En el míting central de campanya del
PSC,
diumenge passat al Palau de Congressos de Montjuïc,
Salvador Illa va prendre la paraula per projectar l'agenda legislativa que pot quedar compromesa si no es repeteix l'anomenada "majoria de la investidura" que va propulsar
Pedro Sánchez a la Moncloa. Un missatge carregat de sarcasme contra les
forces independentistes que no volen negociar el seu suport als socialistes si la suma contra la dreta i l'extrema dreta al Congrés és possible. "Alguns diuen que vindran a bloquejar. Què bloquejaràs, home? L'augment de les pensions? El salari mínim?", va dir Illa davant les bases del partit per ridiculitzar posicions com les de
Junts, que per boca de
Carles Puigdemont ha expressat que els vots de la formació no serviran per fer president Sánchez. El
preu de la investidura ha estat una de les carpetes centrals de la campanya catalana. Sempre amb un asterisc, el que apareixerà si
Alberto Núñez Feijóo s'imposa a les urnes aquest diumenge de forma clara o la bossa de diputats del
PP suma majoria absoluta amb els de
Vox.
Un escenari d'eventual repetició del
govern de coalició, amb aliances de les forces sobiranistes de
Catalunya i el
País Basc, implicaria que apareguessin en primer pla les contrapartides dels socis instrumentals de Sánchez.
ERC ja ha fixat posició: demana el
traspàs de Rodalies, acabar amb el
dèficit fiscal i continuar amb el
procés de negociació iniciat amb la taula de diàleg. La
CUP ha posat sobre la taula l'exigència d'un
referèndum i Junts, tancat en banda des de Waterloo, ha instat els republicans a reclamar de bracet la transferència de les competències per organitzar un consulta vinculant per a l'
autodeterminació. Però cap d'aquestes carpetes es podrà obrir si la
dreta governa. L'agenda que desplegui la Moncloa serà ben diferent. I, en funció de la fortalesa de Feijóo o de com el condicionin els socis, el català a l'escola o el transvasament de l'Ebre poden tornar a escena. Aquest és un repàs del que
hi ha en joc a Catalunya aquest 23-J.
Rodalies, el traspàs sempre demorat
Les afectacions a l'
R2 sud a principis de maig, per una avaria a l'
estació de Gavà que va afectar durant setmanes la circulació de trens, va tornar a situar a l'aparador
les incidències a la xarxa de Rodalies. Hi va contribuir el clima electoral vinculat als comicis municipals. El Govern va demanar la
dimissió de la ministra de Transports,
Raquel Sánchez, i ERC va assenyalar els dèficits del servei per contraposar-se al PSC, fent-ne bandera en campanya. Ara, el traspàs de Rodalies és una de les tres condicions dels republicans a Sánchez per oferir-li el seu suport si el necessita. La demanda del traspàs, però, està encallada des de fa temps. No ha avançat tampoc en el darrer mandat. Ni la reactivació de la
comissió bilateral Estat-Generalitat va permetre encaminar la negociació.
L'aeroport del Prat i un pacte en somort
L'acord de pressupostos entre ERC i el PSC va desencallar, només formalment, el serial de l'aeroport del Prat. Però la naturalesa del pacte, carregat d'equilibris, fa difícil pronosticar com avançaran els canvis a la principal infraestructura de mobilitat del país. Perquè el text de l'entesa no parla exactament d'
ampliació -com defensava el govern de Sánchez- sinó d'augmentar la "
capacitat" de l'aeroport perquè esdevingui un "veritable hub intercontinental". Un pas que, ara mateix, només és en mans d'
Aena. Els moviments d'un salt endavant com el plantejava l'aliança dels pressupostos, per tant, han de comptar amb el vistiplau de la Moncloa. La proposta d'Aena del 2021, que finalment va quedar al calaix, plantejava allargar la tercera pista -la més propera al mar- 500 metres cap a la
Ricarda. No és l'opció que satisfeia la Generalitat,
que no ha formulat una proposta pròpia. En campanya no ha aparegut el debat sobre l'ampliació de l'aeroport.
El corredor mediterrani, infraestructura clau
Tot i que en l'historial del PP hi figura l'aposta per l'
alta velocitat a partir de la concepció de l'Espanya radial -desplegada per
José María Aznar- i que els governs de
Mariano Rajoy van flirtejar amb la idea de trajectes alternatius al
corredor mediterrani, no sembla que Feijóo hagi de congelar inversions en aquesta infraestructura clau per conduir mercaderies cap a Europa. En campanya, s'ha compromès a completar l'execució de l'eix ferroviari en actes al País Valencià, on ara governa la seva formació amb Vox. El PSOE també considera capital l'aposta ferroviari del flanc costaner, com demostra el fet que
en els darrers cinc anys s'han fet licitacions per valor de quasi 5.000 milions d'euros.
