Tots els seminaristes de les diòcesis catalanes, tret de Terrassa, s’integraran en un únic centre formatiu, el Seminari Major Interdiocesà de Catalunya. Així ho han decidit els bisbes catalans de la Tarraconense. D’aquesta manera, els membres de les diòcesis de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat, qui fins ara estudiaven al Seminari Conciliar de Barcelona, ingressaran en l’interdiocesà, sota l’autoritat de l’arquebisbat de Tarragona, on ja estudien per capellà els membres dels bisbats de Girona, Vic, Tortosa, Solsona i Urgell).
És una decisió important. Obeeix als desitjos del papa Francesc -ratificats per Lleó XIV-, molt preocupat per l’estat dels seminaris i que el novembre del 2023, en una trobada a Roma, ja va encomanar als bisbes catalans que reorganitzessin els seus centres formatius. Roma no vol seminaris amb un nombre migrat d’estudiants. També vol que la formació sigui oberta, amb una major presència de laics i dones.
Tradicionalment, el Seminari Interdiocesà ha estat considerat una institució de línia renovadora i catalanista, mentre que el Seminari Conciliar de Barcelona responia més aviat al perfil de l’arquebisbe de torn. Pel que es veu, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, i l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, s’han entès bé. La decisió d’unificar els seminaristes en el centre d’una de les dues províncies eclesiàstiques catalanes, la de Tarragona, és vist com un èxit de Planellas.
El rector del Seminari ampliat serà Pere Oliva, un sacerdot de Vic considerat un home de posicions obertes i catalanistes. Salvador Bacardit, fins ara rector del seminari barceloní, continuarà en el cartipàs com a responsable dels estudiants de la seva diòcesi. Continuen en l’equip formatiu els jesuïtes Enric Puig i Xavier Rodríguez, mentre que el conservador Pere Montagut abandona el càrrec de director espiritual a Barcelona.
Què passa a Terrassa?
Qui no està per afegir-se al nou Seminari és el bisbat de Terrassa. No és un fet anecdòtic. El bisbe Salvador Cristau s’ha desmarcat. Segons apunten fonts diocesanes, a Terrassa no es veia amb bons ulls integrar-se en el centre interdiocesà. Cristau pertany al sector eclesial conservador que sempre ha vist amb recança la formació que es dona a Catalunya. És un “toledà”, format com a capellà a Toledo, símbol del catolicisme espanyol tradicional.
Cristau va ser el número dos de José Ángel Sáiz Meneses, abans bisbe a Catalunya i actualment arquebisbe de Sevilla, i tots dos forjats al costat de qui va ser arquebisbe de Barcelona els anys 90, Ricard Maria Carles. Caldrà veure si aquesta “indisciplina” terrassenca dura molt. Cristau ja ha complert els 75 anys i espera el seu relleu de Roma.
