La majoria dels catalans està més aviat a favor de la regularització extraordinària d'immigrants que ha tirat endavant el govern espanyol, segons es desprèn de la segona onada de l'Enquesta Òmnibus publicada pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) aquest divendres. El 44% hi està d'acord, i un 12% més es mostra més aviat d'acord amb la mesura. Un terç dels enquestats té una visió desfavorable de la regularització.
D'altra banda, pràcticament la meitat dels ciutadans creu que la immigració és bona per a l'economia, però són més els qui creuen que els nouvinguts fan de Catalunya un lloc pitjor per a viure. En la mateixa línia, al voltant de quatre de cada deu ciutadans estan d'acord amb la deportació d'immigrants irregulars fora de la UE.
El preu, principal problema de l'habitatge
Per altra banda, una àmplia majoria dels catalans creu que l’elevat preu és el principal problema a l’hora d’accedir a l’habitatge, tant de compra com de lloguer, segons la darrera enquesta del CEO. L'estudi constata que ho creu més d’un 60% dels catalans: un 67% si parlem d’habitatge de compravenda, el 61% en el cas del de lloguer. A més, revela que el 30% dels ciutadans destina entre un 25% i un 50% dels seus ingressos a les despeses de l’habitatge (lloguer o hipoteca més comunitat). L’enquesta recorda que l’habitatge és “el primer problema de Catalunya”, amb un 37% de consens en aquell moment.
El segon problema en matèria d’habitatge és, segons l’enquesta, la dificultat per accedir a un crèdit hipotecari (en el cas de l’habitatge de compravenda), i “l’escassa oferta” d’habitatges de lloguer (per a un 15%), en l’àmbit del lloguer. La presència d’habitatge d’ús turístic apareix també com un problema destacat (l’11% ho diu).
Pel que fa a la situació en relació amb l’habitatge, l’enquesta dibuixa un país amb una àmplia majoria de propietaris, fins a un 68%, tot i que amb situacions diverses. El 26% tenen l’habitatge pagat, el 22% encara l’està pagant, un 2% el té en herència o donació, i fins a un 18% viu en un pis propietat dels pares o d’altres familiars. Els llogaters representen el 38%, amb un 18% de llogaters amb contractes de residència habitual, un 4% que paguen lloguer per un pis compartit o una habitació, un 2% que tenen contracte de temporada, i un darrer 4% que són persones a qui els paguen el lloguer.
Insults a les xarxes socials
Al voltant de dos de cada deu ciutadans ha rebut missatges ofensius o insults a través d'internet o de les xarxes socials, segons es desprèn de l'enquesta del CEO. Un percentatge pràcticament idèntic (17%) també diu que ha rebut missatges per internet o telèfon mòbil inapropiats o sexualment explícits que l'hagin fet sentir-se ofès, humiliat o intimidat. D'altra banda, la mostra també reflecteix que un 78% dels ciutadans reconeix haver rebut correus electrònics o missatges al telèfon mòbil que considera maliciosos. Gairebé quatre de cada deu no sabria on acudir en cas que es veiés afectat per un robatori de dades.
Segons l'estudi, un 23% dels ciutadans ha rebut comentaris ofensius o incòmodes, o li han fet propostes inapropiades a internet o a les xarxes socials. Així mateix, el 18% ha admès haver rebut insults, comentaris ofensius o missatges d'odi pels mateixos canals, una proporció molt similar a aquells qui han rebut contingut sexualment explícit o inapropiat que els ha ofès. A més, un 12% dels enquestats afirma que els han suplantat la identitat digital, per exemple, creant perfils falsos amb el seu nom utilitzant dades personals sense el seu consentiment. I un 9% més diu que ha vist com es publicaven o s'enviaven fotografies, vídeos o informació molt personal sobre ell o ella en llocs com el veïnat, la feina, l'escola, internet o xarxes socials.
