És útil l'abstenció?

És útil l'abstenció? Fa setmanes que algunes veus polítiques i mediàtiques de l'independentisme promouen, sobretot a través de les xarxes, una campanya per no votar a les eleccions espanyoles amb l'argument que cal "castigar" els partits i que a Madrid "no s'hi ha d'anar a fer res". La desorientació estratègica que el moviment arrossega des de fa anys, juntament amb la mala digestió dels fets de 2017 i els resultats insuficients de les estratègies d'ERC —amb la taula de diàleg— i Junts —amb una confrontació inconcreta— han provocat un cert descontentament entre les bases independentistes, que des d'alguns sectors miren ara de vehicular cap a una abstenció massiva a les eleccions del 23 de juliol. Quines conseqüències pot tenir que l'independentisme no vagi a votar?

Per la naturalesa mateixa de l'abstenció, fer pronòstics és complicat. N'hem parlat amb els doctors en Ciència Política Toni Rodon i Pau Vall-Prat, que dubten de la utilitat d'una campanya de "boicot" a les eleccions espanyoles, en el sentit que serà pràcticament impossible d'interpretar i difícilment provocarà un canvi d'estratègia dels actuals partits. "Els estudis que s'han fet apunten que aquest tipus de boicots no acostumen a funcionar, però tampoc vol dir que no funcionin mai", assenyala Rodon en declaracions a Nació. Els partits no es preocupen tant per la desmobilització, sinó quan perden vots en favor d'una altra opció política, i és aleshores quan es poden veure més temptats de modificar el full de ruta. En tot cas, caldrien uns nivells d'abstenció elevats.  

Hi ha un altre problema: la dificultat d'interpretar aquesta abstenció, que s'explica per molts factors com ara la crítica al sistema, el nivell socioeconòmic o la mateixa data de les eleccions. Les crides a no votar són, en certa manera, l'estratègia fàcil, perquè tot apunta que el 23-J la participació pot baixar i tothom ho podrà interpretar de la manera que li vagi més bé. Ara bé, aquesta desmobilització serà el resultat del malestar independentista? No se sap. Caldrien dades individuals d'enquesta posteriors a les eleccions, i, tot i això, seria poc precís. "Amb quines dades de mobilització es compararà? Es posarà tots els abstencionistes al sac de l'independentisme descontent? Un únic comportament com l'abstenció té moltes causes darrere", argumenta Vall-Prat.


Els efectes d'aquesta possible abstenció, en tot cas, són incerts. "No sabem què passarà perquè no ha passat mai: l'independentisme s'ha mobilitzat sempre i han votat a tot arreu; si deixen de votar serà un escenari nou", afirma Rodon. De fet, un dels arguments més utilitzats pels independentistes ha estat el de les victòries a les urnes i renunciar-hi ara és un canvi respecte dels últims anys. Un dels dubtes, però, és si realment aquestes veus que reclamen no participar de les eleccions espanyoles tenen força més enllà de les xarxes socials, per això pot ser rellevant el paper que jugui l'ANC, que ha decidit donar l'esquena a ERC, Junts i la CUP i fer crides al vot nul i l'abstenció de cara al 23-J mentre, paral·lelament, activa un quart espai al marge dels actuals partits.

Aquest cap de setmana, l'ANC fa una consulta a les bases sobre si s'ha de promoure el boicot a les eleccions. L'estratègia, que no impulsa només l'ANC, també dirigents com Clara Ponsatí, eurodiputada de Junts, ha provocat tensions dins de l'independentisme unilateralista. La territorial de Girona de l'ANC ja es va pronunciar contra fa uns dies contra l'abstenció i demanant "no posar tots els partits al mateix sac", mentre la direcció de l'entitat es decanta per promoure el vot nul. El Consell per la República, també abanderat de l'independentisme rupturista, tampoc és una bassa d'oli. Mentre el "govern" de Carles Puigdemont demana una "participació massiva", alguns membres de l'Assemblea de Representants són partidaris de no anar a votar.
 

A qui perjudica l'abstenció?

