22
de juny
de
2023, 20:18
Actualitzat:
23
de juny,
17:03h
Els plens de dissabte han erigit Junts en el partit amb més alcaldies de Catalunya. Tot i això, ho és reculant respecte de les aconseguides el 2019 i amb tan sols cinc més que ERC. Així ho recullen els registres del govern espanyol i, en el cas d'aquelles desenes consistoris que no han notificat encara l'elecció, a partir de la recerca individualitzada de Nació. Segons aquestes dades, el partit de Jordi Turull i Laura Borràs ha assolit 334 alcaldies, mentre que els republicans s'han quedat amb 329. Com mostra el següent mapa, però, haver quedat primera força el 28 de maig no ha garantit arreu la vara.
En el cas dels ajuntaments que han ajornat el ple de constitució a causa de recursos judicials, com els d'Olot i Cambrils, s'ha indicat l'alcalde que en sortiria escollit en cas de complir-se els pactes ja anunciats. Així mateix, quan dos o més partits s'han presentat en coalició, s'ha tingut en compte la formació per la qual la candidatura computa a escala supralocal —a Tortosa, per exemple, s'ha investit un dirigent dels comuns, però la llista que integrava sumava pel PSC—. Malgrat tot, aquesta és la fotografia actual del poder local, ja que molts acords inclouen repartiments de la vara de l'alcaldia entre diversos partits en diferents etapes del mandat.
El primer lloc de Junts és agredolç, ja que aquest partit va aconseguir 370 alcaldies fa quatre anys i ara n'ha retingut 334. ERC va augmentar el nombre de llistes respecte el 2019 i en va registrar més que ningú i, tot i això, ha retrocedit també, de 359 a 329 ajuntaments sota la seva batuta. Les desenes d'alcaldies que han perdut entre aquestes dues forces les han aconseguit el PSC, que en suma 41 més fins a les 130, o Ara Pacte Local, que ha assolit el liderat de 13 ajuntaments el primer cop que es presentava en solitari. La CUP també avança lleugerament, fins les 24, el PP passa d'una a cinc, i els comuns en perden la meitat, conservant-ne només vuit.
Ara bé, els 947 municipis del país són molt desiguals i el comportament electoral depèn molt també de la mida d'aquests. D'aquesta manera, malgrat que ERC i Junts controlen el 70% dels ajuntaments catalans, només un de cada quatre catalans té un alcalde d'aquests partits. En canvi, el PSC lidera vuit de les deu ciutats més grans, incloent-hi Barcelona, cosa que explica que el 60% de la ciutadania tingui un alcalde socialista. La diferència en el repartiment d'ajuntaments és molt diferent, per tant, si s'observa amb un pes equivalent per a cadascun o en funció de la població que viu a cada municipi.
Quin partit ha aconseguit l'alcaldia i quin va quedar primer a les eleccions municipals, a cada municipi?
El mapa permet ampliar-se fent-hi zoom i consultar tota la informació completa, amb el nom de l'alcalde investit, seleccionant, clicant o passant el cursor per damunt de cada municipi (si hi detecteu cap error, aviseu a [email protected], si us plau)
En el cas dels ajuntaments que han ajornat el ple de constitució a causa de recursos judicials, com els d'Olot i Cambrils, s'ha indicat l'alcalde que en sortiria escollit en cas de complir-se els pactes ja anunciats. Així mateix, quan dos o més partits s'han presentat en coalició, s'ha tingut en compte la formació per la qual la candidatura computa a escala supralocal —a Tortosa, per exemple, s'ha investit un dirigent dels comuns, però la llista que integrava sumava pel PSC—. Malgrat tot, aquesta és la fotografia actual del poder local, ja que molts acords inclouen repartiments de la vara de l'alcaldia entre diversos partits en diferents etapes del mandat.
El primer lloc de Junts és agredolç, ja que aquest partit va aconseguir 370 alcaldies fa quatre anys i ara n'ha retingut 334. ERC va augmentar el nombre de llistes respecte el 2019 i en va registrar més que ningú i, tot i això, ha retrocedit també, de 359 a 329 ajuntaments sota la seva batuta. Les desenes d'alcaldies que han perdut entre aquestes dues forces les han aconseguit el PSC, que en suma 41 més fins a les 130, o Ara Pacte Local, que ha assolit el liderat de 13 ajuntaments el primer cop que es presentava en solitari. La CUP també avança lleugerament, fins les 24, el PP passa d'una a cinc, i els comuns en perden la meitat, conservant-ne només vuit.
Quantes alcaldies suma cada partit ara i quantes en va aconseguir el 2019?
Ara bé, els 947 municipis del país són molt desiguals i el comportament electoral depèn molt també de la mida d'aquests. D'aquesta manera, malgrat que ERC i Junts controlen el 70% dels ajuntaments catalans, només un de cada quatre catalans té un alcalde d'aquests partits. En canvi, el PSC lidera vuit de les deu ciutats més grans, incloent-hi Barcelona, cosa que explica que el 60% de la ciutadania tingui un alcalde socialista. La diferència en el repartiment d'ajuntaments és molt diferent, per tant, si s'observa amb un pes equivalent per a cadascun o en funció de la població que viu a cada municipi.
Quantes alcaldies té cada partit i quanta població té un alcalde de cada partit?
Alerta: modificacions a la notícia
Aquesta és una segona versió de la notícia sobre les dades d'alcaldies als ajuntaments catalans. En la primera versió, s'havia confiat en el registre publicat pel govern espanyol unes hores abans, completant els buits que encara hi tenia amb consultes pròpies. Tot i això, aquelles dades de l'Estat estaven parcialment malament, motiu pel qual, en el primer recompte, apareixia ERC com a primera força, amb cinc alcaldies més que Junts. Un cop esmenats els errors detectats per alguns lectors, la torna ha canviat i ha resultat aquesta segona candidatura el principal partit en alcaldies. Cal deixar-ho indicat, però, per als lectors que haguessin consultat la notícia abans i després de la correcció i que trobin canvis al text i a les visualitzacions.
Aquesta és una segona versió de la notícia sobre les dades d'alcaldies als ajuntaments catalans. En la primera versió, s'havia confiat en el registre publicat pel govern espanyol unes hores abans, completant els buits que encara hi tenia amb consultes pròpies. Tot i això, aquelles dades de l'Estat estaven parcialment malament, motiu pel qual, en el primer recompte, apareixia ERC com a primera força, amb cinc alcaldies més que Junts. Un cop esmenats els errors detectats per alguns lectors, la torna ha canviat i ha resultat aquesta segona candidatura el principal partit en alcaldies. Cal deixar-ho indicat, però, per als lectors que haguessin consultat la notícia abans i després de la correcció i que trobin canvis al text i a les visualitzacions.