22
de setembre
de
2023, 17:32
Actualitzat:
17:34h
Guerra oberta entre el PP i Vox a les Illes Balears, altre cop amb el català al centre. La formació d'extrema dreta ha presentat aquest dijous la llei per a la creació de l'Oficina de Lliberat Lingüística que proposa que el castellà sigui l'única llengua d'ús a l'administració pública, eliminant el català completament i destrossant, per conseqüència, la cooficialitat que estableix tant la Constitució espanyola com l'Estatut de les Illes Balears.
Si bé fins ara els populars havien comprat tot el relat de l'extrema dreta a canvi del suport extern al govern presidit per Marga Prohens, aquesta proposta de llei molt probablement inconstitucional ha fet que el PP s'hagi plantat. "No ens agrada, ni poc ni gens", asseguren des del partit, ja que consideren que "envaeix competències" i té un règimsancionador "fora de lloc". La norma contempla multes de 1.000 a 100.000 euros segons la gravetat per qui no compleixi amb la imposició del castellà.
Per tots aquests motius, el PP demana que es retiri la llei de manera immediata i critiquen que Vox l'hagi presentat sense pactar-la. L'extrema dreta, però, s'aferra al fet que a l'acord que va fer presidenta Prohens es reflectia que seria Vox qui idearia i presentaria la llei de creació de l'Oficinal de Llibertat Lingüística. Des de l'oposició, el PSIB ha assegurat que la proposta és un "apartheid lingüístic" i MÉS ho ha considerat com el "major atac contra el català en quaranta anys".
Casualment, el PP i Vox també han tingut la seva primera crisi al País Valencià amb el català com a protagonista. L'extrema dreta i el conseller d'Educació popular van qüestionar l'autoritat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és el màxim òrgan rector de la llengua al País Valencià, al mateix nivell que l'Institut d'Estudis Catalans a la resta dels PaïsosCatalans. Davant aquests atacs, el president Carlos Mazón va reconèixer la "plena autoritat científica" de l'AVL, si bé després li ha demanat obrir-se a "canvis lingüístics".
Si bé fins ara els populars havien comprat tot el relat de l'extrema dreta a canvi del suport extern al govern presidit per Marga Prohens, aquesta proposta de llei molt probablement inconstitucional ha fet que el PP s'hagi plantat. "No ens agrada, ni poc ni gens", asseguren des del partit, ja que consideren que "envaeix competències" i té un règimsancionador "fora de lloc". La norma contempla multes de 1.000 a 100.000 euros segons la gravetat per qui no compleixi amb la imposició del castellà.
Per tots aquests motius, el PP demana que es retiri la llei de manera immediata i critiquen que Vox l'hagi presentat sense pactar-la. L'extrema dreta, però, s'aferra al fet que a l'acord que va fer presidenta Prohens es reflectia que seria Vox qui idearia i presentaria la llei de creació de l'Oficinal de Llibertat Lingüística. Des de l'oposició, el PSIB ha assegurat que la proposta és un "apartheid lingüístic" i MÉS ho ha considerat com el "major atac contra el català en quaranta anys".
Casualment, el PP i Vox també han tingut la seva primera crisi al País Valencià amb el català com a protagonista. L'extrema dreta i el conseller d'Educació popular van qüestionar l'autoritat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que és el màxim òrgan rector de la llengua al País Valencià, al mateix nivell que l'Institut d'Estudis Catalans a la resta dels PaïsosCatalans. Davant aquests atacs, el president Carlos Mazón va reconèixer la "plena autoritat científica" de l'AVL, si bé després li ha demanat obrir-se a "canvis lingüístics".