24
de juliol
de
2023, 20:10
Actualitzat:
25
de juliol,
14:03h
"Hi ha una cosa que a Espanya no han entès. Carles Puigdemont és el fill del pastisser d'Amer, i per això és com és. No se'l pot comparar amb la resta de polítics". La frase és d'un dels seus col·laboradors més estrets. La va pronunciar pocs minuts després del míting central de Junts en la campanya del 23-J, celebrat precisament al municipi gironí on va néixer l'expresident de la Generalitat, just davant de l'establiment on la seva família continua venent dolços de tot tipus. En aquell moment, el col·laborador de Puigdemont encara no sabia que Junts tindria la clau de la governabilitat a l'Estat, i que estaria en disposició de condicionar la política espanyola situant-la en el dilema d'abordar el rerefons del conflicte polític o bé celebrar noves eleccions. Tot torna a passar per les mans de Puigdemont després de quasi sis anys després de la tardor del 2017.
No és la primera vegada que el destí de Sánchez -guanyador moral de les eleccions d'aquest diumenge tot i quedar per darrere d'un commocionat Alberto Núñez Feijóo- és a les mans del fundador de Junts. El 2018, per exemple, el seu criteri -i una trucada de Pablo Iglesias- va ser decisiu a l'hora d'obtenir el suport de l'espai postconvergent a la moció de censura del PSOE, l'única que ha triomfat des de la restauració de la democràcia. I el 2021, quan va ser detingut a L'Alguer, va sacsejar els fonaments del Congrés dels Diputats: una extradició exprés hauria fet entrar la legislatura espanyola en un laberint especialment delicat. Ara, el polze de Puigdemont -i del partit que va fundar- determinarà què passa a Madrid un cop la dreta i l'extrema dreta no se n'han sortit a l'hora d'obtenir una majoria absoluta que els ha quedat lluny.
En campanya, l'eurodiputat -que a principis de juliol va perdre definitivament la immunitat parlamentària- va deixar clar que Sánchez no seria president amb els vots de Junts. Una afirmació contundent, d'aquelles que deixen poc espai per al dubte, que en sectors del partit no va acabar de caure del tot bé. "En quina executiva s'ha decidit?", es preguntava la setmana passada un dirigent de la formació. "Potser algun dia s'haurà de recordar que no va voler continuar com a president del partit", sostenia una altra veu amb responsabilitats. Però en totes les decisions rellevants que ha pres Junts -sortir del Govern, pactar la Diputació de Barcelonael 2019 amb el PSC i no reeditar l'acord enguany, per citar-ne dues-, el criteri de l'expresident sempre ha prevalgut. En aquest episodi, el més important de tots, també serà així.
"Puigdemont no ha tornat perquè no ha marxat mai", resolen sempre a Junts que es pregunta sobre la figura de l'expresident. La seva vigència no només s'explica pel rol en la investidura, sinó també per la carpeta oberta de l'extradició. La Fiscalia ha aprofitat el dilluns posterior a les eleccions per demanar al jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, que torni a activar l'euroordre contra l'expresident de la Generalitat. "Un dia ets decisiu per formar govern a Espanya, i el següent Espanya ordena la teva detenció", ha indicat a Twitter, el seu canal preferit per comunicar-se públicament. No ha estat l'únic tuit del dia.
A les 16.20, el líder de Junts ha tuitejat això: "Fer Pasqua abans de Rams. Ho dieu? (és per a un amic)". A què es referia? Feia només uns minuts que s'havia fet públic que Sumar, la formació encapçalada per Yolanda Díaz -31 escons, bàsics per afermar les opcions de Sánchez de tornar a ocupar la Moncloa-, havia encarregat a Jaume Asens obrir un canal de negociació amb Waterloo. Asens és qui va recomanar a Toni Comín -i, per extensió, a Puigdemont- que contractés Gonzalo Boye com a advocat, i sempre ha mantingut un fil de comunicació amb l'exili. Per ara, però, fonts oficials de Junts neguen que Asens s'hagi posat en contacte amb l'eurodiputat. En les últimes eleccions no va ser candidat, però continua sent una persona de referència dins dels comuns, un espai que té una relació turbulenta amb Junts.
Més enllà de Puigdemont, els dirigents del partit verbalitzen missatges -com a mínim- escèptics amb la investidura de Sánchez. "Ara mateix no la veiem per enlloc", ha assenyalat Jordi Turull, secretari general, en una entrevista matinal a RAC1. La candidata Míriam Nogueras ha insistit en la idea que sense negociació sobre el referèndum no hi pot haver negociació, i el cap de files al Senat, Toni Castellà, que també és líder de Demòcrates, ha parlat sense embuts de forçar una repetició electoral si no s'accepten aquestes condicions. En la roda de premsa posterior a l'executiva, el portaveu Josep Rius ha indicat que toca refer la unitat, i que qualsevol negociació passa per l'amnistia i el referèndum. "La pilota és a la teulada de Sánchez", ha indicat.
