Fa un mes i mig no es coneixien, però avui s'acaben les frases, se celebren les coincidències i es complementen les respostes. Pilar Castillejo (Ripollet, 1969) i Jordi Coronas (Barcelona, 1969) han estat part de la missió humanitària de la Flotilla. Tot i militar a dues formacions polítiques diferents, la primera a la CUP i el segon a ERC, les opinions sobre el genocidi d'Israel a Gaza, sobre el paper de l'estat espanyol, sobre la solució que hauria d'arribar al territori palestí i sobre la resposta que hauria d'oferir Catalunya davant la convocatòria de vaga general, el 15 d'octubre, van sorprenentment acompassades. En una trobada conjunta a Nació, la diputada del Parlament i el regidor de l'Ajuntament de Barcelona comenten, en un estat de repòs encara anòmal, tot allò que ha comportat la Flotilla i el que pot desencadenar-se'n a partir d'ara, en un moment de carrers remoguts i governs inquiets.

La resposta a la primera pregunta de l'entrevista -"Com creieu que es recordarà a la Flotilla? Quina conclusió n'extraieu?"- anirà anant i tornant durant la conversa, però el més significatiu dels raonaments de Castillejo i Coronas és que, en gran part, miren al futur. Plantegen que encara es poden revelar nous fruits, nous gestos derivats d'una missió que, en realitat, feia de catalitzador. No només perquè des del principi això anava sobretot de mantenir els ulls del món en un territori massacrat, i perquè encara no hi ha hagut cap conseqüència internacional rellevant sobre l'Estat d'Israel, sinó per les temptacions que puguin aparèixer a altres governs amb tendències a la regressió de drets fonamentals.

"L'extrema dreta clarament s'emmiralla en l'estat sionista d'Israel. Li agrada aquest model racista, militaritzat. La resposta popular al carrer contra l'estat sionista d'Israel també és una resposta contra aquest model imperialista que és d'extrema dreta", apunta Castillejo.

Hi aprofundeix Coronas, vinculant-ho a les mobilitzacions multitudinàries de la setmana passada, immediatament després de l'assalt a la Flotilla. "Està clar que sobretot la gent jove, aquí i a tots els països europeus, té tendència a acostar-se a ideologies d'extrema dreta. I la Flotilla ha servit per poder començar a marcar un punt d'inflexió en aquesta qüestió. Perquè a les mobilitzacions hi havia molta gent jove, i que la gent jove es mobilitzi pels drets i les llibertats és molt important", enraona el representant republicà. Així, davant el risc que altres països segueixin l'estel del govern de Benjamin Netanyahu, Coronas es recepta optimisme, mirant el pols al carrer: "Si això fa que la gent es mobilitzi en un sentit contrari [a l'expansió de l'extrema dreta], seríem capaços d'aplicar aquest punt d'inflexió tan necessari davant aquesta deriva autoritària que s'està gestant ara mateix i que s'ha aturar. Perquè si no, acabarem com ells".

Denúncies, records i contradiccions

La conversa amb Nació es produeix el dimecres, així que les consideracions irrompen des de la proximitat dels fets. Un va arribar diumenge a última hora, l'altra va aterrar el dilluns a la nit. No van ser conscients de les protestes que capgiraven el Port de Barcelona mentre succeïen. Tampoc de les ciutats d'arreu que s'havien mobilitzat. Ells tenen dades, records i conviccions. I l'entrevista va saltejant d'una categoria a l'altra. Una dels fets precisos que emergeixen és que es van quedar a 69 milles exactes d'arribar a terra ferma, a Palestina, en el moment en què l'exèrcit israelià els va interceptar. Després vindrien les vulneracions denunciades, i els fets que els portaran a perseguir judicialment el govern de Netanyahu. "Denunciarem l'Estat d'Israel per segrest", enuncia, solemne, la diputada anticapitalista. Serà una denúncia col·lectiva per a la qual esperen comptar també amb el suport "dels serveis jurídics del Parlament".

Dels moments que van suposar aquell segrest, des de l'alta mar fins al pas per una presó israeliana, també tenen apunts i conseqüències. "Recordo punters làsers recorrent el meu cos amb vint policies armats dins de la cel·la empotrant-nos contra la paret amb dos gossos grunyint", recorda Coronas, que també menciona que les vulneracions eren molt més flagrants i despreocupades amb els represaliats de Tunísia, Líbia o Turquia. "Fins i tot en el càstig a la Flotilla hi havia racisme", lamenta. 

