Una de cada tres llicències de terrassa concedides als restauradors de Barcelona durant la pandèmia -noves o ampliades- ha vingut per quedar-s'hi. Així ho ha anunciat l'Ajuntament, que ha detallat que es passarà de les 3.668 terrasses excepcionals -impulsades per esmorteir l'impacte econòmic de la covid sobre els bars i restaurants- a la consolidació de 1.131 d'aquests espais a la via pública amb taules i cadires. Una de les claus d'aquesta decisió és que la meitat de les llicències atorgades (557) comporten ocupar un espai a la vorera que al 2019 era per al vianant. L'altra meitat, en canvi, s'instal·len definitivament a la calçada. Així, en 574 casos es resta espai a la circulació del vehicle privat en favor de l'aparició d'aquestes taules i cadires.
Aquestes dades són rellevants perquè matisen el relat municipal, que en tot el procés ha prioritzat parlar de consolidacions de terrasses allà on hi havia espai per a vehicles. Aquest mateix matí, de fet, la segona tinent d'alcaldia, Janet Sanz, hi ha insistit. "Sempre he dit el mateix. El que és en vorera pràcticament no es podrà consolidar perquè sabem que les voreres són una disputa que tenim com a ciutat, de poder tenir gran espai per als vianants. No podem hipotecar l'ús de les voreres. I en calçada, mirarem que totes les que es puguin autoritzar s'autoritzin, i això és el que s'ha fet". Finalment, però, les terrasses Covid s'han repartit els espais atorgats a la ciutat a parts iguals: meitat a les voreres, meitat a la calçada.
Així i tot, la mateixa representant del govern municipal ha recalcat que totes les consolidacions en vorera s'han fet assegurant el compliment dels requisits de l'ordenança de terrasses. Això inclou matèries com l'accessibilitat o les distàncies necessàries. "Han pogut créixer les terrasses que no anaven en contra del vianant", ha subratllat Sanz.
"Equilibri" entre ciutadania i restauració
Les entitats veïnals veuen excessiu el creixement definitiu de 1.131 espais, entre terrasses aparegudes arran de la pandèmia (474) i ampliades (657). En aquest sentit, el govern de comuns i PSC defensa que això respon a una ponderació que té en compte no només les peticions dels restauradors, sinó també les dels veïns. "És un equilibri entre la demanda també ciutadana de poder anar a un bar o un restaurant a l'espai públic, perquè som una ciutat mediterrània i la gent utilitza aquests espais, i alhora que això no vagi en detriment de la convivència", ha resumit Sanz.
En aquest sentit, l'Ajuntament ha recalcat que els permisos s'han atorgat a punts on hi havia més marge per fer-ho, mentre que les zones més saturades han consolidat moltes menys terrasses. Així, s'ha destacat que a Ciutat Vella s'han concedit un 13% de les peticions i, en canvi, a Sarrià-Sant Gervasi les llums verdes arriben al 79% dels casos. Així, a part d'aquests dos exemples, el repartiment de permissivitat entre els districtes queda dividit. Els que han registrat més aprovacions que denegacions són Sants-Montjuïc, les Corts, Horta-Guinardó i Nou Barris. Els que han rebut més resolucions negatives que llicències definitives, en canvi, són l'Eixample, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí. En alguns punts com Enric Granados o algunes places gracienques no se n'ha permès cap, d'aprovació.
El Gremi de Restauració de Barcelona s'ha felicitat per aquest balanç final, després que inicialment la concessió de llicències definitives fos restrictiva per part de l'Ajuntament. "Ens sentim artífexs i responsables d'aquesta ampliació definitiva del parc de terrasses de la ciutat", ha apuntat el director de l'entitat, Roger Pallarols, en un comunicat. En la mateixa línia, ha insistit que "les terrasses no són un caprici dels restauradors" sinó que són "una demanda dels clients, cosa absolutament lògica i normal a una ciutat mediterrània".
Tanmateix, la segona tinent d'alcaldia ha demanat al gremi que sigui "respectuós" i deixi de banda "la picaresca". En aquest sentit, ha plantejat que els restauradors tinguin "responsabilitat" i no es passin de les taules permeses o els horaris establerts. Igualment, Janet Sanz ha puntualitzat que "l'objectiu del futur" del govern municipal és "ser més efectius en el compliment de l'ordenança" i que "qui se salti la norma, no permetre-li continuar amb l'activitat". És a dir, retirar-li la llicència. Una idea que ja està contemplada en l'actual ordenança, però que té una aplicació limitada.
"Adeu als blocs de formigó"
En clau més general, Sanz ha reivindicat la funció que van tenir les terrasses provisionals durant la pandèmia i ha recordat que, segons un estudi de la UAB, haurien permès que se salvessin 1.875 de treball. Per fer-ho, es van disposar elements provisionals. Ara, però, ja s’han retirat nou de cada deu terrasses Covid en què hi havia 2.325 blocs de formigó i 5.550 pilones, i les properes setmanes s’acabaran de treure totes. "L'adeu definitiu als blocs de formigó ja és una realitat a la nostra ciutat", ha resolt Sanz.
Per contra, ja han aparegut la gran majoria dels mobles-plataforma que donen cobertura als nous espais definitius a calçada. Són peces "homologades", "segures", amb "una estètica de qualitat" i amb "un bon encaix amb el paisatge urbà". A finals de març s'haurà arribat a la instal·lació del 89% d'aquests nous elements i a l'abril s'espera deixar enllestida la totalitat de les plataformes.
El cost d'aquesta instal·lació va a càrrec dels restauradors, però l'Ajuntament també hi ha facilitat una subvenció. Aquestes ajudes estaven dotades amb tres milions d'euros, però la manca de peticions ha fet que el govern municipal, de moment, hagi hagut d'aportar 1,5 milions d'euros en aquesta matèria. "Hi ha gent que ha rebut l'autorització però no ha demanat la subvenció", ha aclarit Janet Sanz.