28
de juliol
de
2023, 19:02
Actualitzat:
29
de juliol,
0:08h
Nit electoral del PP català a l'Hotel Grand Marina de Barcelona. A mesura que avancen les hores, creix l'estupor davant d'un escenari imprevisible. Els primers resultats van desmentint les enquestes i, amb ja nit avançada, l'ambient de festa es trasllada, a Madrid, de la seu de Génova a la de Ferraz, on el PSOE hi té el quarter general. Quan Alberto Núñez Feijóo surt al balcó, enmig de tota la direcció conservadora, ja saben que els números no faciliten una majoria liderada pel PP. Aleshores s'escolten els crits d'"A-yu-so, A-yu-so!". La cara dels dirigents populars catalans és un poema, segons fonts del partit. De cop, a molts els tornen les imatges viscudes pel PP quan la crisi entre Pablo Casado i la presidenta madrilenya.
"Desconcert" és la paraula que més repeteixen aquests dies dirigents del partit de les diverses sensibilitats. Des de fa molts mesos, era un secret a crits la voluntat de la nova direcció del PP, amb Feijóo al davant, d'engegar un procés de renovació dins del partit a Catalunya, sense que se'n coneguessin detalls. En principi, la formació ha de celebrar congrés a la tardor. Despuntava el nom de Dolors Montserrat com a alternativa per liderar la formació een substitució d'Alejandro Fernández, que també és el cap de files al Parlament.
En les diverses famílies de la formació es considerava amortitzat Fernández, malgrat que tots els seus detractors li reconeixen també qualitats objectives com la seva condició de bon parlamentari i un bagatge intel·lectual per damunt de la mitjana de quadres del partit. Més d'un s'ha quedat amb un pam de nas. També els qui aspiraven a exercir altes responsabilitats institucionals hauran d'esperar. Potser com Alberto Fernández, de qui s'interpretava que aspirava a presidir el Consorci de la Zona Franca,
Feijóo ha donat alguns senyals del PP català que voldria. Veu el partit massa lluny del carril central de la societat catalana i en diverses intervencions seves a Catalunya ha advocat per treballar en la línia de fer de l'organització un "partit de majories". En el passat, va elogiar l'exministre Josep Piqué, a qui va integrar en la plana major de la nova fundació del PP, Reformisme21. Però Piqué és mort i no s'entreveu una figura similar a l'horitzó.
Partidaris d'Alejandro Fernández consideren que molts dels moviments crítics amb l'actual líder a Catalunya es fan mirant sempre cap a Génova i esperant tothora la llum verda del nucli dur de l'aparell. En aquest sentit, el vicesecretari general d'organització de Feijóo, el gallec Miguel Tellado, que monitoritza el PP català, és una peça clau. Se sap que les seves relacions amb Fernández són millorables. Però el cert és que els resultats electorals han afeblit la posició de Feijóo i, de retruc, la de tot el seu equip. "Prou problemes tenen ara a Génova com per buscar-ne més aquí", explica un militant.
Des del PP català es contempla un doble escenari amb un sentiment creixent que en cap cas es produiran decisions clares. En cas de bloqueig i repetició electoral, és inimaginable que es produeixin canvis orgànics al PP català. Es farà una crida a tancar files arreu. En el cas que Pedro Sánchez pugui iniciar la legislatura, ho farà amb un lideratge incert de Feijóo com a cap de l'oposició. Fonts del PP català apunten a un escenari de fort desgast del polític gallec, que pot trobar-se amb el bloc mediàtic conservador madrileny criticant cada intent per fer una oposició menys intransigent com la que li reclamarà l'ala dura dels seus.
