert és que a la Irlanda dels Troubles practicar un determinat esport o lluir segons quina bufanda o samarreta ja era tota una declaració d’intencions. El futbol, malgrat comptar amb equips que s’identificaven amb la comunitat catòlica i nacionalista irlandesa, com ara el Derry City o el Belfast Celtic, tenia una estructura, sobretot a nivell professional, que, de facto, legitimava la partició de l’illa en tenir institucions diferenciades als sis comtats del nord sota dominació britànica i als vint-i-sis que formaven la República d’Irlanda.
Els esports que majors passions congregaven entre la comunitat catòlica i nacionalista nord-irlandesa eren el futbol gaèlic i el hurling. Tots dos estaven regits per la GAA, l’Associació Atlètica Gaèlica, una institució esportiva que abastava tota l’illa d’Irlanda, un fet que generava una inqüestionable identificació nacional irlandesa entre els seus afeccionats i practicants, una circumstància d’especial transcendència en el cas dels sis comtats sota dominació britànica.
Imatge de la final absoluta d’Irlanda de hurling de 1973 que va enfrontar els comtats de Kilkenny i de Limerick a Croke Park Foto: kilkennygaa.ie
Així, doncs, a diferència de Bobby Sands, que durant la seva joventut va jugar a futbol en un equip catòlic però obert a totes les creences religioses, Kevin Lynch va seguir al peu de la lletra la tradició irlandesa i es va integrar, de ben jove, al Saint Patrick’s Club, l’equip de hurling de la localitat de Dungiven, al comtat de Derry on residia.
La pràctica del hurling, una mena d’hoquei sobre gespa molt arrelat en la tradició esportiva celta, va reforçar les conviccions republicanes de Kevin Lynch. Jugar a hurling en el marc de la GAA era un acte de naturalesa política al nord d’Irlanda. Ho demostrava la simbologia catòlica i nacionalista present en els partits, però també el punt de mira que els paramilitars unionistes i l’exèrcit britànic havien posat sobre la GAA fins al punt que una de les principals organitzacions armades lleialistes, els Ulster Freedom Fighters (UFF), va situar-la a la seva llista d’«objectius legítims» considerant que mantenia una posició «sectària» i de «suport al moviment republicà».
En aquest context, la pràctica esportiva de Kevin Lynch com a jugador de hurling al Saint Patrick’s Club era el preludi natural a la seva posterior presa de consciència política, nacionalista i socialista, que va dur-lo a enrolar-se a les files de l’INLA.
Les principals fites esportives de Lynch van tenir lloc a l’inici de la dècada dels 70, poc després que, el 1969, Bobby Sands s’hagués proclamat campió d’Irlanda de futbol defensant els colors de l’Star of the Sea. El seu primer gran triomf sobre els terrenys de joc de hurling va arribar el 1971 quan la seva participació, tot i produir-se només deu dies després d’una operació d’apèndix, va ser clau perquè el Saint Patrick’s, un club batejat amb el nom de Sant Patrici, el responsable de l’arribada del catolicisme a Irlanda, aconseguís la victòria a la tercera categoria del Feile na nGael, el Festiva dels Gaels, on representava al comtat de Derry.
La intervenció crucial de Lynch en el títol de 1971 va fer que la temporada següent el jove assumís el paper de capità tant del Saint Patrick’s com del combinat del comtat de Derry i assolís així l’èxit més remarcable de la seva carrera esportiva.
Mural a Derry en record de Kevin Lynch amb els colors de la bandera irlandesa Foto: Peter Moloney Collection
En aquell 1972, el comtat de Derry es va proclamar campió d’Irlanda de hurling en la categoria de menors de 16 anys. Kevin Lynch, com a capità del combinat que aplegava els millors jugadors dels diferents equips del comtat, va ser el responsable d’alçar la copa que acreditava la seva victòria al cel de l’estadi dublinès de Croke Park, un indret d’especial significació per al nacionalisme irlandès, ja que havia estat l’escenari del Bloody Sunday de 1920 durant la Guerra d’Independència.
