17
de juliol
de
2023, 07:25
Actualitzat:
7:28h
En la història de les eleccions en països democràtics és excepcional que unes eleccions municipals es converteixin en un plebiscit. I encara menys que, convocades per un govern monàrquic, desemboquin en poques hores en la proclamació de la República. Però això és el que va succeir, contra tot pronòstic, a Espanya el 14 d'abril del 1931. Aquesta és la segona entrega de la sèrie sobre Batalles electorals històriquesque hem iniciat arran de les eleccions del 23-J.
Els anys de la dictadura de Primo de Rivera (1923-30) van donar un breu període d'estabilitat a la monarquia. Però serien demolidors per al règim i per Alfons XIII, que va donar el vist-i-plau al cop militar. Davant la crisi política i social, a inicis dels anys 20, en lloc d'optar per un procés de reformes democràtiques, com van fer altres monarquies europees, Alfons XIII es va decantar per una solució autoritària. La dictadura va acabar produint l'aliança del republicanisme, el PSOE, el catalanisme popular i d'esquerres i un sector representatiu de l'anterior classe política monàrquica, que es va fer republicana. La figura més destacada d'aquest sector va ser Niceto Alcalá Zamora, un liberal moderat, catòlic i d'ordre que, al capdavall, garantia que no es produiria cap esclat revolucionari.
Quan Primo de Rivera va ser finalment apartat, el gener del 1930, Alfons XIII va perdre un temps preciós. Dubtant de si anar a un procés constituent, va donar el govern a militars oberturistes com Berenguer o l'almirall Aznar, que van posar fi a la repressió dictatorial. Finalment, el govern Aznar -ja és curiós que es digués així el president del govern que va accelerar la vinguda de la República- va convocar eleccions municipals per al 12 d'abril de 1931.
L'oposició, que estava dividida entre diverses branques, va decidir concórrer a les urnes. Feia uns mesos, un sector insurreccional havia intentat derrocar la monarquia per la força. Va ser la revolta de Jaca, que va acabar amb l'afusellament de dos militars republicans, Galán i García Hernández. En l'operació hi estava implicat un dels germans del futur dictador, Ramón Franco, que aleshores, oposat al germà, mantenia posicions republicanes. Diuen que el rei li va preguntar al general Franco què havien de fer amb el seu germà, la seva resposta gèlida va ser: "Afusellar-lo". Jaca va ser el darrer error fatal del rei.
A Espanya, les forces monàrquiques són els hereus dels vells partits liberal i conservador, mentre que el gruix de l'oposició s'aplega en la Conjunció Republicana-Socialista. A Catalunya, les forces del règim giren entorn la Lliga de Cambó, molt majoritàriament. Els republicans es reuneixen sota les noves sigles d'ERC, partit de nova creació i que porta com a figura emblemàtica el gairebé mític Francesc Macià. També competeix el Partit Catalanista Republicà, que serà superat per ERC. Després d'una campanya electoral intensa, però amb pocs incidents, s'arriba a les urnes.
Els monàrquics guanyen a l'Espanya rural
Els resultats deixen el règim aclaparat i ensorrat. Sobre el paper, el triomf és monàrquic: 21.150 regidors es van elegir en llistes progovernamentals i 5.175 de republicanes. Però són enganyoses. Ni el govern dona per bones les dades, ja que no s'espera res de les zones rurals. En 38 capitals de província, els republicans s'imposen. A Catalunya, ERC assoleix 3.200 regidors davant els 1.014 de la Lliga. A Barcelona i la immensa majoria de ciutats, els republicans arrasen. El rei trontolla. Barcelona serà la primera gran ciutat de l'Estat on es proclama la República. El primer de fer-ho és el nou regidor Lluís Companys. Poc després ho farà Francesc Macià, que proclama "l'Estat Català, que amb tota cordialitat, procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques". Durant el dia farà diverses declaracions, generant-se certa confusió sobre el caràcter confederal o federal del nou statu quo. Cap al vespre, de manera més formal, proclama "la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica".
En aquell moment, els esdeveniments ja s'han desfermat a Madrid. El Comitè Revolucionari, encapçalat per Alcalá Zamora, exigeix la marxa del monarca. Quan els integrants del comitè es presenten a la Porta del Sol i piquen a la porta exigint ser admesos com el "govern provisional de la República" i se'ls obren les portes, es pot ben dir que el tron ha caigut i ha nascut un nou règim.
La proclama de Macià no tindrà recorregut. Dos dies després, el nou poder a Madrid entaula una ràpida negociació amb el líder d'ERC i es crea la Generalitat, que serà una institució autònoma dins de la República espanyola. El rei ja és a Marsella i Espanya ha vist canviar un règim sense que es vessi una gota de sang.