19
de juny
de
2023, 18:37
Actualitzat:
18:46h
"Si Xavier Trias no hagués anunciat el pacte amb ERC, avui seria alcalde". Així de clar explica una persona del món econòmic, amb bones connexions polítiques amb el PP, el que va passar al ple de l'Ajuntament de Barcelona dissabte passat, amb l'elecció de Jaume Collboni amb els vots dels comuns i PP. Fins dimecres, tothom donava per fet que els quatre regidors de la formació ppopular votarien Daniel Sirera, el seu cap de files. D'aquesta manera, Trias seria alcalde, fent inviable la "impossible" majoria de PSC, comuns i PP. Les coses van anar d'una altra manera. Els populars es veuen amb la paradoxa d'haver complert la seva promesa -"si els comuns no formen part de l'equació, podem parlar amb Collboni"- i alhora haver de sumar els seus vots als qui van atacar durant tota la campanya: Ada Colau i Collboni.
El PP va plantejar la seva campanya municipal a Barcelona com un primer pas cap a una "refundació" de l'espai de centredreta que inclogués alguna síntesi amb el catalanisme més conservador i no-independentista. El nom de l'exministre Josep Piqué -traspassat recentment- ha tornat a ser citat en els actes del PP. La voluntat de reconnectar amb la Barcelona d'ordre que un dia va votar CiU era i és un dels objectius. Fa just un any, en l'escola d'estiu del partit celebrada a Cerdanyola del Vallès, el mateix Alberto Núñez Feijóo va demanar als seus a Catalunya que fessin un esforç per "eixamplar" el partit i que s'obrissin per "connectar amb la societat catalana".
La candidatura de Sirera va respondre en bona part a aquest desig. L'alcaldable, home de llarga militància al PP, va entendre les consignes de Feijóo i va emprar des del primer moment un llenguatge suau en què la paraula "moderació" apareixia sovint. L'elecció de la veterana Àngels Esteller com a número 3 de la llista semblava que podia anunciar un bon clima amb una alcaldia Trias. Esteller havia estat regidora a Barcelona molts anys i manté una bona sintonia amb qui ha estat l'alcaldable de Junts.
Les eleccions del 28-M van mostrar un Trias que, a darrera hora, va aconseguir arribar primer i convertir-se en el favorit. Però ja en aquell moment, una escena va causar irritació en els rengles populars. La imatge l'alcaldable abraçant-se a Laura Borràs, la presidenta del seu partit, va molestar. Però era difícil d'impedir i l'impacte de l'escena hagués quedat en res de nohaver-se produït un seguit de fets que han estat letals per a Trias.
Des del 28-M, tot han estat notícies que han anat empenyent la direcció de Feijóo a abaixar el polze davant Trias. De la victòria de Míriam Nogueras com a cap de llista de Junts al Congrés -enfront les aspiracions de Jaume Giró- a l'acord electoral d'ERC amb Bildu per al Senat. Però el que va ser demolidor va ser l'anunci d'una entesa per governar Barcelona entre Junts i ERC. Malgrat que el perfil de Trias tenia valedors entre el PP català. Però a Madrid les coses es veien d'una altra manera i anava estenent-se el relat d'uns populars capaços de permetre que Barcelona caigués en mans "del partit de Carles Puigdemont".
Ja no era només la dreta mediàtica la que pressionava. També des dels rengles socialistes es volia posar Feijóo en contradicció en vigílies del 23-J. Dimarts passat, en la roda de premsa després del consell de ministres, el ministre Miquel Iceta posava el dit a la nafra i preguntava al PP si permetria fer alcalde el candidat de Waterloo.
Els comuns fora: l'últim cartutx
L'últim cartutx dels qui preferien Trias a Collboni es va cremar amb el moviment de darrera hora fet pels comuns. En les compareixences de Sirera s'insistia en una condició que semblava impossible: que els comuns es fessin a un costat. Primer semblava una exigència centrada tan sols en la figura de Colau. Però, a preguntes dels periodistes, l'alcaldable conservador sempre es veia obligat a afegir:"Amb els comuns, no". Aquesta va ser l'expressió de Sirera just el dia abans del drama, divendres.Quan finalment els comuns comuniquen que voten Collboni i passen a l'oposició, el PP es troba sense marge per justificar una abstenció o el vot al seu candidat. Tot hagués estat diferent de no haver eleccions espanyoles el 23-J. Però amb totes les enquestes a favor i el vent de cara com mai, Feijóo no es pot permetre cap error. Per acabar-ho d'adobar, l'impacte dels pactes amb Vox, especialment al País Valencià, escenificat amb habilitat i triomfalisme per l'extrema dreta, han facilitat que Feijóo pugui mostrar el rostre de "sentit d'Estat". Aquest dilluns, davant el Fòrum Nova Economia, el líder del PP s'ha permès de dir que amb la decisió al ple de Barcelona, "ha guanyat Espanya".