31
d'agost
del
2023
Actualitzat
a les
11:13h
Altafulla acull aquest dijous la primera reunió de la cúpula de Junts. Serà la primera cita presencial després d'un estiu marcat per les negociacions a Madrid per la mesa del Congrés dels Diputats -la direcció es va reunir de manera telemàtica just abans de la votació, quan estaven tots els detalls tancats per part de l'equip restringit que va portar les converses-, i sobre la taula hi haurà la investidura de Pedro Sánchez. El curs polític arrenca, per tant, amb l'eix Madrid-Waterloo com a centre de gravetat, perquè mana què passa al Congrés, i sobre què passa al Congrés hi apareix la figura omnipresent de Carles Puigdemont, al comandament de les operacions a Junts. Tot i no ser-ne el president, la investidura és a les seves mans.
La setmana vinent, de fet, tots els diputats -a Barcelona i a Madrid- i els senadors del partit es desplaçaran a Brussel·les per citar-se amb l'expresident de la Generalitat, ja reconegut com a interlocutor pel PSOE i per Sumar. Els socialistes ho han admès de facto -la petició d'oficialitat del català a Europa porta el segell del líder a l'exili-, i la formació de Yolanda Díaz ho ha fet a la pràctica, amb Jaume Asens com a negociador i la mateixa Díaz involucrada directament en les converses. "Junts i Puigdemont són actors importants per a la investidura", assenyalava aquest dimecres Marta Lois, portaveu parlamentària de Sumar, en una entrevista a Catalunya Ràdio.
El partit, al llarg de l'estiu, ha seguit amb disciplina l'hermetisme dictat pel secretari general, Jordi Turull, també integrant de l'equip negociador més restringit de Junts al costat de Puigdemont, Laura Borràs i la cap de files a Madrid, Míriam Nogueras. La consigna interna és "no fer soroll" sobre tot allò relacionat amb Madrid, una fórmula que ha servit a Turull no només per contenir possibles discrepàncies -el front negociador és prou complex com per generar debat dins d'un partit on la polifonia és habitual-, sinó també per projectar una imatge de partit ordenat que no s'havia notat en altres ocasions, com ara la sortida del Govern de fa tot just un any.
La discreció és tan acusada que cap dirigent del partit s'ha pronunciat públicament sobre la possibilitat de reunir-se amb el PP d'Alberto Núñez Feijóo per abordar la investidura. El debat està previst pels dies 26 i 27 de setembre, de manera que el calendari afavoreix la negociació discreta entre l'independentisme i Sánchez mentre Feijóo -que ha plantejat al líder del PSOE una legislatura de dos anys amb sis pactes d'Estat per desenvolupar- acapara els focus. L'actitud en la confecció de la mesa del Congrés ha fet entrar Junts en una nova dimensió, marcada pel diàleg a fons a Madrid, una responsabilitat que no havia practicat en els últims cinc anys.
De fet, el partit de Puigdemont -i molt en particular ell mateix- havien estat especialment crítics amb ERC per la col·laboració amb el PSOE. Una de les prioritats de Junts en aquest nou moment és demostrar que negocien millor que els republicans, i que aconsegueixen "cobrar per avançat", com va passar amb el català a Europa fa dues setmanes. En el marc de la nova competició oberta entre els dos exsocis -marcada per veure qui és més exigent amb el PSOE i qui aconsegueix més rèdits del diàleg a Madrid- no es va celebrar cap reunió de coordinació entre ERC i Junts, tot i que els fruits aconseguits es van acabar assemblant molt.
