18
de setembre
de
2023, 13:29
Actualitzat:
13:55h
Les reunions per abordar la lletra petita dels acords per a la investidura de Pedro Sánchez no han començat. ERC sospita que, "com sempre" -diuen fonts de Calàbria- el PSOE anirà a última hora i es posarà mans a la feina quan quedin pocs dies per a la data límit. És enmig d'aquest context que els republicans demanen al candidat socialista que "espavili" perquè no volen "jugar a una negociació d'última hora". I en aquestes negociacions, per als d'Oriol Junqueras no només s'haurà d'abordar l'amnistia, que ja donen per "descomptada", sinó que s'hauran d'incloure més qüestions com resoldre el dèficit fiscal i el traspàs de Rodalies. "L'amnistia ja està acordada. En l'acord de la mesa es va acordar resoldre el conflicte polític per totes les vies legals possibles. Resoldre la repressió és un punt d'acord entre ERC i el PSOE. Des d'ERC donem per descomptada l'amnistia i cal fer un pas més enllà", ha declarat aquest dilluns, en roda de premsa, la portaveu republicana Raquel Sans.
Que l'amnistia és el mínim que reclamen tant ERC com Junts a canvi de la investidura de Sánchez és un fet, però la lletra petita es troba en el calendari. De moment, Junts no ha especificat quan s'hauria d'aprovar aquesta amnistia, si abans o després de la investidura. Sobre aquesta qüestió, en la seva conferència, Carles Puigdemont va especificar que debatre sobre l'amnistia era una condició per començar a negociar. ERC, per la seva banda, considera que és possible que la llei entri dins l'administració abans de la investidura, una idea que ha reforçat aquest dilluns la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, que ha assegurat que no n'hi ha prou amb un "compromís" sobre l'amnistia per investir a Sánchez. "Ara mateix el calendari ho fa possible, per això insisteixo, no perdem més temps", ha declarat en una entrevista a RTVE.
Però Sans, malgrat la insistència reiterada dels periodistes, no ha volgut entrar en el joc de les dates i de l'abans o després i ha advertit que portaran les converses amb discreció. "Només facilitarem la investidura si posa al centre el conflicte polític", ha dit per activa i passiva. En la seva intervenció, a més, ha reivindicat la feina d'ERC davant de Junts, i ha assegurat que si ara els republicans poden posar més condicions damunt la taula és per la feina prèvia iniciant el camí del diàleg amb l'estat: "Si podem parlar d'amnistia és perquè hi ha hagut indults i mesa de negociació". Significa aquest refermament del diàleg una renúncia a la unilateralitat? "No renunciem a cap via democràtica per poder assolir l'objectiu polític, però prioritzem la negociació política", ha afegit.
La petició de l'oficialitat del català, que és un reclam històric al qual ja es va comprometre el llavors president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2004, l'està intentant accelerar a marxes forçades la Moncloa, perquè sap que és una de les condicions indispensables per a la investidura de Pedro Sánchez. La responsabilitat la té el govern espanyol, que és qui ha de convèncer la resta de països, però des de Catalunya també s'està treballant per convèncer als 27. En l'escala civil, qui més està pedalant per aquesta mesura és Plataforma per la Llengua, que també ha impulsat una campanya internacional.
També el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet un moviment aquest dilluns, quan queden 24 hores per a la reunió. Concretament, el cap de l'executiu català ha publicat un article en diversos mitjans europeus per reclamar a la UE materialitzar l'oficialitat per complir amb el "compromís" continental "amb la llibertat, la igualtat i el plurilingüisme". "Els catalans no estem reclamant ser una excepció a Europa. Estem reclamant deixar de ser-ho", afirma Aragonès en el text, publicat als diaris La Reppublica (Itàlia), Público (Portugal), Table.Media (Alemanya) i Nacional (Croàcia).
Més enllà de l'oficialitat del català a Europa, aquest dimarts al Congrés es viurà un moment històric quan es pugui fer servir el català i es reformi el reglament per garantir-ho. Des d'ERC asseguren que estan "molt satisfets" perquè finalment amb "voluntat política" ha estat possible. Dissabte, en l'executiva del partit, els republicans van decidir que utilitzaran exclusivament el català al Congrés, un element que va provocar una contundent crítica per part de l'excap de files d'ERC a Madrid, Joan Tardà, que considera que s'ha de fer independentisme en castellà. "El compromís d'ERC és que es parli en català", ha declarat Sans preguntada explícitament per si el portaveu dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, parlarà en català.