Josep Vicent Boira, comissionat del govern espanyol per al corredor mediterrani, acostuma a recordar que la infraestructura és una "palanca de canvis" que esdevindrà
un "provocador de processos" en la mobilitat de la indústria i les persones.
El fantasma del transvasament de l'Ebre, alimentat
Si el salt de Feijóo a la
Moncloa queda a expenses del suport de Vox, hi haurà debats del passat que podrien recuperar protagonisme. Un és el transvasament de l'Ebre,
que Santiago Abascal ha defensat públicament, fins al punt d'assegurar que serà a la taula de negociació amb el PP. Al seu moment, la
mobilització ciutadana a les
Terres de l'Ebre va condicionar el curs dels esdeveniments quan el transvasament figurava a l'agenda de la dreta. El fantasma ha reaparegut aquest 23-J, per bé que en un context molt diferent. L'aparició de l'
emergència climàtica al centre del debat públic increment el cost polític de determinats projectes amb impacte mediambiental. Ara bé, el
Delta de l'Ebre fa temps que alerta de les escletxes que es mantenen oberta per assegurar, des de l'administració, el seu blindatge. El govern espanyol no ha completat l'aprovació del
pla integral de protecció del Delta amb un calendari i pressupost concret. Un pla que ha d’evitar la regressió de l'ecosistema i que, des del territori, s’exigeix que prioritzi també la regeneració del riu.
La llengua, amenaçada
L'amenaça a la llengua ha començat al sud dels Països Catalans. El govern de
Carlos Mazón, condicionat per Vox, ha pres com a primera decisió
eliminar la immersió en les escoles de vuit comarques "castellanoparants" del País Valencià, una estocada severa a la llengua. Podria ser el preludi de l'
ofensiva contra el català si l'aliança entre dreta i extrema dreta es consolida al govern de l'Estat. En campanya, Feijóo ja ha anunciat la voluntat d'aprovar una nova
reforma educativa i no ha amagat les seves preferències perquè a les aules de Catalunya el
castellà hi mantingui una posició equiparable al català. Tot plegat mentre als tribunals avancen decisions lesives per a la llengua, com l'última resolució del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC),
que ja demana una doble línia a l'escola catalana si es vol mantenir la immersió. En l'audiovisual, una victòria de la dreta condicionaria la legislació validada a les plataformes, que no va satisfer els socis perifèrics de Sánchez en aquest mandat. De fet,
ERC va votar en contra de la llei de l'audiovisual mentre a Catalunya s'han pres mesures per negociar amb les multinacionals en paral·lel a validar una normativa catalana que sigui proteccionista.
Taula de diàleg, nou episodi?
Sánchez va començar
l'últim dia de campanya a TVE, amb
Silvia Intxaurrondo, la periodista que va posar contra les cordes Feijóo per
les seves "inexactituds" amb les pensions. I a la televisió pública espanyola va marcar distàncies amb les exigències de les forces independentistes en una eventual investidura. Després de definir el sobiranisme com una "
ideologia caduca", va negar qualsevol possibilitat de pactar un
referèndum perquè, al seu entendre, una consulta trencaria la "
convivència" que ha "construït" en el seu mandat. Missatge electoral de fredor amb la
taula de diàleg que s'haurà de reinterpretar si els vots de l'independentisme són claus al Congrés. ERC vol mantenir el procés de negociació obert amb la Moncloa -és una de les tres condicions per investir Sánchez- i desplegar-ne un nou episodi, per passar de la carpeta de la
desjudicialització a la de les propostes de
solució del conflicte. Un triomf de la dreta situaria la taula de diàleg en un carreró sense sortida.
El finançament autonòmic, alternativa socialista
Quan ERC fixa atendre el
dèficit fiscal com una de les condicions per oferir el suport a Sánchez, exposa -sense explicitar-ho- la necessitat de reformar el sistema de finançament. És una proposta que conviu amb l'agenda nacional. I a les demandes sobiranistes d'un nou referèndum a Catalunya -que ara també accepta Junts, en una fase d'actualització del significat de l'1 d'octubre-, el socialisme català i espanyol ha plantejat la renovació del
sistema de finançament autonòmic, caducat des del 2014. El
PSOE ho recull, sense massa concrecions, en el seu programa electoral i el PSC ho comparteix. Tanmateix, l'aposta socialista per la millora del finançament estava molt més consolidada al
País Valencià -
Ximo Puig n'havia liderat la reclamació en els dos mandats a la Generalitat- que no pas a Catalunya. El PSC no ha empès la Moncloa en els darrers temps a fer passos significatius en aquesta direcció.
