Criminalitat, fiscalitat i violència masclista: els àmbits amb una percepció més allunyada de les dades

Les temàtiques que marquen el debat polític i la campanya realment es corresponen amb qüestions que empíricament es poden considerar problemàtiques? O en tot cas, la percepció que se'n té socialment coincideix amb la que les dades apunten? Això és el que Nació va voler posar a prova amb un test que convidava a respondre les sensacions que es tenien de set àmbits diferents, per comprovar si aquesta s'adeia a les xifres reals -i que encara es pot fer aquí-. La conclusió? Les percepcions sobre criminalitat, fiscalitat i violència masclista són les més allunyades de la realitat.

A més, aquest test, que no té voluntat de representar el gruix del país -en podeu llegir aquí l'abast pretès i altres característiques-, demanava als usuaris que especifiquessin la seva edat, localitat, ideologia i sentiment nacional, si ho volien. Això ha permès calibrar com varien les respostes en funció de cadascuna d'aquestes variables entre els lectors. En conjunt, de les set preguntes plantejades, se n'han respost bé de mitjana dues, amb escasses diferències entre perfils, si bé la gent jove presenta un encert lleugerament superior (2,4) i les persones de centredreta o dreta, inferior (1,6).
 


Les preguntes concretes es poden consultar fent el test, però es tractava, bàsicament, d'encertar la taxa d'atur actual, l'evolució de la criminalitat respecte el 2019, la pressió fiscal a l'Estat respecte la Unió Europea, el percentatge de residents a Catalunya nascuts fora de l'Estat, el pes de les pensions en el pressupost estatal, la quantitat de gent que té el català com a llengua habitual i el percentatge de dones que han patit una violació. Tot de forma aproximada o dins d'uns barems. I a més de recollir les respostes a través del test en línia, també se n'han anat a buscar al carrer.

Les preguntes amb un major nivell d'encert són clarament la de la taxa d'atur (58%) i el pes el català (53%). En canvi, menys del 5% van afinar que més d'una de cada deu dones ha estat forçada a tenir relacions sexuals -ja sigui per la seva parella o per algú altre-, com indica l'enquesta de violències masclistes a Catalunya, del Departament d'Interior. De fet, quasi dues de cada tres respostes apuntaven a un 1% o un 2%, una xifra allunyada del que indica el sondeig.

Igualment, tot just un 11% va assenyalar correctament que la quantitat de delictes ha caigut entre un 5% i un 10% entre 2019 i 2022. La majoria creu, de fet, que han augmentat, com també es desprèn de la sensació d'inseguretat que detecten moltes enquestes. Tan sols una de cada quatre respostes apunta, com toca, que la pressió fiscal a l'Estat es troba cinc punts per sota la mitjana europea, si bé pocs tenen la percepció que hi estigui per sobre. La majoria de lectors tampoc creia que la despesa en pensions s'endugués prop del 40% del pastís pressupostari de l'Estat i, malgrat que només el 36% encerta el percentatge de migrants, pocs creuen que n'hi hagi més dels reals.
 


En tot cas, és interessant sobretot observar com varien algunes respostes entre els diferents perfils. Les diferències més significatives es troben amb la ideologia, ja que els lectors de centredreta o de dretes creuen en major mesura que ho ha més delinqüència i que es paguen més impostos, mentre que els d'esquerres afirmen en major mesura que la despesa en pensions és inferior de la que és en realitat. Són respostes coherents amb el pensament polític, que en un cas posa més l'accent en la criminalitat i denuncia una excessiva pressió fiscal, mentre que, en l'altre, reclamen increments superiors de despesa.

Igualment, la gent jove i la que viu a Barcelona té menys sensació de criminalitat, mentre que els lectors que se senten tan catalans com espanyols o més espanyols responen en major mesura que hi ha més migrants dels que hi ha i també creuen més que el català s'usa més del que es fa. De nou, són respostes que quadren amb les d'enquestes. Les persones amb un menor sentiment catalanista tenen menys sensació de reculada en l'ús de la llengua -una qüestió que segurament també les preocupa menys- i, a més, estan més amoïnades pel que consideren un excés de migrants.
 

Finalment, val la pena aturar-se, més enllà de la xifra mitjana, en quants usuaris responen correctament cada quantitat de preguntes. No hi ha ningú que hagi encertat les set, i molt pocs, cinc o sis. Un terç del total fins i tot no n'han respost cap bé o només una. El més comú, en tot cas, ha estat contestar-ne correctament dues. D'entre tots els perfils, només el de menors de 25 anys tenen tres encerts com l'opció més comuna i els únics que majoritàriament només n'han contestat una de correcta són els usuaris de centredreta o dreta.