Aina Vidal (Barcelona, 1985) entoma la seva primera campanya electoral com a líder d'una candidatura amb estranyesa. És la cap de files del projecte conjunt de Sumar i el comuns a les eleccions espanyoles. Hi arriba després d'haver picat pedra set anys al Congrés dels Diputats, però encara no pot evitar sentir-se "com el meme dels dos Spiderman" quan es veu en un cartell de promoció, diu. La figura de Vidal emergeix després d'un moviment sobtat en què Jaume Asens, el nom que sonava amb més força per liderar la candidatura, anunciés que deixava la política institucional. La que serà la nova líder dels comuns al Congrés s'ha fet un fart d'agrair-li la feina i de recordar que els motius d'aquest adeu els va exposar ell mateix en una carta. El cap d'Aina Vidal està centrat en mobilitzar votants i explicar les propostes de la seva formació.
Defineix com a mesura "estrella" de la candidatura la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals i baixa al fang per defensar l'herència universal que planteja entregar 20.000 euros als joves quan facin 23 anys, tal com va explicar la presidenciable Yolanda Díaz. En canvi, ha de fer més equilibris a l'hora de parlar del referèndum, motiu de fricció pel posicionament dur de Madrid sobre un plantejament territorial que correspon a Catalunya, remarquen els comuns. Amb tot, Vidal assegura que s'estrena "amb esperança".
- Què la va convèncer, a fer el pas endavant com a candidata?
- La importància de les eleccions. Va de les nostres vides. Té a veure amb les dones, els treballadors, el col·lectiu LGTBI. Però també amb tot els drets que hem conquerit els darrers anys, i molts altres que serien capaços de fer-nos tornar al segle XIX.
- I qui la va convèncer?
- No són persones conegudes, però la meva mare va ser una d'elles.
- El PSOE es presenta com el vot útil. Què és Sumar?
- L'esperança perquè es pugui reeditar aquest govern de coalició. Ni Pedro Sánchez, ni Feijóo, ni Yolanda Díaz podran governar en solitari.
- Diuen que volen ser propositius. Quina proposta tenen els comuns, que no haguem sentit ja a Yolanda Díaz, per a la pròxima legislatura?
- Són programes pactats i, per tant, la proposta estrella és la reducció de la jornada laboral. És una proposta possible i és bona, no només per la gent treballadora, sinó també per les empreses. Fa molts anys que ens anem envoltant d'economistes, com per exemple Thomas Piketty, i insistim que és la millor forma de redistribuir i guanyar temps, que és un dels reptes que tenim per aquesta època.
Aina Vidal, durant l'entrevista | Foto: Hugo Fernández
- Quins seran els eixos de la campanya dels comuns per seduir votants, en ple risc d'una abstenció alta entre l'esquerra?
- D'una banda, la transició ecològica justa, en tenim moltes propostes. I també volem parlar de millorar les condicions de treball. Seguir apujant el salari mínim i abordar les hores extres no pagades. Alhora, necessitem donar respostes per avui, per ja, als problemes de la gent. I això vol dir parlar de les dificultats que estan tenint les famílies i les persones que els estan pujant la hipoteca fins a 300 euros, i també incidir en el cistell de la compra.
- La polèmica per la mesura dels 20.000 euros als joves quan facin 23 anys indica que no s’ha explicat prou bé?
- De fet, estem encantades amb la polèmica: s'està parlant de les nostres propostes i estem irrompent en aquesta campanya de forma propositiva, que és el que ens demana la gent. És una proposta bona. I ho és perquè és redistributiva. Els diners surten d'un impost a les grans fortunes, que no creiem que s'hagi d'acabar en aquest mandat, sinó que l'hem de fer perpetu. I l'hem de finançar d'aquesta manera. És una proposta que té a veure amb reconèixer que no existeix la igualtat d'oportunitats per molts i moltes joves a dia d'avui, i creiem que és una fórmula amb la qual a partir dels 18 anys comença un procés acompanyat amb professionals per tal que als 23 anys se'ls pugui fer un ingrés que pugui anar o bé cap a la formació o bé cap a l'habitatge o bé cap al que ells considerin.
- Per què té sentit donar milers d’euros a joves amb rendes altes?
- Perquè el que busquem no és una ajuda. És construir un nou dret, i ha de ser universal.
- Sigui com sigui, es vol finançar amb un impost a les grans fortunes que fins ara no s’ha aconseguit deixar fixat. Quina garantia hi ha que no es quedi en una proposta per ocupar titulars?
- L'impost s'ha aconseguit, si bé el vam posar de forma temporal. El partit socialista no veia clar que s'apliqués com una mesura que pogués ser estructural. Nosaltres, sí. I això és el que proposem: allargar-lo i que sigui permanent perquè ens permeti fer polítiques públiques tan interessants com aquesta.
