Què busca Feijóo als carrers de Barcelona?

El líder del PP s'entrega a una estratègia de mobilitzacions contra Sánchez i l'acord per a l'amnistia mentre prepara canvis en el nucli dur del partit per retenir el poder a Génova

Feijóo, Rajoy i Aznar a l'acte del PP contra l'amnistia a Madrid del setembre passat.
Feijóo, Rajoy i Aznar a l'acte del PP contra l'amnistia a Madrid del setembre passat. | ACN
04 d'octubre de 2023, 18:45
Actualitzat: 19:44h
Aquesta setmana s'exemplificarà el que pot ser la legislatura espanyola, en cas que arribi a tenir recorregut. D'una banda, un panorama "complex" en què costarà Déu i ajut preservar els equilibris dins del bloc que pot fer president Pedro Sánchez. De fet, així ha definit el líder socialista les negociacions en marxa ("no seran fàcils, seran complexes"). De l'altra, una dreta a l'oposició amb Alberto Núñez Feijóo al davant que, sense poder assolir la majoria al Congrés, opta per una estratègia de desestabilització al carrer. Aquest diumenge, 8 d'octubre, el bloc de dretes pretén fer una demostració de forces a Barcelona en contra de l'amnistia amb la manifestació convocada per Societat Civil Catalana.

Més que la plana major del partit, serà "tot el PP" el que s'abocarà a la manifestació, just quan farà sis anys de la gran mobilització de l'unionisme després de l'1-O. Ciutadans i Vox hi acudiran. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ja va fer públic que hi aniria, afegint-se al nou ¡Basta ya! enarborat per l'expresident José María Aznar. També ha expressat la voluntat de ser-hi l'expresident Mariano Rajoy, que acapararia els focus si hi fes acte de presència. 


Mentre les negociacions avancen, Feijóo s'abona al carrer i es prepara per atrinxerar-se a Génova. Aquest dimecres ha anunciat que farà "ajustos" al PP. Un senyal clar que vol reestructurar el nucli dur per a una etapa d'oposició. D'aquesta manera, la manifestació a Barcelona encaixa amb l'estratègia que vol dissenyar contra un nou govern Sánchez. Potser en el seu cap es dibuixa un escenari que li permetés sumar un dia una majoria: endurir tant com pugui el discurs nacionalista espanyol, pensant més en Catalunya que en Euskadi, engolir d'aquesta manera una part de Vox i, després, ja sense els d'Abascal amb poder de condicionar-lo, mirar de buscar nous aliats. Avui mateix, en declaracions a Onda Cero, ha reconegut que els acords amb l'extrema dreta el van perjudicar el 26-J.


Controlar la pressió de l'ala radical

La pressió de l'ala més recalcitrant de la dreta sobre Feijóo ha estat constant des que aquest va arribar a Génova. I no ha fet més que augmentar. En un to molt grandiloqüent, dilluns mateix, Federico Jiménez Losantos advertia el líder del PP, amb un tot aparentment elogiós, que ara tocava anar a la manifestació de Barcelona. El mateix dia, Feijóo va anunciar la seva presència. El líder gallec, però, intentarà controlar la pressió de l'ala més radical de la dreta amb una estratègia que combinarà la intransigència amb envoltar-se d'un equip fidelíssim que el protegeixi enfront enemics interns. 


La voluntat de Feijóo per força recorda l'estil d'oposició de Mariano Rajoy contra el govern de Rodríguez Zapatero: agressivitat al màxim, discurs apocalíptic aprofitant ara les aliances dramàticament imperioses de Sánchez amb els sobiranistes i agitar la catalanofòbia als carrers. I alhora, vigilar de prop els moviments que puguin venir de l'entorn aznarià i d'Isabel Díaz Ayuso, sense allunyar-se en cap moment dels principals barons que, ara per ara, li donen suport, amb l'andalús Moreno Bonilla al davant.   


La FAES ataca el TC

Que l'estratègia de polarització màxima del PP no tindrà aturador ho va deixar clar també una altra institució conservadora, i de les més influents. Un editorial de la fundació FAES escometia dilluns contra el Tribunal Constitucional sota el títol Massa previsible, en què reaccionava a la decisió dels magistrats -per 7 vots a 4- d'avalar que el CGPJ no pugui dur a terme nomenaments de membres de sales del Suprem, Tribunals Superiors de les comunitats autònomes i audiències provincials, mentre continuï bloquejat. Fa quatre anys que espera la seva renovació. 

La decisió del TC és rellevant i fruit d'un nou tribunal amb majoria progressista. Si fins ara el TC era un organisme gairebé sacralitzat des de la dreta, així que les seves decisions xoquen amb les directrius conservadores, se'l comença a qüestionar. És el que fa la FAES al considerar que "la majoria del TC està resultant massa previsible en el seu desig de validar les iniciatives del govern socialista, fins i tot les més controvertides i dubtoses des del punt de vista jurídic". No hi ha per ara massa desavinences entre la fundació d'Aznar i l'estil d'oposició de Feijóo. Caldrà seguir si es produeixen dissonàncies entre Génova i FAES. 


Com acostar-se a PNB i Junts?

Una cosa està clara: l'enduriment progressiu de Feijóo i l'aposta per una línia d'oposició que busca la deslegitimació de tot acord de Sánchez amb l'independentisme pot blindar de moment Feijóo entre els seus. Però a la llarga li tanca els camins per teixir noves aliances, especialment amb les dues forces amb les que ha intentat algun tipus d'aproximació, com el PNB, de manera molt explícita, i Junts, tot i que en aquest de forma vergonyant
No està clar que Feijóo pugui o li deixin jugar diverses cartes a la vegada, però tot indica que ho intentarà. Hi ha eleccions basques a la primavera i el PP vol jugar fort, buscant esgarrapar una franja de vots conservadors al PNB. La designació de Javier de Andrés, un diputat d'Àlaba amb perfil pragmàtic, com a candidat del PP a Euskadi sembla apuntar a una certa obertura. Però cap tacticisme de curta volada consolidarà les posicions de Feijóo, que per assaborir el triomf pot acabar confiant tan sols en els errors de Sánchez i, especialment, dels seus socis.  
 

La manifestació i la fricció al Parlament

Mentrestant, el soroll associat a la investidura condiciona el debat a Catalunya. La sessió de control al Govern d'aquest dimecres al Parlament ha mostrat els relats en pugna amb les negociacions de la investidura al fons. El president Pere Aragonès ha anunciat un ple monogràfic sobre la situació a la xarxa ferroviària i la necessitat d'un traspàs integral de Rodalies, que ha situat sobre la taula de negociacions amb Sánchez. 

El PP i Ciutadans, per la seva banda, han aprofitat la sessió d'avui per esperonar la manifestació, en boca dels seus dirigents respectius, Alejandro Fernández i Carlos Carrizosa. Fernández ha qüestionat l'eficàcia de la mesa de diàleg i del Govern. "La pregunta no és per a què servim nosaltres sinó per a què serveixen vostès? Quan hi ha la possibilitat real d'una amnistia, vostès convoquen una manifestació que perpetua a l''a por ellos'", ha etzibat Aragonès.