16
d'agost
de
2023, 20:00
Actualitzat:
20:02h
Mai abans una sessió constitutiva del Congrés dels Diputats ha estat tan envoltada d'incògnites. I mai abans la tria dels membres que integren la mesa de la cambra baixa haurà estat tan indicativa sobre el futur de la legislatura. Podrà Pedro Sánchez avançar cap a la investidura? La majoria progressista, després que el PP i Vox no obtinguessin majoria absoluta, podrà articular-se? Carles Puigdemont permetrà queFrancina Armengol, expresidenta balear i dirigent socialista, rebi els vots de Junts per ser presidenta del Congrés o la decisió dependrà de Coalició Canària? Serà la popular Cuca Gamarra qui se'n surti? Són les incògnites principals que es resoldran aquest dijous a partir de les deu, quan es posi en marxa la maquinària a la cambra. La jornada parlamentària promet ser taquicàrdica, i també caldrà estar atents a quin posicionament acaba adoptant ERC, també en funció del que acabi fent Junts.
També va ser taquicàrdica la nit electoral del 23-J, en la qual contra tot pronòstic -com a mínim, del pronòstic de la majoria de les enquestes- va proclamar un triomf ajustadíssim del bloc progressista, que necessita el suport imprescindible dels partits independentistes per tirar endavant. L'endemà, totes les capçaleres apuntaven que el futur de Sánchez estaria en mans de Puigdemont. El PSOE ho rebaixava i en treia ferro, però gairebé quatre setmanes després efectivament els socialistes estan en bona part en mans dels juntaires, que lluny de parlar d'investidures, a hores d'ara s'inclinen per l'abstenció en la votació d'aquest 17 d'agost.
Si Junts acaba decidint -com ha avançat Nació- no donar cap dels seus vots afirmatius al bloc progressista, la decisió estarà en mans de Coalició Canària, que podria declinar la balança cap a l'esquerra. La petició d'aquesta formació que a la seva comunitat autònoma governa amb el PP, és que a canvi del seu suport al bloc progressista, a la mesa del Congrés hi sigui el PNB. En cas que les esquerres aconsegueixin sumar, aquest serà un preludi de què pot ser la legislatura que vol presidir de nou Sánchez: negociacions al límit i suar en cadascuna de les votacions. Però com s'ha arribat fins aquí? Quines converses hi ha hagut i quines estan en marxa? Quina ha estat la cronologia d'aquestes últimes setmanes? Junts, si finalment s'absté en la primera votació, trencarà les negociacions amb Sánchez per a la seva investidura?
La nit del 23-J, a Ferraz, seu socialista a Madrid, no hi havia res preparat. Sánchez va arribar-hi en un cotxe amb els vidres tintats quan a les televisions es projectava més del 90% escrutat, mentre els operaris preparaven en un temps rècord un balcó improvisat. Amb la mà al cor, amb agraïments i acompanyat de la seva dona Begoña Gómez, sortia a saludar els seus seguidors, en una intervenció de poc menys de cinc minuts. L'endemà, reunia la cúpula del partit, a qui rebia amb desenes d'abraçades. En la seva intervenció amb els seus va receptar vacances, va recomanar a tothom pair els resultats, i va designar com a negociadors a dues de les persones de la seva màxima confiança: Maria Jesús Montero i Félix Bolaños. L'estratègia era clara: allunyar el focus mediàtic de sobre la seu del PSOE per poder iniciar les negociacions de manera hermètica i sense filtracions.
La investidura s'hauria de començar a cuinar després de l'estiu, però la constitució de la mesa del Congrés s'havia de resoldre amb celeritat. Des de Ferraz creien, aquell dia, que no haurien de suar gens per aconseguir-la. "Junts necessita grup propi i ara no el té", deien fonts socialistes entre passadissos. Confiaven que amb concedir aquest element als juntaires, n'hi hauria prou, després que no haguessin aconseguit complir amb tots els requisits que marca el reglament. Sense cap mena de dubte, no estaven acostumats a lidiar amb els de Puigdemont. "Calen fets comprovables abans de comprometre el vot", apuntava aquest matí el líder moral de Junts en un fil de Twitter, advertint al PSOE. Després, a la tarda, es reunien els màxims dirigents juntaires per acabar de fixar la seva posició. A les vuit del matí, la cúpula la ratificarà.
