El seminari conciliar de Barcelona tanca les seves portes per falta de vocació entre les noves generacions. A partir del pròxim curs, els 28 seminaristes que es formaven en l'edifici del carrer Diputació, darrere la seu central de la Universitat de Barcelona i seminari des de 1987, es traslladaran al seminari major interdiocesà de Catalunya, al carrer de Casp.

Aquest centre, que forma des de 1593, acull alumnes de totes les diòcesis de Catalunya: Tarragona, Lleida, Girona, Solsona, Vic, Tortosa i Urgell, excepte la de Terrassa, que és l'única que manté la seva independència formativa.

L'operació es produeix a petició de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, però va ser concebuda pel difunt papa Francesc amb la idea de concentrar les diòcesis catòliques en grups més grans i propiciar una major comunitat i harmonia entre els seminaristes.

"El relleu està greument compromès"

El tancament del seminari s'emmarca en la crisi de la pràctica religiosa sense precedents a l'Estat, amb una caiguda de la vocació i sacrilegis religiosos, segons un informe de CEU-Cefas, en el qual s'analitza la demografia de l'Església al món i es titula Demografia de l'Església catòlica, a les portes del seu tercer mil·lenni.

Una de les dades "més preocupants" que s'assenyala des de l'informe és el descens accelerat del nombre de sacerdots i seminaristes a l'Estat: la xifra de vocacions és "vora la fallida". L'any 2023 hi havia 15.285 capellans en actiu, un 40% menys que en 1971, tot i que el nombre d'habitants s'ha doblat. Per altra banda, l'any 1964 hi havia més de 8.000 seminaristes majors i avui dia n'hi ha 950.

En l'informe es posa en relleu que l'edat mitjana actual del clergat supera els 65 anys, mentre que l'any 1960 la mitjana era de 35 anys i alerten, que amb aquestes dades, "el relleu generacional està greument compromès".

En comparació amb Europa, la pèrdua de religiositat dels batejats és molt elevada. Segons el CIS, l'abril de 2025 hi havia un 18,7% d'espanyols que es declaraven catòlics practicants, tot i que més de la meitat de la societat es declarava com a catòlica, és a dir, que una minoria assisteix regularment a missa i participa activament en la vida parroquial.