08
de gener
del
2022
Pablo Ignacio de Dalmases (Barcelona, 1945) és un dels catalans que millor coneix el Sàhara. Com a periodista, va ser testimoni dels darrers temps de la presència espanyola en aquell territori, on va ser cap dels serveis informatius del Govern General, director de RNE i del diari La Realidad del Aaiún. Va viure el canvi sobtat de la posició del règim espanyol, que va passar de comprometre el seu suport a un procés de descolonització a lliurar la colònia al regne del Marroc, abandonant els sahrauís a la seva sort.
De fet, va ser una informació de De Dalmases a La Realidad -diari que es publicava en castellà i àrab- posant al descobert les negociacions entre el govern espanyol i Rabat per desprendre's del territori, el que va desencadenar la sortida precipitada del periodista de la colònia. Des d'aleshores, aquest periodista i doctor en Història, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, és un enamorat del Sàhara i de la causa del seu poble. Després d'una extensa bibliografia sobre el territori, sobre el qual ha publicat obra memorialística i assaig, ara ha fet la seva primera incursió en la narrativa amb aquest llibre, Contes i llegendes del Sàhara Occidental (Almuzara). Dimarts, 11 de gener, el presentarà a l'Ateneu Barcelonès.
L'obra aplega catorze relats escrits amb grapa i un punt d'humor que, en forma de ficció, estan inspirats en vivències de l'autor o s'endinsen en episodis de la història de l'antiga colònia i els anys posteriors a l'ocupació marroquina i mauritana. El lector hi trobarà aspectes de la vida quotidiana dels sahrauís, de la relació entre els natius i l'exèrcit i l'administració colonials, i algunes històries desconegudes però reals com el projecte de ferrocarril transsaharià, que finalment no va ser realitat, o l'assassinat del líder sahrauí Basari a mans de les autoritats espanyoles el 1970.
Contes i llegendes del Sàhara Occidental és una altra manera d'introduir-se en la realitat sahrauí perquè sent un llibre de narrativa, no és pas una invenció sinó que està escrit a partir del coneixement de la història i de la societat del Sàhara. Contribueix també a nodrir la literatura del Sáhara, encara escassa, i per força connecta amb l'èpica d'un poble al qual li ha tocat patir dos colonialismes consecutius.
De fet, va ser una informació de De Dalmases a La Realidad -diari que es publicava en castellà i àrab- posant al descobert les negociacions entre el govern espanyol i Rabat per desprendre's del territori, el que va desencadenar la sortida precipitada del periodista de la colònia. Des d'aleshores, aquest periodista i doctor en Història, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, és un enamorat del Sàhara i de la causa del seu poble. Després d'una extensa bibliografia sobre el territori, sobre el qual ha publicat obra memorialística i assaig, ara ha fet la seva primera incursió en la narrativa amb aquest llibre, Contes i llegendes del Sàhara Occidental (Almuzara). Dimarts, 11 de gener, el presentarà a l'Ateneu Barcelonès.
L'obra aplega catorze relats escrits amb grapa i un punt d'humor que, en forma de ficció, estan inspirats en vivències de l'autor o s'endinsen en episodis de la història de l'antiga colònia i els anys posteriors a l'ocupació marroquina i mauritana. El lector hi trobarà aspectes de la vida quotidiana dels sahrauís, de la relació entre els natius i l'exèrcit i l'administració colonials, i algunes històries desconegudes però reals com el projecte de ferrocarril transsaharià, que finalment no va ser realitat, o l'assassinat del líder sahrauí Basari a mans de les autoritats espanyoles el 1970.
Contes i llegendes del Sàhara Occidental és una altra manera d'introduir-se en la realitat sahrauí perquè sent un llibre de narrativa, no és pas una invenció sinó que està escrit a partir del coneixement de la història i de la societat del Sàhara. Contribueix també a nodrir la literatura del Sáhara, encara escassa, i per força connecta amb l'èpica d'un poble al qual li ha tocat patir dos colonialismes consecutius.