Poc després dels reclams de Puigdemont, ha sortit Sánchez amb una proposta -que ha estat qualificada d'insuficient pels interessats poc després- per intentar seduir l'independentisme: impulsar la llengua catalana a les institucions europees. És una oferta recurrent -José Luís Rodríguez Zapatero, l'abril del 2004, es va comprometre a intentar incloure el català a la Constitució Europea en el seu debat d'investidura- que, tot i les múltiples iniciatives sorgides des de Catalunya, mai s'han acabat de reproduir. Insuficient de nou, com a mínim per a Junts.
Però quins contactes hi va haver més enllà de l'escenificació d'aquestes últimes hores? Durant la setmana posterior al 23-J no hi va haver gaires trucades. Sobretot van sortir el PP i el frustrat guanyador de les eleccions Alberto Núñez Feijóo, per intentar inculcar la idea -no escrita enlloc, menys en un sistema parlamentari- que en democràcia, qui guanya les eleccions mereix presidir l'executiu espanyol. Els populars han repetit aquesta idea fins al dia d'avui, assegurant que si el rei ho proposa, Feijóo es presentarà a la investidura. En la seva intervenció aquest dijous al Congrés, Sánchez li ha demanat al seu principal contrincant que deixi de "pressionar" al cap de l'estat i li ha assegurat que la investidura que proposa està fonamentada en fórmules "màgiques". Feijóo ha insistit que confia que el rei estigui al servei "dels espanyols".
Va ser la segona setmana després de les eleccions que es van iniciar les converses exploratòries entre el PSOE i els partits del bloc progressista, principalment telefòniques. Ja la setmana passada, el ministre Bolaños va posar fi anticipadament les vacances a Almería per arromangar-se i intensificar les converses per a la constitució de la cambra, un tràmit en el qual el PSOE havia pecat d'optimista. El pla socialista és construir una mesa amb majoria progressista amb càrrecs per als socialistes i Sumar, mentre que per als partits petits del bloc reserva presidència d'algunes comissions i el grup parlamentari propi.
En paral·lel a aquestes negociacions, l'actual presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, hostil amb l'ús del català a la cambra baixa, anunciava que plegava. "Que de vegades es desbordin les passions en el debat polític no hauria d’afectar al respecte entre nosaltres i als nostres afectes personals", deia avui acomiadant-se. Al seu lloc s'ha situat Armengol, de l'ala més d'esquerres i catalanista del partit, en un intent també per seduir de nou l'independentisme. El seu futur està en mans de Puigdemont, per acció o per omissió, i de Coalició Canària.
També va ser taquicàrdica la nit electoral del 23-J, en la qual contra tot pronòstic -com a mínim, del pronòstic de la majoria de les enquestes- va proclamar un triomf ajustadíssim del bloc progressista, que necessita el suport imprescindible dels partits independentistes per tirar endavant. L'endemà, totes les capçaleres apuntaven que el futur de Sánchez estaria en mans de Puigdemont. El PSOE ho rebaixava i en treia ferro, però gairebé quatre setmanes després efectivament els socialistes estan en bona part en mans dels juntaires, que lluny de parlar d'investidures, a hores d'ara s'inclinen per l'abstenció en la votació d'aquest 17 d'agost.
Si Junts acaba decidint -com ha avançat Nació- no donar cap dels seus vots afirmatius al bloc progressista, la decisió estarà en mans de Coalició Canària, que podria declinar la balança cap a l'esquerra. La petició d'aquesta formació que a la seva comunitat autònoma governa amb el PP, és que a canvi del seu suport al bloc progressista, a la mesa del Congrés hi sigui el PNB. En cas que les esquerres aconsegueixin sumar, aquest serà un preludi de què pot ser la legislatura que vol presidir de nou Sánchez: negociacions al límit i suar en cadascuna de les votacions. Però com s'ha arribat fins aquí? Quines converses hi ha hagut i quines estan en marxa? Quina ha estat la cronologia d'aquestes últimes setmanes? Junts, si finalment s'absté en la primera votació, trencarà les negociacions amb Sánchez per a la seva investidura?
