La campanya arrenca condicionada per una protesta «fake» i minoritària

Desokupa aconsegueix situar les seves demandes al centre, però també hi ha lloc per a propostes de climatitzar les escoles, militants que abandonen els partits a última hora i una ministra que se sent "profundament barcelonina"

Manifestació convocada per Desokupa, darrere d'un cordó policial.
Manifestació convocada per Desokupa, darrere d'un cordó policial. | Norma Vidal/ACN
12 de maig del 2023
Actualitzat a les 20:53h

L'extrema dreta en sap de molt de captar l'atenció i condicionar el relat. No s'entén, si no, que l'inici de la campanya electoral estigués marcat pel va acabar sent una protesta minoritària (d'unes 600 persones) i fake (la problemàtica de l'ocupació de dues finques a la Bonanova ve alimentada de fora). I com assenyala un estudi recent, les contraprotestes (que van reunir mig miler de manifestants) poden ajudar a incrementar-ne el ressò, així com aquells mitjans que en magnifiquen la cobertura a la caça de l'audiència des d'un groguisme que no té massa escrúpols. I això en el marc d'un context on, per fi, sembla que, a Barcelona, es parlarà de Barcelona.


 El protagonista


L'organització ultra Desokupa ha esdevingut protagonista del debat electorat de forma indirecta, ja que, juntament amb altres espais polítics i mediàtics afins, ha situat les ocupacions com a debat central. Així, el secretari general de Junts, Jordi Turull, s'ha compromès aquest divendres a tenir alcaldes "inflexibles" amb les ocupacions il·legals, mentre que el líder del PSC, Salvador Illa, ha promès "tolerància 0" amb aquest fenomen. En sentit contrari, la CUP ha demanat a l'Ajuntament de Barcelona que es personi contra l'empresa Desokupa per delictes d'odi.


 La proposta


Després d'haver abanderat la pacificació dels entorns escolars i de prometre l'arribada de psicòlegs a tots els centres, Ada Colau ha assegurat que, durant el proper mandat, totes les escoles d'infantil i primària de Barcelona tindran aire condicionat. Ho ha fet criticant la Generalitat, per no haver-ho fet encara i que "tots els equipaments públics estiguin climatitzats menys les escoles". En tot cas, fa uns dies la conselleria va anunciar que en posarà a 100 dels 800 centres en edificis de la Generalitat. Al seu torn, a nivell energètic, el cap de llista d'ERC, Ernest Maragall, ha plantejat un fons de 1.000 milions d'euros durant vuit anys per rehabilitar 160.000 edificis amb energies renovables, especialment en territoris de la ciutat on hi hagi més risc i evidència de situació de pobresa energètica.


 L'estirabot


Tothom és lliure d'estripar el carnet, però fer-ho a l'inici d'una campanya té una intencionalitat clara. És el que ha fet un grup de militants de Cs, que han abandonat el partit mentre reclamaven retirar la candidatura d'Anna Grau, qui té difícil entrar a l'Ajuntament, per no dividir el vot unionista. L'alcaldable del PP, Daniel Sirera, pressiona precisament per unificar aquests suports, afirmant que votar Cs, Valents i Vox és "llençar el vot a la paperera". Tot i això, els populars també tenen problemes interns, ja que un dels regidors del PP a Barcelona fins ara, Óscar Ramírez, també n'ha abandonat les files després de veure's relegat a la llista.

 La frase


"Em sento profundament barcelonina". Ho ha assegurat la ministra de Defensa, Margarita Robles, que aquest divendres ha fet costat a Jaume Collboni en un acte del PSC al Cercle de Gràcia. Ho ha fet amb l'objectiu d'ajudar Pedro Sánchez a assolir un dels pocs èxits a l'abast de sumar, aquest 28 de maig, més enllà de resistir a altres places. "Vaig venir perquè creia que hi trobaria una vida millor i, gràcies als governs municipals socialistes, vaig poder desenvolupar els meus estudis i la meva feina", ha explicat Robles, qui va arribar amb 12 anys a Barcelona, va estudiar-hi dret i, després d'exercir de jutge a diverses ciutats, va acabar presidint l'Audiència Provincial de Barcelona abans de fer el pas al Tribunal Suprem i a la política.