26
d'agost
de
2021, 07:19
Actualitzat:
12:39h
La justícia escocesa celebra aquest dijous una vista per decidir si deixa en mans dels tribunals belgues l'euroordre contra Clara Ponsatí, eurodiputada de Junts, que ara viu a Bèlgica. La darrera vista va ser al maig i el jutge va tornar a citar les parts per avui al matí a Edimburg per prendre una decisió en aquest sentit. L'exconsellera prefereix batallar l'euroordre als tribunals belgues, que també tenen sobre la taula els casos de Carles Puigdemont i Toni Comín, i que ja van resoldre el de Lluís Puig denegant la petició d'Espanya per la incompetència del Tribunal Suprem per demanar-ne l'extradició i pel risc de vulneració de drets. Fonts jurídiques apunten que els jutges escocesos també podrien, directament, arxivar el cas.
A dia d'avui les euroordres estan suspeses, com va constatar a finals de juliol el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), a l'espera que es resolguin les qüestions prejudicials que va demanar el magistrat del Suprem Pablo Llarena després del revés en el cas de Puig. Per tant, ara com ara no hi hauria d'haver risc d'extradició i, per això, la justícia europea va optar aixecar les mesures cautelars -la immunitat- que havia concedit al juny Puigdemont, Comín i Ponsatí arran del recurs contra el suplicatori sol·licitat pel Suprem i concedit pel Parlament Europeu al març.
La qüestió de la extradició, per tant, va per llarg, i les defenses són optimistes. Pel que fa a les qüestions prejudicials de Llarena al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l'advocat Gonzalo Boye té clar que la justícia europea no donarà la raó al magistrat del Suprem. Una sentència recent del tribunal de Luxemburg sobre unes prejudicials del tribunal alemany de Wiesbaden anticipa futures victòries dels exiliats. La defensa dels dirigents independentistes tenia el cas controlat des de feia anys i constata que, amb aquesta resolució, bona part de les prejudicials de Llarena ja han estat respostes.
Però què vol saber el jutge del Suprem? Després de quatre anys intentant sense èxit capturar els exiliats catalans, el magistrat va decidir, després de la negativa definitiva de Bèlgica a extradir Puig, que volia involucrar la justícia europea perquè definís en quins supòsits s'han d'acceptar o denegar les euroordres. "El que pregunta Llarena ja fa anys que està resolt a Europa", tenen clar els advocats dels independentistes. La decisió encara trigarà: de mitjana, el TJUE triga uns 15 mesos a resoldre aquest tipus de qüestions, per tant, la decisió no arribaria fins el 2022.
Mentrestant, doncs, les euroordres estan aturades a l'espera que la justícia europea delimiti els criteris per a les extradicions. És en aquest context que arriba la decisió de la justícia escocesa sobre Ponsatí. És a l'exili on l'independentisme ha aconseguit més victòries judicials i els exiliats, quatre anys després de l'1-O, continuen en llibertat tot i que no poden tornar a Catalunya. Malgrat les nombroses resolucions favorables, Espanya continua negant-se a permetre el retorn de Puigdemont, Comín, Ponsatí i la resta de dirigents independentistes a l'exterior.
A dia d'avui les euroordres estan suspeses, com va constatar a finals de juliol el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), a l'espera que es resolguin les qüestions prejudicials que va demanar el magistrat del Suprem Pablo Llarena després del revés en el cas de Puig. Per tant, ara com ara no hi hauria d'haver risc d'extradició i, per això, la justícia europea va optar aixecar les mesures cautelars -la immunitat- que havia concedit al juny Puigdemont, Comín i Ponsatí arran del recurs contra el suplicatori sol·licitat pel Suprem i concedit pel Parlament Europeu al març.
La qüestió de la extradició, per tant, va per llarg, i les defenses són optimistes. Pel que fa a les qüestions prejudicials de Llarena al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), l'advocat Gonzalo Boye té clar que la justícia europea no donarà la raó al magistrat del Suprem. Una sentència recent del tribunal de Luxemburg sobre unes prejudicials del tribunal alemany de Wiesbaden anticipa futures victòries dels exiliats. La defensa dels dirigents independentistes tenia el cas controlat des de feia anys i constata que, amb aquesta resolució, bona part de les prejudicials de Llarena ja han estat respostes.
Però què vol saber el jutge del Suprem? Després de quatre anys intentant sense èxit capturar els exiliats catalans, el magistrat va decidir, després de la negativa definitiva de Bèlgica a extradir Puig, que volia involucrar la justícia europea perquè definís en quins supòsits s'han d'acceptar o denegar les euroordres. "El que pregunta Llarena ja fa anys que està resolt a Europa", tenen clar els advocats dels independentistes. La decisió encara trigarà: de mitjana, el TJUE triga uns 15 mesos a resoldre aquest tipus de qüestions, per tant, la decisió no arribaria fins el 2022.
Mentrestant, doncs, les euroordres estan aturades a l'espera que la justícia europea delimiti els criteris per a les extradicions. És en aquest context que arriba la decisió de la justícia escocesa sobre Ponsatí. És a l'exili on l'independentisme ha aconseguit més victòries judicials i els exiliats, quatre anys després de l'1-O, continuen en llibertat tot i que no poden tornar a Catalunya. Malgrat les nombroses resolucions favorables, Espanya continua negant-se a permetre el retorn de Puigdemont, Comín, Ponsatí i la resta de dirigents independentistes a l'exterior.