L'ANC també vol votar

La promoció de l'antipolítica de la cúpula de l'ANC amb les crides a l'abstenció el 23-J comprometia el pes electoral de l'independentisme i la singularitat de l'entitat, avui actor desdibuixat del debat polític

05 de juliol del 2023

Actualitzat a les 7:25h

Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'independentisme s'ha enredat les últimes setmanes en un autolesiu debat sobre l'abstenció en les eleccions espanyoles del 23 de juliol que l'unionisme es mira amb esperança. I s'hi ha encallat a partir de les crides continuades d'una part del sobiranisme civil a promoure l'absentisme, així com el vot nul, en els comicis de finals de mes. Al capdavant de la proposta hi havia, juntament amb perfils polítics i mediàtics que han fet fortuna en els anys del procés, la direcció de l'ANC, que havia incentivat el boicot independentista mentre esperava la resposta dels seus socis a la consulta interna. Però els associats de l'Assemblea han tombat, tot i que amb una participació (aquesta sí) ínfima, el plantejament de la cúpula (un 59,7% de vots contraris), una decisió que evitarà que l'entitat es desmarqui obertament d'un consens de mínims de l'independentisme institucional i civil: activar la mobilització per defensar els interessos sobiranistes a Madrid.

ERC, Junts i la CUP esperonen l'electorat des de fa setmanes i Òmnium ja va fer una crida a "omplir massivament les urnes" davant la perspectiva d'un govern del PP, ja sigui amb el suport de Vox o del PSOE. L'aterratge de la dreta i l'extrema dreta als executius del País Valencià i les Balears facilita els argumentaris. També el govern Consell de la República va activar una crida a la participació, encara que part de les seves bases no ho veiessin gens clar i preferissin confrontar amb els partits independentistes a l'espera de poder-ho tornar a fer amb l'Estat. Eleccions a banda, la prioritat de Carles Puigdemont i de la resta d'exiliats de Junts és ara en la batalla judicial, que aquest dimecres tindrà un episodi rellevant a Luxemburg.

La direcció de l'ANC, doncs, s'ha quedat sola en la defensa de l'abstenció i el vot nul, amb l'única col·laboració de xamans mediàtics i del soroll a les xarxes. El resultat de la consulta és una esmena severa a l'equip de Dolors Feliu. La desautorització, satisfaci més o menys els partits que podien veure perillar vots d'independentistes descontents, deslegitima encara més la direcció de l'entitat, ja molt qüestionada internament, i el rol transversal i mobilitzador que havia tingut.

Més enllà de la productivitat dubtosa d'esborrar-se de la batalla -tocaria preguntar-se què hi guanya l'independentisme cedint terreny al bipartidisme espanyol i quina alternativa política alimenta-, la primera reflexió serena que hauria de fer l'ANC és sobre l'abast del revés i la baixa participació de la consulta. Tot i tenir marge suficient per pronunciar-se, només han votat 3.773 socis dels 40.000 que podien fer-ho. La promoció de l'antipolítica que han fet els seus portaveus en els darrers temps, combinada amb animar l'anomenat quart espai, no només podia comprometre el pes electoral de l'independentisme sinó també la pròpia Assemblea, abans llebre i avui actor desdibuixat del debat polític a Catalunya. Els pocs socis que han participat han evitat l'autogol.