El món viu amb certa preocupació l'amenaça d'un tsunami. Tot plegat arran d'un terratrèmol de magnitud 8,8 a l'escala de Richter a 130 quilòmetres de la costa est de la península russa de Kamtxatka, a l'oceà Pacífic, ha sacsejat els països de la zona la matinada d'aquest dimecres i ha fet activar les alertes per tsunami a Rússia, Japó, Taiwan, els Estats Units, Perú i Xile. El Servei Geològic dels EUA ha informat que es tracta del sisè sisme més fort de la història registrada i les diverses autoritats han fet desallotjar les costes i han alertat que les pitjors onades poden arribar hores després.

Concretament, el tremolor ha estat intens a la península russa i ha provocat diversos ferits encara per concretar, així com danys materials. No consten, però, víctimes mortals. el govern de Kamxatka ha fet una crida a desallotjar les zones més properes a la costa, mentre que els Estats Units han demanat a la població de Hawaii i de diversos punts d'Alaska que es preparin per fortes inundacions. Al seu torn, la Xina ha emès una alerta per onades que podrien arribar als sis metres d'altura.

Què diuen els experts sobre el possible tsunami?

El gran dubte és quins efectes pot tenir el terratrèmol i el possible tsunami que se'n pot derivar. John Townend, sismòleg i catedràtic de geofísica a la Universitat de Victoria (Nova Zelanda) explica, en declaracions a Science Media Center, que aquest terratrèmol "és el major registrat en el món des de fa 14 anys", concretament des del de magnitud 9,1 a Tohoku (Japó) el 2011, i que va deixar prop de 20.000 morts.

L'especialista detalla que, a causa de la magnitud del sisme, és probable que el desplaçament de la placa del Pacífic hagi estat de més de deu metres, quan normalment avança cap a l'oest o nord-oest al voltant de 75 mil·límetres per any. En tot cas, calen anàlisis per establir la magnitud exacta d'aquest sisme en l'ordre de les plaques tectòniques.

Caroline Orchiston, directora del Centre per a la Sostenibilitat de la Universitat d'Otago (Nova Zelanda), parla d'un "esdeveniment de gran magnitud", però descarta que pugui afectar un gran volum de població. La zona més propera té una presència humana "relativament petita" i això fa que no s'esperin danys o lesions a persones i propietats locals. Però, en tot cas, l'especialista recorda que s'esperen onades de fins a 1,5 metres d'altura en punts dels Estats Units.

Aquesta experta detalla que també s'han produït ja una desena de rèpliques del primer terratrèmol i que totes elles han superat la magnitud 5. "Algunes d'aquestes rèpliques poden ser perjudicials per si soles", remarca Orchiston, que adverteix que les conseqüències per a la població s'allargaran durant mesos i fins i tot anys per l'activitat sísmica que es mantindrà a la zona.

Al seu torn, Joanna Faure Walker, professora de geologia de terratrèmols i reducció de riscos de desastres, detalla que els tsunamis avancen per l'oceà a velocitats "comparables amb les d'un avió comercial". Si es produeix a mar obert, lluny de la costa, es pot detectar fàcilment. Però el problema és si s'apropa al litoral, ja que disminueix la profunditat de l'aigua i es redueix la velocitat, amb probabilitat de generar onades grans.

A Nova Zelanda recorden que un terratrèmol d'aquesta intensitat pot arribar a punts molt llunyans de l'epicentre. L'exemple més clar és un sisme de magnitud 9,6 que va ocórrer el 1960 a Xile. Malgrat la distància evident respecte a Nova Zelanda, les onades de fins a 5,5 metres d'altura van acabar arribant al país oceànic entre deu i dotze hores després del sisme i travessant el Pacífic.