En un escenari de desmobilització independentista, si els partits espanyolistes mantenen els seus votants obtindran més representació. "Pot passar que, a efectes pràctics, els partits no independentistes guanyin escons", resumeix Rodon. Això, a mitjà termini, podria arribar a dificultar que alguns partits puguin constituir grup propi al Congrés i que perdin capacitat d'influència o passin a ser irrellevants. És difícil concretar quins partits serien els més perjudicats per l'abstenció, però Rodon sosté que podria ser ERC. "En el votant d'ERC es detecta crítica no a l'estratègia, sinó en la manca de resultats que molta gent interpreta que hi ha hagut; està costant que la gent vegi els resultats del diàleg", apunta. La CUP també podria sortir-ne perjudicat i una pèrdua petita de vots li pot fer perillar els escons.

I Junts? En aquest cas, es detecta un votant més abrandat i, per això, que podria ser més favorable a l'abstenció que promouen algunes veus de l'independentisme, però no és així. "El seu electoral no té moltes ganes d'abstenir-se", reconeix Rodon. Ara bé, això podria canviar arran dels pactes a l'Ajuntament de Barcelona, que han desbancat Xavier Trias de l'alcaldia i hi han situat Jaume Collboni amb el suport dels comuns i el PP. El "que us bombin" verbalitzat pel candidat de Junts un cop constatat que no seria alcalde podria ser agafat al peu de la lletra per una part dels votants. "No descartaria que una part de votants de Junts opti per l'abstenció", apunta Vall-Prat. En tot cas, els experts consultats insisteixen a remarcar que fer pronòstics en aquest sentit és complicat.


No es pot descartar un escenari en què els tres partits independentistes perdin vots el 23-J, però de nou aquí hi ha un problema d'interpretació d'aquesta abstenció. En tot cas, Vall-Prat apunta també que l'efecte de l'abstenció pot ser irrellevant perquè la campanya de boicot en si no traspassi les fronteres de la bombolla de Twitter o bé perquè les crides a l'abstenció activin "mecanismes psicològics" que la contrarestin, per exemple un transvasament de vot entre partits o bé que mobilitzi votants que, per algun motiu, no tenien previst votar. El director del Centre d'Estudis d'Opinió, Jordi Muñoz, resumia l'efecte de l'abstenció fa uns dies: "Abstenir-te perjudica el partit que hauries votat si no t'haguessis abstingut i, per tant, beneficia la resta d'opcions".
 

El vot nul, més fàcil d'interpretar i més arriscat

L'abstenció com a forma de boicot no és nova. Es van fer crides a no votar en les primeres eleccions després de la dictadura i també s'han fet campanyes per votar opcions no vàlides, com per exemple després de la il·legalització de Batasuna. Ara bé, no votar i fer vot nul no és el mateix i té conseqüències diferents. Si l'abstenció s'explica per múltiples factors —es pot donar per desinterès, per barreres d'accés o per una esmena al sistema—, el vot nul "és un vot amb un major grau de crítica sistèmica", com explica Vall-Prat, i alhora és més fàcil d'interpretar. "Els nivells d'aquest tipus de vot són més estables i un augment pronunciat en vots nuls podria ser una manera de quantificar la postura crítica amb els partits sense contribuir a la desafecció democràtica", argumenta.

Ara bé, també és una estratègia més arriscada per als qui la promouen, precisament perquè és més fàcil d'avaluar-ne els resultats i saber si ha tingut èxit o no. "Seria la manera de visibilitzar la fortalesa d'una possible alternativa per forçar canvis en els partits actuals amb una amenaça tangible", sosté Vall-Prat. Amb l'abstenció, la lectura dels resultats és més complexa. Sigui com sigui, els partits han intensificat el missatge a favor de la participació davant l'amenaça de l'extrema dreta, un argument que, ara com ara, com detalla Rodon, no s'està traduint en un increment de la mobilització dels votants d'esquerres, com era l'objectiu del PSOE: "No estem detectant un gran augment de la mobilització en comparació amb altres eleccions".