19
d'octubre
de
2023, 14:30
Actualitzat:
18:27h
No n'ha faltat ni un. Els 14 presidents autonòmics del PP han assistit religiosament aquest dijous al Senat per advertir que l'amnistia podria tenir conseqüències "devastadores" sobre l'Estat, sobre el seu ordre constitucional i sobre la convivència entre els ciutadans espanyols. A més, diversos dels representants han advertit que suposaria que l'Estat "demani perdó" als independentistes. Més enllà de carregar contra les demandes d'ERC i Junts i de les "cessions" del president i líder del PSOE, Pedro Sánchez, per revalidar el seu càrrec, els barons territorials populars també han aprofitat per reclamar més recursos econòmics per als seus territoris davant de possibles "desequilibris econòmics" que es puguin produir en el marc de les negociacions entre Sánchez i catalans i bascos. L'amnistia, per l'ala més moderada del PP, ha acabat sent una excusa per exhibir reclamacions territorials.
Tots els presidents populars han intervingut després del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que s'ha traslladat de manera excepcional al Senat per advertir que l'amnistia -que ja dona per descomptada- és només el "punt de partida", i per carregar contra el PP per instrumentalitzar Catalunya per "esgarrapar" quatre vots. Quan ha acabat, ha marxat i no ha escoltat els discursos dels presidents populars. El PP ha criticat la seva "descortesia" i "mala educació". Poc abans, Aragonès havia plantat el president del Senat, Pedro Rollán, durant la salutació. Tampoc eren a la sala, ni a l'inici ni al final, els presidents autonòmics del PSOE ni el lehendakari Íñigo Urkullu. Han al·legat motius d'agenda, però en el fons s'hi troba l'estratègia: no els surt a compte justificar l'amnistia.
Com era d'esperar una de les més punyents -i aplaudida- ha estat Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha iniciat la seva intervenció parafrasejant, ha dit, paraules de Toni Castellà, diputat de Junts al Parlament: "Indult vol dir que et perdonen, amnistia vol dir que l'Estat et demana perdó". Ayuso ha criticat l'absència al Senat de representants del govern espanyol, ha acusat Sánchez d'haver "mercadejat" amb l'estat de dret. També ha advertit que si es concedeix l'amnistia, l'independentisme voldrà molt més: "El següent serà la independència. La imposició d'un règim totalitari que negui drets constitucionals a qui no siguin dels seus, la reclamació del que anomenen Països Catalans, l'exigència de trossos d'Aragó, València, Balears i el sud de França. Tot plegat, pagat amb els diners de tots". "Si aquesta traïció es consuma, aviat no hi haurà espanyols", ha afegit.
Abans de la presidenta madrilenya, però, han desfilat tota la resta de representants, que han intervingut per ordre de quan es va aprovar el seu estatut d'autonomia. El president d'Andalusia, Juanma Moreno, ha fet servir el sentimentalisme per assegurar que la majoria d'espanyols volen una Espanya unida i que "estimen Catalunya" dins d'Espanya. A més, ha advertit que concedir l'amnistia seria "injust" perquè suposaria demanar "perdó" als independentistes: la mateixa argumentació que Ayuso, i la mateixa argumentació que el PP ha compartit en un comunicat previ al debat.
Marga Prohens, presidenta de les Illes Balears, ha fet bona part de la seva intervenció en català, ha defensat que a la Constitució no hi ha espai per a l'amnistia. Alfonso Rueda, president de la Xunta de Galícia ha criticat que l'amnistia discrimini la resta de territoris, que també "mereixen ser escoltats". El president d'Aragó, Jorge Azcón, ha assegurat que l'amnistia suposaria una "ruptura" del principi d'igualtat. María Guardiola, presidenta d'Extremadura, ha promès no quedar-se de "braços plegats" si es posa en "risc" la democràcia. Alfonso Fernández Mañueco, de Castella i Lleó, s'ha preguntat "fins on ignorarà" Sánchez els principis constitucionals. El president de Melilla, Juan José Imbroda, ha acusat el PSOE de deixar la governabilitat d'Espanya "en mans de minories".
La presidenta de Cantabria, María José Sáenz, ha criticat Sánchez per permetre que "Bildu, ERC i Junts" decideixin per tots els espanyols. Gonzalo Capellán, president de La Rioja, ha demanat que no es posi en perill "l'ordre constitucional, el marc de convivència i el progrés econòmic". També Fernando López Miras, president murcià, s'ha oposat a l'amnistia i ha recordat que el seu partit l'intentarà aturar portant-la al Tribunal Constitucional. "No tindrem una Espanya millor després de l'amnistia", ha afegit. Des del País Valencià, el president Carlos Mazón, que ha aprofitat la seva intervenció per assegurar que parla "valencià" i no català i ha negat l'existència de Catalunya com a nació. Sobre l'amnistia? El mateix que els presidents que l'han precedit: que la convivència ha d'estar basada en la "igualtat". Juan Jesús Vivas, president de Ceuta, visiblement emocionat per la invitació, ha defensat Espanya com a "pàtria comuna indivisible".