Que l'amnistia és el mínim que reclamen tant ERC com Junts a canvi de la investidura de Sánchez és un fet, però la lletra petita es troba en el calendari. De moment, Junts no ha especificat quan s'hauria d'aprovar aquesta amnistia, si abans o després de la investidura. Sobre aquesta qüestió, en la seva conferència, Carles Puigdemont va especificar que debatre sobre l'amnistia era una condició per començar a negociar. ERC, per la seva banda, considera que és possible que la llei entri dins l'administració abans de la investidura, una idea que ha reforçat aquest dilluns la secretària general adjunta dels republicans, Marta Vilalta, que ha assegurat que no n'hi ha prou amb un "compromís" sobre l'amnistia per investir a Sánchez. "Ara mateix el calendari ho fa possible, per això insisteixo, no perdem més temps", ha declarat en una entrevista a RTVE.
Però Sans, malgrat la insistència reiterada dels periodistes, no ha volgut entrar en el joc de les dates i de l'abans o després i ha advertit que portaran les converses amb discreció. "Només facilitarem la investidura si posa al centre el conflicte polític", ha dit per activa i passiva. En la seva intervenció, a més, ha reivindicat la feina d'ERC davant de Junts, i ha assegurat que si ara els republicans poden posar més condicions damunt la taula és per la feina prèvia iniciant el camí del diàleg amb l'estat: "Si podem parlar d'amnistia és perquè hi ha hagut indults i mesa de negociació". Significa aquest refermament del diàleg una renúncia a la unilateralitat? "No renunciem a cap via democràtica per poder assolir l'objectiu polític, però prioritzem la negociació política", ha afegit.
El català a Europa, responsabilitat de Sánchez
Ara bé, més enllà de posar la condició de resoldre el conflicte polític, Sans ha rebutjat posar línies vermelles. Especialment, en matèria de l'oficialitat del català a Europa, un punt que van acordar tant ERC com Junts amb el PSOE en l'acord per a proclamar Francina Armengol presidenta del Congrés. Serà aquest dimarts quan es produeixi la reunió del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea, però els republicans no volen aclarir si continuaran o no negociant amb Sánchez en cas que l'oficialitat es tombi. "El nostre marc de negociació és l'amnistia, resoldre el conflicte polític, i posem la responsabilitat del català a Europa al govern de l'Estat. Qui necessita els vots per a la investidura és el Govern", ha afegit.La petició de l'oficialitat del català, que és un reclam històric al qual ja es va comprometre el llavors president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero l'any 2004, l'està intentant accelerar a marxes forçades la Moncloa, perquè sap que és una de les condicions indispensables per a la investidura de Pedro Sánchez. La responsabilitat la té el govern espanyol, que és qui ha de convèncer la resta de països, però des de Catalunya també s'està treballant per convèncer als 27. En l'escala civil, qui més està pedalant per aquesta mesura és Plataforma per la Llengua, que també ha impulsat una campanya internacional.
També el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet un moviment aquest dilluns, quan queden 24 hores per a la reunió. Concretament, el cap de l'executiu català ha publicat un article en diversos mitjans europeus per reclamar a la UE materialitzar l'oficialitat per complir amb el "compromís" continental "amb la llibertat, la igualtat i el plurilingüisme". "Els catalans no estem reclamant ser una excepció a Europa. Estem reclamant deixar de ser-ho", afirma Aragonès en el text, publicat als diaris La Reppublica (Itàlia), Público (Portugal), Table.Media (Alemanya) i Nacional (Croàcia).
Més enllà de l'oficialitat del català a Europa, aquest dimarts al Congrés es viurà un moment històric quan es pugui fer servir el català i es reformi el reglament per garantir-ho. Des d'ERC asseguren que estan "molt satisfets" perquè finalment amb "voluntat política" ha estat possible. Dissabte, en l'executiva del partit, els republicans van decidir que utilitzaran exclusivament el català al Congrés, un element que va provocar una contundent crítica per part de l'excap de files d'ERC a Madrid, Joan Tardà, que considera que s'ha de fer independentisme en castellà. "El compromís d'ERC és que es parli en català", ha declarat Sans preguntada explícitament per si el portaveu dels republicans a Madrid, Gabriel Rufián, parlarà en català.