Gonzalo Boye: «La justícia europea no donarà la raó a Llarena»

Gonzalo Boye (Viña del Mar, Xile, 1965) té clar que l'últim moviment del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena de portar les euroordres del Tribunal de Justícia de la Unió Europea és una maniobra per guanyar temps i evitar allò que l'advocat de Carles Puigdemont té clar des de fa més de tres anys: que les euroordres no tenen cap viabilitat. El jutge instructor de la causa de l'1-O, que des de finals de 2017 intenta extradir els exiliats, ha fet ara aquesta jugada a les portes de la decisió definitiva sobre el suplicatori dels eurodiputats Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que es prendrà dilluns a la tarda i es notificarà -si no es filtra abans- dimarts al matí. 

En aquesta entrevista amb NacióDigital, Boye analitza el plantejament de Llarena i assegura que la justícia europea no li donarà la raó. "La discussió que planteja el Suprem és un tema tancat a Europa", afirma, i apunta que la decisió que prengui el TJUE pot ser la derrota definitiva del Suprem en relació amb l'exili. L'advocat, arquitecte de l'estratègia de l'exili, presentarà recurs si l'Eurocambra accepta retirar la immunitat dels eurodiputats independentistes, però en tot cas és optimista respecte a la decisió que pugui arribar a prendre la justícia belga. La qüestió, en tot cas, anirà per llarg.

- Pablo Llarena vol portar les euroordres a la justícia europea. Com interpreta aquest moviment? 

- És una manera d'intentar guanyar temps i evitar el desenllaç d'una cosa que tots sabem que passarà. Més d'hora que tard s'assumirà que les euroordres no tenen cap viabilitat, cosa que ja vam dir el novembre de 2017. 

- Per què ho fa ara? 

- Prepara el terreny per quan es voti el suplicatori i en funció del resultat informar Bèlgica de la suspensió de l'euroordre mentre resol el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És una jugada més dins d'un relat  en el qual no es vol assumir que això no va enlloc.

- Vostè també vol que Llarena plantegi una sèrie de preguntes a la justícia europea.

- Si anem a la justícia europea, hem de preguntar per tot allò que s'ha fet malament. És evident que hi ha hagut procediments que s'han portat malament, que s'ha vulnerat drets dels eurodiputats electes i dels eurodiputats que avui estan al Parlament Europeu. Dia a dia es vulneren els seus drets quan no s'aixequen les ordres nacionals de detenció, o quan el senyor Junqueras continua a la presó. Nosaltres plantegem que si volen entrar a la justícia europea, fem-ho, però fem-ho seriosament.

"Si Llarena no accepta cap de les nostres preguntes això tindrà un efecte devastador per ell al Tribunal de Luxemburg"

- Llarena pot decidir no acceptar les seves preguntes.

- Sí, però si ell planteja les seves preguntes i descarta la bateria de preguntes que nosaltres hem fet durant aquest temps i les noves d'ara, això tindrà un efecte devastador per a les seves pretensions al Tribunal de Luxemburg. El que no pot ser és que només dubtes del que ha fet el jutge belga, però no tingui cap dubte sobre què ha fet ell.

- La qüestió, en tot cas, va per llarg.

- Això serà llarg. Nosaltres plantegem la falta de competència del Tribunal Suprem. Qui primer ho va fer va ser la mateixa Fiscalia del Suprem el novembre de 2017, quan es va oposar a que Llarena s'emportés la causa que hi havia a l'Audiència Nacional. En aquell escrit, el fiscal deixa molt clar que el Suprem no té competència per als no aforats. Això ja ho estem utilitzant. La Fiscalia va ser qui primer va agafar aquesta bandera. Després l'han deixat de banda, però el que van dir, dit està.

"La justícia belga s'ha basat en la jurisprudència del TJUE per dictar les resolucions que ha dictat, però el Suprem no ho vol veure"

- Si el TJUE dona la raó als jutges belgues en relació amb els criteris per denegar les euroordres, seria la derrota definitiva del Suprem? 

- Sí, però no és que la justícia europea doni la raó als jutges belga, sinó que els jutges belgues s'han basat exclusivament en la jurisprudència del TJUE per dictar la resolució que han dictat. Una altra cosa és que el Suprem no vulgui veure-ho. L'ordre dels factors ha estat diferent: primer s'ha pronunciat el TJUE sobre molts casos, i és a partir d'aquesta jurisprudència que la justícia belga ha fet el que ha fet.

