24
de juliol
de
2023, 14:08
Actualitzat:
14:52h
Pedro Sánchez necessita els vots de Junts. El dia després de les eleccions espanyoles l'epicentre del focus polític mira a la formació de Jordi Turull, Laura Borràs i Carles Puigdemont. D'entrada, els responsables juntaires han insistit a condicionar el suport a un moviment incòmode per als socialistes: el referèndum d'autodeterminació i l'amnistia. Ara bé, l'escenari oposat, si no hi ha acord, portaria a una repetició electoral. Davant aquesta cruïlla, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha sortit al pas del debat recordant que "després de veure com han quedat els pactes municipals" es constata que "la majoria" d'acord de Junts en l'àmbit local s'han fet amb el partit socialista.
Precisament sobre l'àmbit municipal, des de la formació liderada per Míriam Nogueras aquest diumenge es va tenir un record per al pacte que va apartar Xavier Trias de l'alcaldia de Barcelona per posar-hi el socialista Jaume Collboni. Preguntat sobre si el PSC es plantejaria un acord per cedir la posició d'alcalde a Trias, Illa ha apartat aquesta possibilitat de les negociacions. "No barregem carpetes", ha expressat. En aquest sentit, ha afegit que "venim d'unes eleccions al Congrés dels Diputats" i que tots els esforços estan centrats a "articular una majoria plural i diversa".
Hores abans, al programa El món a Rac1 s'havia donat un intercanvi de posicions que feia trontollar les possibilitats d'un inici diplomàtic entre Junts i PSC. Hi han participat els primers secretaris de les dues formacions. D'una banda, Jordi Turull. De l'altra, Illa. El primer havia remarcat que els vots de la seva formació tenen un vincle directe amb l'amnistia i el referèndum l'autodeterminació. El segon, per contra, hi ha tancat la porta. No hi veu la cabuda de cap d'aquestes possibilitats. A la roda de premsa posterior a l'executiva, hi ha insistit, preguntar per l'estat de dret. "Hi cap el que hi cap", ha resolt. En aquest mateix sentit, sobre la petició de la fiscalia espanyola de reactivar les euroordres contra Puigdemont i Toni Comín, el cap de files socialista s'ha tornat a referir al marc jurídic: "la pedra angular de tota democràcia és l'estat de dret".
Sobre les hores posteriors als resultats electorals, l'home fort del PSC ha concretat que va enviar-se uns missatges cordials amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, alhora que ha negat haver tingut "cap contacte" amb el sector de Junts. Les negociacions, si bé segur que implicaran els socialistes catalans com a facilitadors, corresponen al marc del Congrés dels Diputats, ha emfatitzat Salvador Illa.
En clau més purament focalitzada en les urnes, els socialistes han volgut transmetre una triple lectura. D'una banda, un "no a Feijóo", davant la gairebé impossible investidura del candidat popular. També s'ha interpretat l'evidència d'una "Espanya plural i diversa" com a resultat d'un futur govern que requerirà acords amb forces territorials com les catalanes, però també amb els bascos EH Bildu, el PNB o els gallecs BNG, entre d'altres. En aquest sentit, Salvador Illa ha considerat que "s'ha d'articular una forma de govern que respecti aquesta pluralitat i diversitat". I, per últim, s'ha exposat que aquestes fórmules, sigui com sigui, dependran "del lideratge socialista". Pel que fa al territori català, on el PSC ha arrasat amb 19 diputats dels 48 possibles, el cap de l'oposició al Parlament ha insistir que aquests resultats són "nítids" i mostren que s'ha d'apostar per "unir i no dividir". Malgrat això, ha insistit públicament a negar la voluntat de forçar un avançament electoral a Catalunya.
Precisament sobre l'àmbit municipal, des de la formació liderada per Míriam Nogueras aquest diumenge es va tenir un record per al pacte que va apartar Xavier Trias de l'alcaldia de Barcelona per posar-hi el socialista Jaume Collboni. Preguntat sobre si el PSC es plantejaria un acord per cedir la posició d'alcalde a Trias, Illa ha apartat aquesta possibilitat de les negociacions. "No barregem carpetes", ha expressat. En aquest sentit, ha afegit que "venim d'unes eleccions al Congrés dels Diputats" i que tots els esforços estan centrats a "articular una majoria plural i diversa".
Hores abans, al programa El món a Rac1 s'havia donat un intercanvi de posicions que feia trontollar les possibilitats d'un inici diplomàtic entre Junts i PSC. Hi han participat els primers secretaris de les dues formacions. D'una banda, Jordi Turull. De l'altra, Illa. El primer havia remarcat que els vots de la seva formació tenen un vincle directe amb l'amnistia i el referèndum l'autodeterminació. El segon, per contra, hi ha tancat la porta. No hi veu la cabuda de cap d'aquestes possibilitats. A la roda de premsa posterior a l'executiva, hi ha insistit, preguntar per l'estat de dret. "Hi cap el que hi cap", ha resolt. En aquest mateix sentit, sobre la petició de la fiscalia espanyola de reactivar les euroordres contra Puigdemont i Toni Comín, el cap de files socialista s'ha tornat a referir al marc jurídic: "la pedra angular de tota democràcia és l'estat de dret".
Sobre les hores posteriors als resultats electorals, l'home fort del PSC ha concretat que va enviar-se uns missatges cordials amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, alhora que ha negat haver tingut "cap contacte" amb el sector de Junts. Les negociacions, si bé segur que implicaran els socialistes catalans com a facilitadors, corresponen al marc del Congrés dels Diputats, ha emfatitzat Salvador Illa.
En clau més purament focalitzada en les urnes, els socialistes han volgut transmetre una triple lectura. D'una banda, un "no a Feijóo", davant la gairebé impossible investidura del candidat popular. També s'ha interpretat l'evidència d'una "Espanya plural i diversa" com a resultat d'un futur govern que requerirà acords amb forces territorials com les catalanes, però també amb els bascos EH Bildu, el PNB o els gallecs BNG, entre d'altres. En aquest sentit, Salvador Illa ha considerat que "s'ha d'articular una forma de govern que respecti aquesta pluralitat i diversitat". I, per últim, s'ha exposat que aquestes fórmules, sigui com sigui, dependran "del lideratge socialista". Pel que fa al territori català, on el PSC ha arrasat amb 19 diputats dels 48 possibles, el cap de l'oposició al Parlament ha insistir que aquests resultats són "nítids" i mostren que s'ha d'apostar per "unir i no dividir". Malgrat això, ha insistit públicament a negar la voluntat de forçar un avançament electoral a Catalunya.