En aquest panorama, poden trobar poca motivació les ambicions que esperaven. Dolors Montserrat ha vist de cop capgirat el guió. Tindrà estímuls per aspirar a presidir el PP català quan el seu partit no és a la Moncloa i hi ha dubtes sobre la posició de Feijóo? Paradoxalment, tot i ser qüestionat internament, el context és tan enrevessat que Fernández es pot veure beneficiat per la incertesa. Només una cosa està clara ara per ara al PP de Catalunya: la posició dels alcaldes, com Xavier García Albiol a Badalona i Manuel Reyes a Castelldefels, s'ha reforçat després d'imposar-se en les eleccions municipals del 28-M. Els comicis que van fer pensar tothom dins del PP que Feijóo ja tenia els dos peus a la Moncloa.
"Desconcert" és la paraula que més repeteixen aquests dies dirigents del partit de les diverses sensibilitats. Des de fa molts mesos, era un secret a crits la voluntat de la nova direcció del PP, amb Feijóo al davant, d'engegar un procés de renovació dins del partit a Catalunya, sense que se'n coneguessin detalls. En principi, la formació ha de celebrar congrés a la tardor. Despuntava el nom de Dolors Montserrat com a alternativa per liderar la formació een substitució d'Alejandro Fernández, que també és el cap de files al Parlament.
En les diverses famílies de la formació es considerava amortitzat Fernández, malgrat que tots els seus detractors li reconeixen també qualitats objectives com la seva condició de bon parlamentari i un bagatge intel·lectual per damunt de la mitjana de quadres del partit. Més d'un s'ha quedat amb un pam de nas. També els qui aspiraven a exercir altes responsabilitats institucionals hauran d'esperar. Potser com Alberto Fernández, de qui s'interpretava que aspirava a presidir el Consorci de la Zona Franca,
Tots pendents de Génova: i ara?
Feijóo ha donat alguns senyals del PP català que voldria. Veu el partit massa lluny del carril central de la societat catalana i en diverses intervencions seves a Catalunya ha advocat per treballar en la línia de fer de l'organització un "partit de majories". En el passat, va elogiar l'exministre Josep Piqué, a qui va integrar en la plana major de la nova fundació del PP, Reformisme21. Però Piqué és mort i no s'entreveu una figura similar a l'horitzó. Partidaris d'Alejandro Fernández consideren que molts dels moviments crítics amb l'actual líder a Catalunya es fan mirant sempre cap a Génova i esperant tothora la llum verda del nucli dur de l'aparell. En aquest sentit, el vicesecretari general d'organització de Feijóo, el gallec Miguel Tellado, que monitoritza el PP català, és una peça clau. Se sap que les seves relacions amb Fernández són millorables. Però el cert és que els resultats electorals han afeblit la posició de Feijóo i, de retruc, la de tot el seu equip. "Prou problemes tenen ara a Génova com per buscar-ne més aquí", explica un militant.
Dos escenaris i cap decisió
Des del PP català es contempla un doble escenari amb un sentiment creixent que en cap cas es produiran decisions clares. En cas de bloqueig i repetició electoral, és inimaginable que es produeixin canvis orgànics al PP català. Es farà una crida a tancar files arreu. En el cas que Pedro Sánchez pugui iniciar la legislatura, ho farà amb un lideratge incert de Feijóo com a cap de l'oposició. Fonts del PP català apunten a un escenari de fort desgast del polític gallec, que pot trobar-se amb el bloc mediàtic conservador madrileny criticant cada intent per fer una oposició menys intransigent com la que li reclamarà l'ala dura dels seus.En aquest panorama, poden trobar poca motivació les ambicions que esperaven. Dolors Montserrat ha vist de cop capgirat el guió. Tindrà estímuls per aspirar a presidir el PP català quan el seu partit no és a la Moncloa i hi ha dubtes sobre la posició de Feijóo? Paradoxalment, tot i ser qüestionat internament, el context és tan enrevessat que Fernández es pot veure beneficiat per la incertesa. Només una cosa està clara ara per ara al PP de Catalunya: la posició dels alcaldes, com Xavier García Albiol a Badalona i Manuel Reyes a Castelldefels, s'ha reforçat després d'imposar-se en les eleccions municipals del 28-M. Els comicis que van fer pensar tothom dins del PP que Feijóo ja tenia els dos peus a la Moncloa.