- El moviment de Llarena és molt arriscat, doncs. 

- La justícia europea no li donarà la raó, faci el que faci, perquè no la té. Això és un tema resolt i tancat a Europa. Quan hi ha risc de vulneració de drets fonamentals, l'estat executant de l'euroordre -en aquest cas Bèlgica- té l'obligació de no executar-la. Llarena s'oblida d'un element fonamental: li han dit que hi ha risc de vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei i també de la presumpció d'innocència. Són dues causes de vulneració, i perquè el tribunal belga no va voler entrar més a fons.

"Quan hi ha risc de vulneració de drets fonamentals, l'estat que ha d'executar l'euroordre té l'obligació de no fer-ho"

- Si Bèlgica rebutja l'extradició de Puigdemont, l'expresident tornaria a tenir immunitat? Quan es recupera aquesta protecció? 

- La immunitat que s'aixeca només afecta a aquesta causa concreta. En qualsevol altra causa, el president Puigdemont té la mateixa immunitat que qualsevol europarlamentari. Ara bé, un cop es resolgui la no-extradició, la decisió afecta tots els estats membres de la UE i, a efectes pràctics, Puigdemont tornaria a la situació actual. 

- És a dir, podria viatjar per Europa excepte a Espanya, on es manté l'ordre nacional de cerca i captura. 

- Espanya fa temps que va per lliure en aquest sentit. La discussió que planteja el Tribunal Suprem és una discussió que Europa està tancada. 

- La justícia belga ha pres una decisió clara respecte a Lluís Puig, però comparat amb Carles Puigdemont la responsabilitat és evident que no era la mateixa la tardor de 2017. Hi ha risc que canviï la decisió? 

- No, i li explico per què. En el cas de la vulneració del dret a la presumpció d'innocència, el Tribunal d'Apel·lació belga diu que tota la prova que nosaltres aportem no fa menció expressa a Puig, sinó a Puigdemont, però que té relació directa amb Puig. És a dir, ells ja han valorat la prova que hi ha respecte a la vulneració del dret a la presumpció d'innocència del president Puigdemont. 

"La sortida a la qüestió catalana passa per Europa, i Europa no mirarà cap a una altra banda"

- A l'exili pràcticament tot són victòries, però això no es tradueix en canvis a Espanya, on els presos continuen en presó i la repressió continua. Què més es pot fer? 

- Tot s'està fent. Es fa a poc a poc i s'anirà veient. Res d'això és ràpid o d'un dia per l'altre, i tothom ho ha de tenir en compte. Però li dic una cosa: la sortida a tot això passa per Europa i Europa no mirarà cap a una altra banda. 

- Quins són els propers passos?

- Tenim pendents algunes coses al TJUE que sembla que el jutge Llarena tampoc ha tingut en compte, i en funció del resultat del suplicatori anirem al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE)... Hi ha una sèrie de coses en marxa que si el Suprem en fos conscient no faria aquestes maniobres poc clares.

- Presentaran recurs contra la decisió del ple sobre el suplicatori? 

- Depenent de la decisió, sí.

- I es poden demanar mesures cautelars?

- Sempre. 

- La decisió de la justícia belga és un cop al judici del Suprem. Se'n podria aconseguir la nul·litat? 

- Amb la sentència del procés cal esgotar la via interna i després anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), però també hi ha altres plantejaments que suposo que els col·legues advocats tindran en compte.

"Sempre hem cregut en el dret de la Unió Europea i continuarem treballant en aquesta línia"

- Quins són aquests altres plantejaments? 

- Al Tribunal Constitucional també se li poden plantejar qüestions prejudicials.

- Es pot donar la situació que Puigdemont no sigui extradit a Espanya, però tampoc hi pugui tornar fins d'aquí molt de temps? 

- No crec que sigui tant de temps. Tenim una altra estratègia.

- I per on passa aquesta estratègia?

- Li ho diré quan sigui pública.

- Algun detall?

- Nosaltres sempre hem cregut en el dret de la Unió Europea i pensem que la resposta està en el dret de la Unió. Continuarem treballant en aquesta línia.

- Ja per acabar i canviant de tema. En quin punt es troba la causa contra Laura Borràs?

- Està al Suprem i hi ha pendents algunes diligències. Va al seu ritme.

- S'haurà de traslladar la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) quan Borràs prengui l'acta de diputada? 

- Això serà decisió del Suprem.

- Pot no fer-ho? 

- No, ho ha de fer.