Els republicans, a diferència de la formació de Turull i Borràs, sí que han explicitat totes les condicions que exigeixen a Sánchez. Es tracta de l'amnistia, d'avançar en la taula de diàleg -amb el referèndum com a objectiu-, d'aconseguir el traspàs de Rodalies i de resoldre el dèficit fiscal. I, també a diferència de Junts, ERC considera un "mal escenari" una repetició electoral, perquè podria comportar "conseqüències nefastes", com va advertir fa unes setmanes la secretària general del partit, Marta Rovira. Ni tan sols la bona relació d'ella amb Turull ha servit per propiciar un retorn a la unitat estratègica, gran absent de nou en la Diada d'enguany. Una altra de les carpetes que Junts tindrà sobre la taula en la reunió d'aquest dijous a Altafulla.
La setmana vinent, de fet, tots els diputats -a Barcelona i a Madrid- i els senadors del partit es desplaçaran a Brussel·les per citar-se amb l'expresident de la Generalitat, ja reconegut com a interlocutor pel PSOE i per Sumar. Els socialistes ho han admès de facto -la petició d'oficialitat del català a Europa porta el segell del líder a l'exili-, i la formació de Yolanda Díaz ho ha fet a la pràctica, amb Jaume Asens com a negociador i la mateixa Díaz involucrada directament en les converses. "Junts i Puigdemont són actors importants per a la investidura", assenyalava aquest dimecres Marta Lois, portaveu parlamentària de Sumar, en una entrevista a Catalunya Ràdio.
El partit, al llarg de l'estiu, ha seguit amb disciplina l'hermetisme dictat pel secretari general, Jordi Turull, també integrant de l'equip negociador més restringit de Junts al costat de Puigdemont, Laura Borràs i la cap de files a Madrid, Míriam Nogueras. La consigna interna és "no fer soroll" sobre tot allò relacionat amb Madrid, una fórmula que ha servit a Turull no només per contenir possibles discrepàncies -el front negociador és prou complex com per generar debat dins d'un partit on la polifonia és habitual-, sinó també per projectar una imatge de partit ordenat que no s'havia notat en altres ocasions, com ara la sortida del Govern de fa tot just un any.
La discreció és tan acusada que cap dirigent del partit s'ha pronunciat públicament sobre la possibilitat de reunir-se amb el PP d'Alberto Núñez Feijóo per abordar la investidura. El debat està previst pels dies 26 i 27 de setembre, de manera que el calendari afavoreix la negociació discreta entre l'independentisme i Sánchez mentre Feijóo -que ha plantejat al líder del PSOE una legislatura de dos anys amb sis pactes d'Estat per desenvolupar- acapara els focus. L'actitud en la confecció de la mesa del Congrés ha fet entrar Junts en una nova dimensió, marcada pel diàleg a fons a Madrid, una responsabilitat que no havia practicat en els últims cinc anys.
De fet, el partit de Puigdemont -i molt en particular ell mateix- havien estat especialment crítics amb ERC per la col·laboració amb el PSOE. Una de les prioritats de Junts en aquest nou moment és demostrar que negocien millor que els republicans, i que aconsegueixen "cobrar per avançat", com va passar amb el català a Europa fa dues setmanes. En el marc de la nova competició oberta entre els dos exsocis -marcada per veure qui és més exigent amb el PSOE i qui aconsegueix més rèdits del diàleg a Madrid- no es va celebrar cap reunió de coordinació entre ERC i Junts, tot i que els fruits aconseguits es van acabar assemblant molt.
Els republicans, a diferència de la formació de Turull i Borràs, sí que han explicitat totes les condicions que exigeixen a Sánchez. Es tracta de l'amnistia, d'avançar en la taula de diàleg -amb el referèndum com a objectiu-, d'aconseguir el traspàs de Rodalies i de resoldre el dèficit fiscal. I, també a diferència de Junts, ERC considera un "mal escenari" una repetició electoral, perquè podria comportar "conseqüències nefastes", com va advertir fa unes setmanes la secretària general del partit, Marta Rovira. Ni tan sols la bona relació d'ella amb Turull ha servit per propiciar un retorn a la unitat estratègica, gran absent de nou en la Diada d'enguany. Una altra de les carpetes que Junts tindrà sobre la taula en la reunió d'aquest dijous a Altafulla.