Els comuns ja són Iniciativa

El canvi de cicle als comuns ha arribat en forma de terratrèmol amb epicentre al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest divendres es va acomiadar de la política institucional Jaume Asens i, exactament 24 hores després -ni més ni menys-, Ada Colau ha cedit el testimoni de l'alcaldia de Barcelona a Jaume Collboni. Asens i Colau eren dues de les tres persones que el 26 de juny del 2014 van presentar Guanyem Barcelona a l'escola Collaso i Gil del Raval -l'altra, Joan Subirats, ministre d'Universitats-, gènesi del projecte municipalista dels comuns. Asens ja ha dit adeu de forma definitiva, sense amagar un regust de resignació per la desnaturalització de l'espai polític dels comuns, que perceben nítidament els qui l'escolten amb atenció. La fins ara alcaldessa encara no s'haacomiadat del tot, però ningú preveu que faci el recorregut del mandat sencer. 

El gran públic no sap que Asens i Colau van ser parella en els anys universitaris de descoberta i somnis. Un parella efímera que va cultivar una amistat duradora, ben articulada a partir de la complicitat política bastida en l'activisme: ell des del món de l'advocacia i el vincle amb els moviments socials i ella entregada a la defensa del dret a l'habitatge. No és estrany que qui va ser primera alcaldessa de Barcelona li confiés una tinença d'alcaldia en el primer mandat a la plaça de Sant Jaume. Però ha arribat l'hora de prendre altres camins. El de Colau encara no està cartografiat després de la maniobra per desbancar Xavier Trias. La seva gesticulació d'aquest dissabte, esbossada mentre Collboni recuperava la vara d'alcalde, era el fotograma d'un serial amb capítols encara per escriure. 

Colau no ha mirat el mòbil en cap moment mentre ha estat a l'Ajuntament, a diferència d'altres membres de l'oposició, que expressaven a les xarxes el malestar pel resultat final, quan Collboni encara parlava del seu futur immediat. Trias li ha retret, però, que no tingués la valentia de mirar-lo a ell, com si amb l'escenificació de la indignació es pogués alliberar de la ràbia pel desenllaç de la jornada. Rictus impermeable de la ja exalcaldessa davant les invectives de l'exalcalde i justificacions en el seu discurs. Ho ha fet tant, de justificar-se, que ha formulat una de les frases de la jornada, dirigida més a Artur Mas -assegut a les primeres files- que a un Trias contrariat: "No volíem que la Convergència del 3% tornés a l'Ajuntament de Barcelona". El seu entorn ha admès que això també ho portava escrit. Pòsit acumulat contra el món convergent que no es va escoltar en campanya. 

Quantes imatges deu haver rememorat la líder dels comuns als bancs del Saló de Cent. L'estampa de l'eufòria del maig del 2015, quan es va convertir en la primera alcaldessa de Barcelona contra tot pronòstic, amb la plaça plena de seguidors que entonaven el "Sí se puede", lema nascut al nucli gestant de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). La seqüència d'incomoditat del maig del 2019, quan la reelecció només va ser possible gràcies als vots d'un Manuel Valls volgudament protagonista. I, finalment, el frame agre de la derrota electoral d'aquest 28 de maig, reconvertida en la cessió del vot per frenar el salt a l'alcaldia de Trias. Tres fotografies que resumeixen una carrera política: la de l'activista rupturista (2015), la de l'alcaldessa pragmàtica (2019) i la de la líder castigada per l'electorat que fa un últim moviment que ningú esperava pocs minuts abans de la investidura (2023).

El drama de Colau és que quan més ha dominat l'agenda política de la ciutat -els debats que ha plantejat la fins ara alcaldessa marcaran els reptes de Barcelona en els pròxims anys-, el suport electoral dels comuns ha estat minvant. El partit i la seva cara visible van mossegar la fruita prohibida de Valls, servida pel PSC i que va corcar l'essència rupturista del moviment ja fa quatre anys, un missatge trencador amb el poder avui del tot atenuat per ser crossa dels socialistes. Alguns ja es pregunten què serà delcolauisme sense Colau, a l'espera d'anuncis de l'alcaldessa sortint. Iniciativa i el que representava fa temps que ha pres posicions. Que li preguntin a Asens, que avui no hauria sabut on posar-se.