- S’ha anat desdibuixant la claredat dels comuns amb la idea d’un referèndum a Catalunya. No només Xavier Domènech, també Pablo Iglesias i Íñigo Errejón defensaven a Espanya que els catalans votessin netament sobre independència. Ara Yolanda Díaz en públic i Sumar des de Madrid ho aparquen.
- Vull ser clara. Els comuns som els únics que mantenim la posició. Portem en l'ideari el referèndum i ens mantenim en la necessitat que el poble de Catalunya pugui votar sobre el seu futur polític. Les propostes fallides han estat aquelles que van apostar per la unilateralitat. Som els únics que podem dir que hem aconseguit que, amb allò que ens vam presentar fa quatre anys, Catalunya realment hagi avançat. Vam dir llibertat, diàleg i solucions, i el que hem aconseguit són indults, taula de diàleg i la reforma del codi penal.
- Amb aquesta resposta, però, no queda clara la posició de Sumar.
- El programa de Sumar assumeix de forma molt valenta una cosa que no reconeix cap altre partit a nivell estatal: que els catalans i les catalanes tenim dret a votar sobre el nostre futur polític. El que no vol fer és aventurar-se en quin serà el resultat d'aquest mateix diàleg. Entre altres coses perquè això ho hem de parlar a Catalunya, ho hem de parlar a la taula de diàleg i hem d'acabar en un acord. Ho hem vist aquests dies, les coses no passen per abocar-les, passen per pactar-les. Això és pel que estem apostant. Seguir per la línia del diàleg i seguir fent avançar Catalunya.
- Yolanda Díaz acceptaria un referèndum d'autodeterminació com a escenari resultant d'aquest diàleg?
- No ho sé. L'hi hauria de preguntar a ella.
Aina Vidal, a la superilla de Consell de Cent | Foto: Hugo Fernández
- Quin és el compromís dels comuns amb Catalunya per a la propera legislatura? Especialment, coneixent les reticències existents després d’haver compartit un govern amb el PSOE.
- Volem un nou pacte territorial per Catalunya. El referèndum no ha de ser un fre per seguir avançant. Volem parlar de finançament, de cultura, de llengua, i de Rodalies. És importantíssim. S'ha apostat moltíssim per Rodalies però és evident que no està funcionant. Necessitem molts més ingressos en aquest sentit. I volem un pacte que realment permeti a Catalunya seguir endavant. Catalunya és una de les comunitats autònomes que està més enrere en el desenvolupament de les renovables. Això no ens ho podem permetre. Volem que Catalunya sigui, precisament, pionera i líder al voltant de les renovables.
- Aposten per reformar la llei d'habitatge, que han titllat de poc ambiciosa, en el següent mandat?
- El primer que hauríem de fer és desplegar-la. Va ser un error per part del partit socialista deixar fora que no es poguessin incrementar els lloguers. Ens trobem en una situació en què les comunitats autònomes, moltes d'elles, encara no han aplicat aquesta norma, bàsicament per una qüestió de tràmits. Ara bé, s'hi acabarà aplicant a la majoria. És important que permetem que es desplegui i veiem com funciona. Ens va costar molt que el partit socialista acabés avançant cap a aquesta posició.
- Està en risc el desplegament d'aquesta llei si no hi ha un govern de coalició com el que desitgen?
- Sens dubte. Tot està en risc si no hi ha un govern de coalició a l'Estat.
- Fa un moment deia que Rodalies era "importantíssim". Aquest divendres han demanat que en un futur voldrien portar el Ministeri de Transports. El traspàs integral de Rodalies serà prioritari en la pressió que facin els comuns a l'interior d'un eventual govern de coalició?
- Parlem del traspàs, sí, però estem parlant també de desenvolupar determinats trams que encara no existeixen. Lleida directament no té Rodalies. Això és una vergonya nacional. Jo des de Barcelona trigo menys temps a arribar a Madrid que anar-me'n, per exemple, a la Vall d'Aran. Això no té cap mena de sentit i té a veure amb una falta d'inversió i d'ambició. No només per part del govern de la Generalitat, sinó també per l'Estat. Hi ha hagut un abandonament de Rodalies. Qualsevol que agafi el tren ho sap. Arriba un punt que quan anem cap al tren ja no mirem l'horari, perquè ja assumim que hi haurà un retard. Això s'ha de corregir.
- I s'ha de corregir abans amb més inversió o amb un traspàs de les competències?
- Són dues coses paral·leles, una cosa i l'altra.
- Els comuns d’ara s’assemblen més a Iniciativa que mai? Ja no pels noms i els càrrecs a Sumar, també per ser el suport habitual d’un socialisme majoritari. A l’Estat. Ara a Barcelona.
- Iniciativa fa vuit anys que va desaparèixer. M'al·lucina com s'arrossega aquest cos. Iniciativa ja no existeix i algunes persones van prendre la decisió d'anar cap a un projecte molt diferent per comptar amb companyes i companys d'altres àrees. En aquell moment no arribàvem al volum de persones que arribem actualment. I, probablement, com a Iniciativa mai haguéssim tingut la capacitat de guanyar la ciutat de Barcelona. Els comuns són un projecte consolidat, més ampli. I això ens fa ser millors.