Tots els presidents populars han intervingut després del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que s'ha traslladat de manera excepcional al Senat per advertir que l'amnistia -que ja dona per descomptada- és només el "punt de partida", i per carregar contra el PP per instrumentalitzar Catalunya per "esgarrapar" quatre vots. Quan ha acabat, ha marxat i no ha escoltat els discursos dels presidents populars. El PP ha criticat la seva "descortesia" i "mala educació". Poc abans, Aragonès havia plantat el president del Senat, Pedro Rollán, durant la salutació. Tampoc eren a la sala, ni a l'inici ni al final, els presidents autonòmics del PSOE ni el lehendakari Íñigo Urkullu. Han al·legat motius d'agenda, però en el fons s'hi troba l'estratègia: no els surt a compte justificar l'amnistia.
Com era d'esperar una de les més punyents -i aplaudida- ha estat Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, que ha iniciat la seva intervenció parafrasejant, ha dit, paraules de Toni Castellà, diputat de Junts al Parlament: "Indult vol dir que et perdonen, amnistia vol dir que l'Estat et demana perdó". Ayuso ha criticat l'absència al Senat de representants del govern espanyol, ha acusat Sánchez d'haver "mercadejat" amb l'estat de dret. També ha advertit que si es concedeix l'amnistia, l'independentisme voldrà molt més: "El següent serà la independència. La imposició d'un règim totalitari que negui drets constitucionals a qui no siguin dels seus, la reclamació del que anomenen Països Catalans, l'exigència de trossos d'Aragó, València, Balears i el sud de França. Tot plegat, pagat amb els diners de tots". "Si aquesta traïció es consuma, aviat no hi haurà espanyols", ha afegit.
Abans de la presidenta madrilenya, però, han desfilat tota la resta de representants, que han intervingut per ordre de quan es va aprovar el seu estatut d'autonomia. El president d'Andalusia, Juanma Moreno, ha fet servir el sentimentalisme per assegurar que la majoria d'espanyols volen una Espanya unida i que "estimen Catalunya" dins d'Espanya. A més, ha advertit que concedir l'amnistia seria "injust" perquè suposaria demanar "perdó" als independentistes: la mateixa argumentació que Ayuso, i la mateixa argumentació que el PP ha compartit en un comunicat previ al debat.
Marga Prohens, presidenta de les Illes Balears, ha fet bona part de la seva intervenció en català, ha defensat que a la Constitució no hi ha espai per a l'amnistia. Alfonso Rueda, president de la Xunta de Galícia ha criticat que l'amnistia discrimini la resta de territoris, que també "mereixen ser escoltats". El president d'Aragó, Jorge Azcón, ha assegurat que l'amnistia suposaria una "ruptura" del principi d'igualtat. María Guardiola, presidenta d'Extremadura, ha promès no quedar-se de "braços plegats" si es posa en "risc" la democràcia. Alfonso Fernández Mañueco, de Castella i Lleó, s'ha preguntat "fins on ignorarà" Sánchez els principis constitucionals. El president de Melilla, Juan José Imbroda, ha acusat el PSOE de deixar la governabilitat d'Espanya "en mans de minories".
La presidenta de Cantabria, María José Sáenz, ha criticat Sánchez per permetre que "Bildu, ERC i Junts" decideixin per tots els espanyols. Gonzalo Capellán, president de La Rioja, ha demanat que no es posi en perill "l'ordre constitucional, el marc de convivència i el progrés econòmic". També Fernando López Miras, president murcià, s'ha oposat a l'amnistia i ha recordat que el seu partit l'intentarà aturar portant-la al Tribunal Constitucional. "No tindrem una Espanya millor després de l'amnistia", ha afegit. Des del País Valencià, el president Carlos Mazón, que ha aprofitat la seva intervenció per assegurar que parla "valencià" i no català i ha negat l'existència de Catalunya com a nació. Sobre l'amnistia? El mateix que els presidents que l'han precedit: que la convivència ha d'estar basada en la "igualtat". Juan Jesús Vivas, president de Ceuta, visiblement emocionat per la invitació, ha defensat Espanya com a "pàtria comuna indivisible".