"No podem fer missa per a sis persones i tenir dues parròquies a cent metres de distància sense estar coordinades". Així s’expressa un capellà de l’arxidiòcesi de Barcelona per explicar el decret del cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, que reestructura el territori i aplega les diferents parròquies, que es mantenen, en comunitats pastorals coordinades per sacerdots. Omella, que als seus 79 anys enfila l'etapa final del seu mandat, ha estructurat l’arquebisbat en set territoris, al capdavant dels quals hi haurà un arxiprest.
L’objectiu és fer més eficaç i coherent la tasca que fan les parròquies, en un moment en què l'Església viu un nou pontificat i el catolicisme català viu un moment de canvis sensibles que Nació va explicar aquí. "No és només un problema de capellans, és que les mateixes comunitats s’han fet més reduïdes i ens trobem que hi ha parròquies que treballen bé l’acollida als immigrants, d’altres l’atenció pastoral, d’altres el repartiment d’ajudes, i això s’ha de coordinar", explica una font diocesana.
Com tots els canvis, el decret ha generat crítiques, però la reorganització s’està produint a tot arreu i és fruit d’una instrucció de la Santa Seu de juliol del 2020 que convida els bisbats a buscar fórmules per dinamitzar la feina que fan. D’una manera o altra, les diferents diòcesis catalanes ja estan treballant en la mateixa línia. En el cas de l’arxidiòcesi, Barcelona Centre aplegarà l’Eixample i la Sagrada Família; Barcelona Nord, Gràcia i Vilapicina; Barcelona Oest inclourà Sant Gervasi, les Corts, Sants i Sarrià; Barcelona Est reunirà el Poblenou, el Besòs i Sant Martí; el Barcelonès, amb Santa Coloma de Gramenet; i el Llobregat, que agrupa l’Hospitalet i Cornellà; i el Maresme tota la zona de Mataró, Vilassar i el Masnou.
El nord de la Diagonal, punt conflictiu
Les parròquies de l’upper Diagonal han estat un punt delicat de la reestructuració. Es tracta de territoris amb un perfil molt definit, fins i tot amb un to ideològic molt diferenciat. La parròquia de Sant Ildefons, al carrer de Madrazo, té un to catalanista innegable. L’expresident Artur Mas hi és assidu, com Joaquim Forn, que mentre era a la presó després de l’1-O va tenir sempre una inscripció amb el seu nom al lloc on seia.
Molt diferent és l’aire que es respira a Sant Gregori Taumaturg, d’un sentiment més conservador i clarament espanyolista. Algunes d’aquestes parròquies són molt geloses de la seva identitat. A la zona alta també hi ha centres vinculats a ordes religiosos amb un perfil propi molt accentuat, com és el cas dels Franciscans de carrer de Santaló, que convoquen molta gent en els seus oficis.
Els capitans territorials: de capellans obrers a l’Opus
Omella ha eliminat el càrrec de vicari episcopal (fins ara n’hi havia cinc) i la vintena llarga d’arxiprestos existents fins ara i ha concentrat el poder territorial en set responsables, cadascun dels quals al capdavant d’una zona important. Tots ells formaran part del govern diocesà i és interessant comprovar com l’astut cardenal ha repartit el poder en un grup molt heterogeni ideològicament, com porta fent des que arribà a Barcelona.
Barcelona Centre estarà en mans de Josep Maria Turull, exponent del sector catalanista i qualificat de "moderat" dins dels cànons eclesiàstics. Turull té vara alta al Palau Episcopal. Rector de la Sagrada Família i responsable de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, ha exercit altes responsabilitats a l’arquebisbat, on va ser rector del Seminari.
La zona de Poblenou-Besòs estarà en mans de Saturnino Rodríguez, considerat de sintonia progressista. En una línia similar està Josep Jiménez Montejo, rector a Cornellà que dirigirà la zona del Llobregat. Membre del corrent de capellans obrers, la seva designació ha estat una sorpresa. També s’ubica en l’ala “esquerra” dels arxiprestos Andreu Oller, que dirigirà el Barcelonès.
Les parròquies de l’upper Diagonal estaran regides per Joan Obach, rector de Sarrià i considerat conservador. També és conservador Bruno Bérchez, que serà arxiprest de la zona de Gràcia i Vilapicina. Membre del govern curial, Bérchez és delegat d’Anunci de la Fe, amb autoritat sobre l’àrea d’Educació de l’arquebisbat. El seu nomenament ha generat rebuig en amplis sectors.
I l’Opus? Cap moviment rellevant que es produeix en un arquebisbat com Barcelona pot ignorar la influent organització conservadora. L’arxiprestat del Maresme serà per un membre de l’Obra, Joan Costa, un teòleg que pertany a l’ala més catalanista dels fills d’Escrivá de Balaguer. Fet que ha generat simpaties per Costa en sectors oberts que hi connecten a través del seu posicionament proper al sobiranisme.
Crítiques des la dreta
“Omella ha fet el que no es van atrevir a fer els seus predecessors, els cardenals Carles i Martínez Sistach”, afirma un bon coneixedor de l’arxidiòcesi. La reforma era necessària, però la mateixa font retreu a Omella que hagi donat tant de poder territorial a l’ala més conservadora del catolicisme local. Amb tot, les crítiques també li venen al cardenal des de la dreta.
Després d’haver integrat el Seminari barceloní en l’interdiocesà depenent de Tarragona, ha quedat desmantellat l’equip que dirigia els seminaristes barcelonins. El fins ara rector, el progressista Salvador Bacardit, serà rector a Sant Ambròs, al barri de Sant Martí. Però ha estat la caiguda de Pere Montagut, rellevat com a director espiritual dels seminaristes i exponent de l’ala més conservadora de l’Església catalana, la que ha irritat l’ala dura. Montagut ha estat exiliat a Santa Eulàlia, a Vilapicina. El bàcul d’Omella administra amb habilitat premis i càstigs per a totes les faccions.
