09
d'agost
de
2023, 18:18
Actualitzat:
18:18h
Corria l'any 2016 quan l'Ajuntament de Barcelona començava a utilitzar de manera oficial el concepte "urbanisme tàctic". La superilla del Poblenou va ser el primer espai de proves. La recepta era clara. Podia incloure diferents formes i matisos, però al final es tractava de marcar amb pintura de colors, mobiliari urbà o arbres en recipients mòbils un espai que abans estava en mans del vehicle privat. Després de la intervenció, allò seria un punt preferent per al vianant. Era un recurs barat i ràpid, si bé no tenia vocació de ser definitiu. Poc a poc, però, això s'estenedria arreu de la ciutat sota la batuta dels comuns, amb Ada Colau al capdavant. I en la pandèmia esclataria.
Ara, però, el nou govern del PSC s'ha mostrat explícitament incòmode amb la marca de les "intervencions tàctiques", una aposta urbanística que vol "minimitzar". Ja ha desfet una de les actuacions més icòniques en l'àmbit comercial, la del carrer Pelai, amb l'ànim d'enviar un missatge. Ara bé, hi ha altres punts que responen a aquest mateix model i que s'han desenvolupat els darrers anys. En repassem els principals puntals.
Més enllà del Poblenou, el primer espai amb el segell de Barcelona en Comú on proliferarien els dibuixos de panots i cercles de colors a terra per marcar el territori guanyat al cotxe, la superilla de Sant Antoni és l'exemple principal que l'àrea d'Urbanisme del mandats de Colau ha utilitzat freqüentment com a horitzó inicial a aplicar a la resta de la ciutat. Els bancs, els punts de joc o la vegetació instaurada en grans testos mòbils a tocar del Mercat de Sant Antoni s'havien convertit en l'exemple d'urbanisme tàctic primordial, per als comuns.
Eren un element més del projecte superilla, però tenien un impacte visual i utilitari immediat mentre no s'enllesteix la intervenció definitiva. A hores d'ara, s'han convertit en l'exemple més clar d'aquest ball de colors i mobiliari urbà. Per definició, aquestes intervencions són les primeres a fer allà on es vol actuar a mig termini, mentre que més tard s'acaba de definir si hi haurà una transformació permanent i com serà. En el cas de Sant Antoni, la zona tàctica que encara queda ben visible es volia reconvertir en un disseny estructural els pròxims mesos. La postura dels socialistes, ara en solitari al govern hauria de col·laborar-hi. En altres exemples del mateix model, com la superilla de l'Eixample, trams com el del carrer Consell de Cent abans de consolidar-se havien estat també mostres clares de l'aposta tàctica: amb pintura groga i bancs traient espai als cotxes de l'antiga calçada. Ara, però, això ja s'ha esvaït en aquest punt.
L'espectre, però, és ampli. Per l'Ajuntament de Barcelona, l'ampliació de les voreres de la ronda Universitat que es va fer l'any 2021 i que va reduir de quatre a dos carrils el pas del vehicle privat també és una mostra d'urbanisme tàctic. Aquesta actuació, que es va fer instal·lant a la calçada plataformes similars a les d'espera dels autobusos, encara perviu, tot i que es va deixar sense un carril bici que reclamaven diverses entitats.
A la mateixa zona es va dissenyar la intervenció tàctica del carrer Pelai -ja en ple procés de desmantellament- i la del polèmic espai groc per a vianants de la Via Laietana, que utilitzaven els ciclistes. Ara, però, aquesta darrera via ja es troba en obres per a la seva transformació definitiva, que ampliarà voreres de manera integral.
Més clars són els punts d'urbanisme tàctic que es constinuen escampant al voltant de les escoles. Amb la idea de desenvolupar el projecte "Protegim les escoles", s'han anat pacificant els espais adjacents a les entrades dels centres educatius amb pintura, barreres, jocs i vegetació. Segons els últims càlculs municipals, el 2023 es vol acabar amb intervencions ja completades a 222 escoles bressol, centres de primària i instituts. Tots aquests entorns, en principi, no haurien de quedar colpejats pel canvi de rumb del govern barceloní. Almenys, de moment, no hi ha cap indicació en aquest sentit sobre la taula.