Al seu torn, Pilar Castillejo -que només arribar a l'aeroport va intentar redreçar algunes preguntes de periodistes sobre les vulneracions patides a Israel per recordar que el gran tema de conversa era la situació dels palestins a Gaza- remarca que no va creure en cap moment que "el focus s'estigués desviant" però que sí que va voler remarcar que la seva posició era "de privilegi". "Crec que a les persones lliures que viuen a Palestina les tracten pitjor del que ens van tractar a nosaltres a la presó. A Gaza és evident, que les estan assassinant, però també a la Cisjordània ocupada, amb els checkpoints, amb les expropiacions de terres que fan, amb aquest apartheid evident", menciona l'actual presidenta del grup de la CUP al Parlament. 

Una companya de missió, la pianista Clara Peya, havia lamentat a La 2, com a fet humà, que hagi calgut que centenars d'activistes blancs s'hagin embarcat a la Flotilla perquè el genocidi a Palestina escalés a les ciutats europees. Preguntada per aquesta paradoxa, pel fet que la mobilització s'hagi accentuat arran de la situació de la missió humanitària i no de la pròpia guerra, Castillejo apunta que "potser sí que hi ha una part de contradicció", però que "un dels objectius que es buscaven era fer moure governs, que la gent sortís al carrer, per fer ressonar crits a despatxos". També assumeix l'ús instrumental de la Flotilla i la voluntat de fer equilibris entre l'altaveu propi i la canalització cap a la causa superior. "La Flotilla sempre ha tingut present que havíem de tenir una dimensió mediàtica important, des del primer moment, que se'n parlés. Potser sí que hi tenim contradiccions, però està bé", remata.

De la Flotilla a la vaga general

Ara el projecte col·lectiu que ha de continuar l'esperit de la Flotilla, asseguren, és la pressió al carrer i a les institucions. La gran data pròxima és la de la vaga general convocada per al pròxim dijous 15 d'octubre, amb la CGT, la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) i la Intersindical com a convocants en l'àmbit laboral, i el SEPC i el Sindicat d'Estudiants entre l'alumnat. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, s'han limitat a convocar aturades parcials. "Aquí cadascú sap el que està fent. Qui en un moment així es vulgui quedar en unes aturades, en gestos, que ho faci. Serà això el que ha escollit", esmenta la diputada. "Estem en un punt en què s'ha de prendre part, i això vol dir posicionar-se clarament del costat que està sent oprimit, dels que estan sent assassinats. I això passa, sí o sí, per afegir-se a aquesta vaga general com a modus de protesta. Paralitzem el país durant un dia, forcem el govern espanyol a aplicar totes les mesures amb la contundència que cal contra el govern sionista d'Israel", complementa Jordi Coronas.

Tampoc no creuen que l'acord pactat, que ara comença a caminar, sigui una resolució mínimament justa. Ni que els acords internacionals anteriors tinguin validesa. "La proposta dels dos estats va portar un estat d'Israel que des del 1967 va ocupar Cisjordània, Gaza. Abans convivien en pau cristians, jueus i musulmans en aquella mateixa terra. És evident que aquesta no és la solució", exposa Castilejo. "Quan al 1993 es van presentar els acords d'Oslo també es deia que eren la solució, però hi ha hagut una part, que és el govern sionista d'Israel, que no l'ha respectat des del primer dia. Per tant, qualsevol solució que hagi fallat abans no crec que sigui la solució ara", afegeix el regidor de l'Ajuntament de Barcelona.

La recepta, però, passa per moure tantes peces internacionals cap al respecte i la reparació cap al poble oprimit de Palestina com sigui possible, refermen. Especialment, demanen superar la política dels "gestos". De què serveix reconèixer l'estat palestí si després no ets capaç d'enviar un vaixell d'ajuda humanitària directament a les costes de Gaza, es pregunta la membre de la CUP.

Un dels exemples més significatius va ser l'enviament de la corbeta per part del govern espanyol per acompanyar la Flotilla en la missió humanitària: "Responia a gestos que no tenien després cap conseqüència. Sabíem que aquest vaixell ens abandonaria en el moment de la interceptació. Però jo en algun moment vaig arribar a dir: mira que ràpid que arriba aquest vaixell, doncs per què hem d'estar nosaltres aquí, que ja fa 30 dies que estem navegant? Que el carreguin d'ajuda humanitària, que s'envoltin d'altres vaixells i que facin la seva feina, que és el que haurien de fer, no venir a protegir-nos a nosaltres". També lamenten que els moviments diplomàtics tampoc no van ser res de l'altre món, pel que fa a la influència del govern espanyol, i, per contra, reconeixen el contacte i interès permanent del president del Parlament, Josep Rull, de Junts.  

Ara, la teòrica fi dels bombardejos israelians i l'alliberament dels ostatges per part de Hamàs deixen en incògnita els passos que s'articularan ara, tant des dels governs occidentals com des de la pressió popular. La intenció dels dos membres a la Flotilla és sostenir aquest cicle de mobilitzacions i utilitzar algunes embranzides per protegir-se davant possibles mals europeus.