Tal com Bobby Sands havia fet el 1969, Kevin Lynch esdevenia, el 1972, campió d’Irlanda de la seva disciplina esportiva. Els seus èxits esportius no van tenir, però, continuïtat ja que, el 1973, degut a les escasses oportunitats laborals que el nord d’Irlanda oferia als seus joves catòlics d’origen humil, va haver de marxar a treballar a Anglaterra com havien fet prèviament tres dels seus germans.
Tot i això, Lynch no va trencar mai els seus lligams amb l’esport irlandès i va formar part del Saint Canice’s, l’equip de futbol gaèlic de Dungiven que, el 1976, va perdre la final del comtat de Derry. En aquella època, però, Lynch no era capità sinó més aviat un jugador poc habitual en les alineacions titulars del seu equip.
Va ser precisament aquell mateix any 1976 quan Lynch va decidir abandonar la seva feina a Anglaterra i establir-se de nou al seu comtat natal de Derry on, veient la situació de discriminació que patia la classe treballadora catòlica i l’assetjament al qual era sotmesa per part de les forces policials nord-irlandeses i per l’exèrcit britànic, va decidir enrolar-se a les files de l’Exèrcit Irlandès d’Alliberament Nacional.
La seva militància clandestina a l’INLA va ser més aviat efímera, ja que tres mesos després del seu ingrés al braç armat del Partit Socialista Republicà Irlandès (IRSP) va ser arrestat per la policia nord-irlandesa i condemnat posteriorment a deu anys de presó sota l’acusació d’haver robat armes de foc, d’haver participat en actes de càstig organitzats pel moviment socialista republicà, i de planificar un assalt per emparar-se de l’armament policial.
A partir del mes de desembre de 1977, Kevin Lynch va complir la seva condemna a la presó de Maze, als tristament famosos blocs H, on ben aviat es va veure implicat en les diferents mobilitzacions que els presoners republicans irlandesos van engegar per veure reconegut el seu estatus de presos polítics. Així, doncs, Lynch va participar inicialment a la protesta de les mantes, durant la qual els militants republicans es negaven a vestir l’uniforme imposat per les autoritats britàniques i cobrien el seu cos amb mantes, per acabar afegint-se, el maig de 1981, a la vaga de fam que havia iniciat Bobby Sands.
Cartell electoral demanant el vot per Kevin Lynch a les eleccions parlamentàries de la República d’Irlanda del juny de 1981 Foto: irishelectionliterature.com
Tal com havia fet el primer màrtir dels blocs H, Kevin Lynch també es va presentar a unes eleccions. En el seu cas, a les del parlament de la República d’Irlanda, per la llista Anti Blocs H, promulgada pel Sinn Féin. A diferència de Sands, que va ser elegit diputat a Westminster per a major disgust de la premier Margaret Thatcher, Lynch no va aconseguir l’escó, cosa que sí que van fer dos dels seus companys, Kirean Doherty, un vaguista de fam que va morir l’endemà de Lynch, i Paddy Agnew, un pres de l’IRA que tot i no estar en vaga havia participat activament en la protesta de les mantes.
La situació de Lynch va suscitar un encès debat al si de l’Associació Atlètica Gaèlica. Si bé l’entitat esportiva no va gosar fer costat oficialment les reivindicacions dels vaguistes de fam amb l’incomprensible argument, sobretot si tenim present que provenia d’una associació històricament vinculada al nacionalisme irlandès, d’evitar la seva excessiva politització, el cert és que molts sectors vinculats a la GAA va mostrar el seu suport a Kevin Lynch i a la lluita dels presoners republicans dels blocs H.
Mural al pub Arcade Bar de Dungiven en record de Kevin Lynch Foto: @bigR244
El gest més evident en aquest sentit va arribar de l'equip en què Lynch havia jugat a hurling durant la seva infantesa, el Saint Patrick’s Club de Dungiven, que un cop coneguda la notícia de la mort del seu antic capità va decidir canviar-se el nom per convertir-se en el Kevin Lynch Hurling Club. Un equip que juga els seus partits al Kevin Lynch Park i que, avui encara, honora la memòria d’aquell jove campió d’Irlanda de hurling que es va convertir en el setè màrtir dels blocs H fruit del seu compromís amb la causa de la llibertat d’Irlanda. Una llibertat que, com feien els seus companys de l’INLA, Lynch entenia inseparable de la justícia i la igualtat social.