L'altre gran focus del model tàctic dels darrers anys havia estat les actuacions en pandèmia per alliberar espai públic en favor de les terrasses dels bars. La decisió de cedir espai provisional del carrer per alleugerir el cop econòmic de la covid sobre la restauració va transformar la ciutat. Es van ampliar o crear més de 3.600 terrasses. Finalment, però, aquestes intervencions, criticades per incloure blocs new jerseys per delimitar-les, van acabar la seva naturalesa tàctica durant la passada primavera. També han passat a la història del concepte tàctic. Se n'han quedat una de cada tres, i la resta han desaparegut, retornant espai a altres serveis.
Ara, però, el nou govern del PSC s'ha mostrat explícitament incòmode amb la marca de les "intervencions tàctiques", una aposta urbanística que vol "minimitzar". Ja ha desfet una de les actuacions més icòniques en l'àmbit comercial, la del carrer Pelai, amb l'ànim d'enviar un missatge. Ara bé, hi ha altres punts que responen a aquest mateix model i que s'han desenvolupat els darrers anys. En repassem els principals puntals.
L'exemple superilla
Més enllà del Poblenou, el primer espai amb el segell de Barcelona en Comú on proliferarien els dibuixos de panots i cercles de colors a terra per marcar el territori guanyat al cotxe, la superilla de Sant Antoni és l'exemple principal que l'àrea d'Urbanisme del mandats de Colau ha utilitzat freqüentment com a horitzó inicial a aplicar a la resta de la ciutat. Els bancs, els punts de joc o la vegetació instaurada en grans testos mòbils a tocar del Mercat de Sant Antoni s'havien convertit en l'exemple d'urbanisme tàctic primordial, per als comuns.Eren un element més del projecte superilla, però tenien un impacte visual i utilitari immediat mentre no s'enllesteix la intervenció definitiva. A hores d'ara, s'han convertit en l'exemple més clar d'aquest ball de colors i mobiliari urbà. Per definició, aquestes intervencions són les primeres a fer allà on es vol actuar a mig termini, mentre que més tard s'acaba de definir si hi haurà una transformació permanent i com serà. En el cas de Sant Antoni, la zona tàctica que encara queda ben visible es volia reconvertir en un disseny estructural els pròxims mesos. La postura dels socialistes, ara en solitari al govern hauria de col·laborar-hi. En altres exemples del mateix model, com la superilla de l'Eixample, trams com el del carrer Consell de Cent abans de consolidar-se havien estat també mostres clares de l'aposta tàctica: amb pintura groga i bancs traient espai als cotxes de l'antiga calçada. Ara, però, això ja s'ha esvaït en aquest punt.
De la ronda Universitat a la Via Laietana
L'espectre, però, és ampli. Per l'Ajuntament de Barcelona, l'ampliació de les voreres de la ronda Universitat que es va fer l'any 2021 i que va reduir de quatre a dos carrils el pas del vehicle privat també és una mostra d'urbanisme tàctic. Aquesta actuació, que es va fer instal·lant a la calçada plataformes similars a les d'espera dels autobusos, encara perviu, tot i que es va deixar sense un carril bici que reclamaven diverses entitats.A la mateixa zona es va dissenyar la intervenció tàctica del carrer Pelai -ja en ple procés de desmantellament- i la del polèmic espai groc per a vianants de la Via Laietana, que utilitzaven els ciclistes. Ara, però, aquesta darrera via ja es troba en obres per a la seva transformació definitiva, que ampliarà voreres de manera integral.
Les actuacions que creixen: les escoles
Més clars són els punts d'urbanisme tàctic que es constinuen escampant al voltant de les escoles. Amb la idea de desenvolupar el projecte "Protegim les escoles", s'han anat pacificant els espais adjacents a les entrades dels centres educatius amb pintura, barreres, jocs i vegetació. Segons els últims càlculs municipals, el 2023 es vol acabar amb intervencions ja completades a 222 escoles bressol, centres de primària i instituts. Tots aquests entorns, en principi, no haurien de quedar colpejats pel canvi de rumb del govern barceloní. Almenys, de moment, no hi ha cap indicació en aquest sentit sobre la taula.L'altre gran focus del model tàctic dels darrers anys havia estat les actuacions en pandèmia per alliberar espai públic en favor de les terrasses dels bars. La decisió de cedir espai provisional del carrer per alleugerir el cop econòmic de la covid sobre la restauració va transformar la ciutat. Es van ampliar o crear més de 3.600 terrasses. Finalment, però, aquestes intervencions, criticades per incloure blocs new jerseys per delimitar-les, van acabar la seva naturalesa tàctica durant la passada primavera. També han passat a la història del concepte tàctic. Se n'han quedat una de cada tres, i la resta han desaparegut, retornant espai a altres serveis.