21
d'agost
de
2023, 21:06
Actualitzat:
21:22h
Pere Aragonès i Carles Puigdemont han mantingut una trobada discreta aquest dilluns a la tarda després d'haver participat en l'acte d'homenatge del 50 aniversari de la mort del violoncel·lista Pau Casals. La reunió s'ha produït en un hotel de Prada de Conflent, de manera discreta -segons detallen El Món i el Punt Avui- un cop ha acabat un dinar "cordial i distès" en el qual han coincidit fins a cinc presidents: Jordi Pujol, José Montilla, Quim Torra i els mateixos Aragonès i Puigdemont. De moment, no han transcendit els punts que s'han abordat en la trobada -confirmada per Nació-, i és que tots dos dirigents independentistes s'han compromès a ser "discrets", segons apunten fonts de l'entorn del president de la Generalitat.
La trobada s'ha produït després de l'homenatge organitzat per la Universitat Catalana d'Estiu, a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, i en plena negociació dels dos partits independentistes -ERC i Junts- amb el PSOE per la possible investidura de Pedro Sánchez. Si bé no ha existit una coordinació estratègica de l'independentisme en aquesta negociació, que de moment ha permès que la socialista Francina Armengol presideixi el Congrés dels Diputats, en els últims dies des de l'entorn dels republicans s'han fet crides a la unitat.
En la seva intervenció en l'acte d'homenatge a Casals, Aragonès ha subratllat la necessitat de reclamar "més que mai" l'amnistia i l'autodeterminació, i també ha dirigit unes paraules inicials a Puigdemont, després de remarcar com a "fet excepcional" haver-se de trobar amb ell -pel seu exili a causa de la repressió- fora dels límits de l'estat espanyol. També li ha donat explícitament la "benvinguda". Puigdemont, en la seva intervenció, ha reivindicat que Junts negocia per buscar solucions que no siguin personals, sinó "pel país, per la llengua i per la seva gent". "Res del que va fer Pau Casals va ser pensant en ell ni buscant cap sortida personal per a ell, i tenim el deure de continuar fent el mateix", ha remarcat.
A diferència de fa quatre anys, i malgrat els mals resultats a les eleccions, Junts té la clau perquè Sánchez continuï a la Moncloa, i el partit de Laura Borràs i Jordi Turull ha acceptat negociar amb el PSOE i ha facilitat una mesa del Congrés a canvi d'avenços en el català a Europa. Una altra cosa és la investidura, que els juntaires desvinculen de l'acord a la mesa. Aquí, les demandes també passen per l'autodeterminació i l'amnistia, i en els darrers dies també hi ha hagut posicionaments en relació amb aquest darrer element. En una entrevista a l'ACN, Míriam Nogueras defensava incloure també Borràs en aquesta llei d'amnistia, com a "víctima de lawfare" pel seu cas de corrupció a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
La trobada s'ha produït després de l'homenatge organitzat per la Universitat Catalana d'Estiu, a l'abadia de Sant Miquel de Cuixà, i en plena negociació dels dos partits independentistes -ERC i Junts- amb el PSOE per la possible investidura de Pedro Sánchez. Si bé no ha existit una coordinació estratègica de l'independentisme en aquesta negociació, que de moment ha permès que la socialista Francina Armengol presideixi el Congrés dels Diputats, en els últims dies des de l'entorn dels republicans s'han fet crides a la unitat.
En la seva intervenció en l'acte d'homenatge a Casals, Aragonès ha subratllat la necessitat de reclamar "més que mai" l'amnistia i l'autodeterminació, i també ha dirigit unes paraules inicials a Puigdemont, després de remarcar com a "fet excepcional" haver-se de trobar amb ell -pel seu exili a causa de la repressió- fora dels límits de l'estat espanyol. També li ha donat explícitament la "benvinguda". Puigdemont, en la seva intervenció, ha reivindicat que Junts negocia per buscar solucions que no siguin personals, sinó "pel país, per la llengua i per la seva gent". "Res del que va fer Pau Casals va ser pensant en ell ni buscant cap sortida personal per a ell, i tenim el deure de continuar fent el mateix", ha remarcat.
L'amnistia centra el debat
L'amnistia centra el debat i altres qüestions han passat, per ara, a un segon pla. Durant la campanya electoral, ERC va posar preu a la investidura de Sánchez i va reclamar el traspàs de Rodalies, posar fi a l'espoli fiscal -dos elements que han quedat eclipsats- i continuar avançant en el diàleg per resoldre el conflicte polític. En aquest últim punt s'hi inclou l'amnistia per als represaliats pels fets de 2017, una demanda que els republicans ja van plantejar, sense èxit, l'any 2019. Aleshores, la negativa del PSOE i la tebior d'Unides Podem va obligar a buscar opcions "equivalents" a través dels indults i la reforma del codi penal, amb resultats desiguals. En una entrevista recent a l'Ara, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, defensava una "llei d'amnistia" -no necessàriament amb aquest nom- per aconseguir la "desjudicialització definitiva" de l'octubre de 2017.A diferència de fa quatre anys, i malgrat els mals resultats a les eleccions, Junts té la clau perquè Sánchez continuï a la Moncloa, i el partit de Laura Borràs i Jordi Turull ha acceptat negociar amb el PSOE i ha facilitat una mesa del Congrés a canvi d'avenços en el català a Europa. Una altra cosa és la investidura, que els juntaires desvinculen de l'acord a la mesa. Aquí, les demandes també passen per l'autodeterminació i l'amnistia, i en els darrers dies també hi ha hagut posicionaments en relació amb aquest darrer element. En una entrevista a l'ACN, Míriam Nogueras defensava incloure també Borràs en aquesta llei d'amnistia, com a "víctima de lawfare" pel seu cas de corrupció a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).