La nit del 23-J, a Ferraz, seu socialista a Madrid, no hi havia res preparat. Sánchez va arribar-hi en un cotxe amb els vidres tintats quan a les televisions es projectava més del 90% escrutat, mentre els operaris preparaven en un temps rècord un balcó improvisat. Amb la mà al cor, amb agraïments i acompanyat de la seva dona Begoña Gómez, sortia a saludar els seus seguidors, en una intervenció de poc menys de cinc minuts. L'endemà, reunia la cúpula del partit, a qui rebia amb desenes d'abraçades. En la seva intervenció amb els seus va receptar vacances, va recomanar a tothom pair els resultats, i va designar com a negociadors a dues de les persones de la seva màxima confiança: Maria Jesús Montero i Félix Bolaños. L'estratègia era clara: allunyar el focus mediàtic de sobre la seu del PSOE per poder iniciar les negociacions de manera hermètica i sense filtracions.
La investidura s'hauria de començar a cuinar després de l'estiu, però la constitució de la mesa del Congrés s'havia de resoldre amb celeritat. Des de Ferraz creien, aquell dia, que no haurien de suar gens per aconseguir-la. "Junts necessita grup propi i ara no el té", deien fonts socialistes entre passadissos. Confiaven que amb concedir aquest element als juntaires, n'hi hauria prou, després que no haguessin aconseguit complir amb tots els requisits que marca el reglament. Sense cap mena de dubte, no estaven acostumats a lidiar amb els de Puigdemont. "Calen fets comprovables abans de comprometre el vot", apuntava aquest matí el líder moral de Junts en un fil de Twitter, advertint al PSOE. Després, a la tarda, es reunien els màxims dirigents juntaires per acabar de fixar la seva posició. A les vuit del matí, la cúpula la ratificarà.
Poc després dels reclams de Puigdemont, ha sortit Sánchez amb una proposta -que ha estat qualificada d'insuficient pels interessats poc després- per intentar seduir l'independentisme: impulsar la llengua catalana a les institucions europees. És una oferta recurrent -José Luís Rodríguez Zapatero, l'abril del 2004, es va comprometre a intentar incloure el català a la Constitució Europea en el seu debat d'investidura- que, tot i les múltiples iniciatives sorgides des de Catalunya, mai s'han acabat de reproduir. Insuficient de nou, com a mínim per a Junts.
Però quins contactes hi va haver més enllà de l'escenificació d'aquestes últimes hores? Durant la setmana posterior al 23-J no hi va haver gaires trucades. Sobretot van sortir el PP i el frustrat guanyador de les eleccions Alberto Núñez Feijóo, per intentar inculcar la idea -no escrita enlloc, menys en un sistema parlamentari- que en democràcia, qui guanya les eleccions mereix presidir l'executiu espanyol. Els populars han repetit aquesta idea fins al dia d'avui, assegurant que si el rei ho proposa, Feijóo es presentarà a la investidura. En la seva intervenció aquest dijous al Congrés, Sánchez li ha demanat al seu principal contrincant que deixi de "pressionar" al cap de l'estat i li ha assegurat que la investidura que proposa està fonamentada en fórmules "màgiques". Feijóo ha insistit que confia que el rei estigui al servei "dels espanyols".
Va ser la segona setmana després de les eleccions que es van iniciar les converses exploratòries entre el PSOE i els partits del bloc progressista, principalment telefòniques. Ja la setmana passada, el ministre Bolaños va posar fi anticipadament les vacances a Almería per arromangar-se i intensificar les converses per a la constitució de la cambra, un tràmit en el qual el PSOE havia pecat d'optimista. El pla socialista és construir una mesa amb majoria progressista amb càrrecs per als socialistes i Sumar, mentre que per als partits petits del bloc reserva presidència d'algunes comissions i el grup parlamentari propi.
En paral·lel a aquestes negociacions, l'actual presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, hostil amb l'ús del català a la cambra baixa, anunciava que plegava. "Que de vegades es desbordin les passions en el debat polític no hauria d’afectar al respecte entre nosaltres i als nostres afectes personals", deia avui acomiadant-se. Al seu lloc s'ha situat Armengol, de l'ala més d'esquerres i catalanista del partit, en un intent també per seduir de nou l'independentisme. El seu futur està en mans de Puigdemont, per acció o per omissió, i de Coalició Canària.