La intenció de Puigdemont, en tot cas, és demostrar que hi ha una manera diferent de fer les coses a Madrid respecte d'ERC, el partit que lidera Oriol Junqueras i que diumenge va perdre més de 400.000 vots, una xifra que se suma als més de 300.000 que ja van volar en les municipals de fa tan sols dos mesos. El mantra és que Sánchez no serà president "a canvi de res", que és com interpreten que han operat els republicans durant aquesta legislatura. Tot i tenir un diputat menys, tot i haver-se deixat desenes de milers de vots, el líder a l'exili disposa ara d'una palanca que fins ara no havia tingut: té veu i vot sobre el futur de Sánchez. El mateix que, en campanya, li deia públicament que era una "anècdota". Potser ja no ho és tant.
No és la primera vegada que el destí de Sánchez -guanyador moral de les eleccions d'aquest diumenge tot i quedar per darrere d'un commocionat Alberto Núñez Feijóo- és a les mans del fundador de Junts. El 2018, per exemple, el seu criteri -i una trucada de Pablo Iglesias- va ser decisiu a l'hora d'obtenir el suport de l'espai postconvergent a la moció de censura del PSOE, l'única que ha triomfat des de la restauració de la democràcia. I el 2021, quan va ser detingut a L'Alguer, va sacsejar els fonaments del Congrés dels Diputats: una extradició exprés hauria fet entrar la legislatura espanyola en un laberint especialment delicat. Ara, el polze de Puigdemont -i del partit que va fundar- determinarà què passa a Madrid un cop la dreta i l'extrema dreta no se n'han sortit a l'hora d'obtenir una majoria absoluta que els ha quedat lluny.
En campanya, l'eurodiputat -que a principis de juliol va perdre definitivament la immunitat parlamentària- va deixar clar que Sánchez no seria president amb els vots de Junts. Una afirmació contundent, d'aquelles que deixen poc espai per al dubte, que en sectors del partit no va acabar de caure del tot bé. "En quina executiva s'ha decidit?", es preguntava la setmana passada un dirigent de la formació. "Potser algun dia s'haurà de recordar que no va voler continuar com a president del partit", sostenia una altra veu amb responsabilitats. Però en totes les decisions rellevants que ha pres Junts -sortir del Govern, pactar la Diputació de Barcelonael 2019 amb el PSC i no reeditar l'acord enguany, per citar-ne dues-, el criteri de l'expresident sempre ha prevalgut. En aquest episodi, el més important de tots, també serà així.
"Puigdemont no ha tornat perquè no ha marxat mai", resolen sempre a Junts que es pregunta sobre la figura de l'expresident. La seva vigència no només s'explica pel rol en la investidura, sinó també per la carpeta oberta de l'extradició. La Fiscalia ha aprofitat el dilluns posterior a les eleccions per demanar al jutge instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, que torni a activar l'euroordre contra l'expresident de la Generalitat. "Un dia ets decisiu per formar govern a Espanya, i el següent Espanya ordena la teva detenció", ha indicat a Twitter, el seu canal preferit per comunicar-se públicament. No ha estat l'únic tuit del dia.
A les 16.20, el líder de Junts ha tuitejat això: "Fer Pasqua abans de Rams. Ho dieu? (és per a un amic)". A què es referia? Feia només uns minuts que s'havia fet públic que Sumar, la formació encapçalada per Yolanda Díaz -31 escons, bàsics per afermar les opcions de Sánchez de tornar a ocupar la Moncloa-, havia encarregat a Jaume Asens obrir un canal de negociació amb Waterloo. Asens és qui va recomanar a Toni Comín -i, per extensió, a Puigdemont- que contractés Gonzalo Boye com a advocat, i sempre ha mantingut un fil de comunicació amb l'exili. Per ara, però, fonts oficials de Junts neguen que Asens s'hagi posat en contacte amb l'eurodiputat. En les últimes eleccions no va ser candidat, però continua sent una persona de referència dins dels comuns, un espai que té una relació turbulenta amb Junts.
Més enllà de Puigdemont, els dirigents del partit verbalitzen missatges -com a mínim- escèptics amb la investidura de Sánchez. "Ara mateix no la veiem per enlloc", ha assenyalat Jordi Turull, secretari general, en una entrevista matinal a RAC1. La candidata Míriam Nogueras ha insistit en la idea que sense negociació sobre el referèndum no hi pot haver negociació, i el cap de files al Senat, Toni Castellà, que també és líder de Demòcrates, ha parlat sense embuts de forçar una repetició electoral si no s'accepten aquestes condicions. En la roda de premsa posterior a l'executiva, el portaveu Josep Rius ha indicat que toca refer la unitat, i que qualsevol negociació passa per l'amnistia i el referèndum. "La pilota és a la teulada de Sánchez", ha indicat.
La intenció de Puigdemont, en tot cas, és demostrar que hi ha una manera diferent de fer les coses a Madrid respecte d'ERC, el partit que lidera Oriol Junqueras i que diumenge va perdre més de 400.000 vots, una xifra que se suma als més de 300.000 que ja van volar en les municipals de fa tan sols dos mesos. El mantra és que Sánchez no serà president "a canvi de res", que és com interpreten que han operat els republicans durant aquesta legislatura. Tot i tenir un diputat menys, tot i haver-se deixat desenes de milers de vots, el líder a l'exili disposa ara d'una palanca que fins ara no havia tingut: té veu i vot sobre el futur de Sánchez. El mateix que, en campanya, li deia públicament que era una "anècdota". Potser ja no ho és tant.