- Quan li han preguntat si fer pitjors resultats que Unides Podem seria un fracàs ha dit que el fracàs seria que no es reedités el govern de coalició. És inevitable convertir-se en la crossa del PSOE?
- No som una crossa. De fet, les millors lleis que hem portat a terme ha estat gràcies a la nostra capacitat d'empènyer el partit socialista. El partit socialista no volia, per exemple, pujar el salari mínim l'any anterior. Vam trigar nou mesos per poder-lo pujar. Teníem una posició molt diferent amb la llei d'habitatge. I, finalment, ho vam aconseguir. Si fos amb el partit socialista, mai hauríem fet aquesta reforma laboral. De fet, van ser ells qui van introduir els contractes brossa en les anteriors reformes laborals. I jo, particularment, em vaig mobilitzar políticament a partir de les vagues generals per reformes que havia portat a terme el partit socialista. No passa res per pensar diferent. L'important és tenir clar que ens donem la mà i anem a guanyar un govern de coalició.
- També li he sentit defensar que amb la unió de les formacions a Sumar les esquerres van juntes i les dretes separades. Els socialistes són l’esquerra?
- Això li hauria de respondre el partit socialista.
- Si identifica les dretes, entenc que també identificarà les esquerres.
- Estem parlant d'una perspectiva de l'esquerra àmplia. I això implica matisos. És evident. No som el mateix partit. No pensem el mateix sobre moltes coses. Ara bé, tenim molt clar que davant la possibilitat d'un president de dretes, sempre optarem per un president d'esquerres. I això ho hem fet a Barcelona, a la diputació i ho farem a un govern de l'Estat.
Aina Vidal s'explica, en entrevista a Nació | Foto: Hugo Fernández
- És evident que una de les figures més importants dels comuns és Ada Colau. Com s’ha d’entomar el seu relleu, sabent que aquest és el seu últim mandat i que és una incògnita si l'acabarà?
- Primer de tot, escoltant-la. Ella haurà de decidir i haurà de tenir temps per fer-ho. Em costa imaginar-me Ada Colau fent ganxet a casa seva.
- A Barcelona, la plaça més important dels comuns, la seva formació acaba de coincidir en vot amb el PP per desbancar un govern amb presència d’ERC. El mandat anterior va passar un fet similar, però amb ERC al capdavant. Comuns i republicans sumaven 20 regidors, amb una majoria absoluta de 21 regidors. La generositat entre esquerres que li demanen a ERC només funciona cap a una banda, a l’hora de fer investidures a les cambres importants?
- A Barcelona, nosaltres vam fer exactament el que vam dir que faríem. Hem dit que amb el nostre vot no hi hauria un alcalde de dretes, i Trias és un alcalde de dretes. No volem una Barcelona on torni el 3%, no volem una Barcelona on torni a existir aquella bombolla dels lloguers de vacances, no volem una Barcelona amb la disbauxa que va suposar Trias. A mi no m'agrada Jaume Collboni, però si he triar entre Trias o Collboni, no tinc cap dubte: Collboni.
- Més enllà d'aquesta decisió, si recordem que quatre anys enrere va haver-hi una posició similar, quan no era Trias el guanyador, sinó Ernest Maragall i ERC, algú podria identificar-hi una tendència.
- No estem parlant d'una tendència. Fa quatre anys el que vam defensar era un acord d'esquerres. Qui no va voler va ser el partit socialista i ERC. Cada partit s'ha de fer responsable de quines són les seves accions. La nostra era clara. I és la mateixa, fa quatre anys i ara. Proposem un acord d'esquerres i el mantindrem fins al final. Tenim els números i tenim la majoria. No és lògic que ara mateix féssim un gir en aquest sentit. Una cosa és un vot, que s'hi pot coincidir, igual que ERC va coincidir amb Vox en contra de la reforma laboral, i una altra cosa és un acord. Nosaltres no hem pactat mai amb el PP. El que sí que hem fet és fer-los fora per corruptes.
- Estarem d'acord que és diferent una votació d'una mesura concreta que una investidura.
- Clar que hi estem d'acord. I nosaltres no investirem mai un president ni un alcalde que sigui de dretes.
- El cap de llista dels republicans, Gabriel Rufián, apunta que Díaz podria posar-se perfil davant una entesa PSOE-PP a l’Estat amb l’argument d’evitar l’arribada de Vox. Els comuns podrien assumir aquest escenari?
- Rufián s'equivoca d'adversari. L'enemic és el Partit Popular i Vox, no Yolanda Díaz. Ho sap tothom. Seria molt més positiu per Catalunya i tindríem, de fet, la primera presidenta que mirés cap a Catalunya i es posés a favor de Catalunya. Jo no m'imagino posant-me de perfil a res. Ni al Partit Popular ni a Vox. Tampoc a Catalunya.