"Ningú, ni el govern espanyol, ni cap partit estatal, ni cap president autonòmic defensarà millor l'amnistia que el president de la Generalitat". Amb aquesta premissa preparaven aquests últims dies des de Palau la intervenció del president Pere Aragonès davant la Comissió General de Comunitats Autònomes del Senat, un moviment que es produeix en plena batalla pel relat amb Junts en la negociació de la investidura de Pedro Sánchez. Aragonès ha protagonitzat una intervenció breu de 10 minuts (el mateix temps que tenen la resta de presidents), i ha defensat l'amnistia, però també el referèndum d'autodeterminació. De fet, ha enviat una advertència clara al PP, però especialment al PSOE, situant l'amnistia com un "punt de partida" que té com a destinació final votar per decidir. "Catalunya votarà en un referèndum, n'estic convençut, per democràcia", ha proclamat.
Després de la seva intervenció, Aragonès no s'ha quedat a escoltar les intervencions de la resta de presidents, tots del PP, ja que els socialistes han decidit no assistir-hi oficialment per "motius d'agend"a, tot i que són estratègics. Quin interès tindria el socialista manxec Emiliano García-Page a defensar l'amnistia? Cap ni un, i és que al baró del PSOE li restaria més que li sumaria davant del seu electorat. El lehendakari basc, Iñigo Urkullu, tampoc hi ha assistit. Així, el president de la Generalitat ha estat l'única veu que ha defensat aquest dijous l'amnistia davant les dretes reaccionàries, que tenen majoria a la cambra alta i que van programar aquesta sessió per continuar fent soroll al voltant de la qüestió catalana. "Soc plenament conscient que l'objecte d'aquesta sessió és tornar a utilitzar Catalunya per batalles partidistes i per atiar l'anticatalanisme per desgastar a l'adversari", ha analitzat Aragonès en l'inici de la seva intervenció.
El president de la Generalitat, que també ha denunciat la situació de Rodalies i del dèficit fiscal, ha retret a l'Estat que "governi qui governi", sempre s'utilitza Catalunya per "esgarrapar" quatre vots, i ha entrat en el cos a cos contra els populars per la falta de projecte per als catalans: "Al PP no li importa el que pensi Catalunya. Si els importés, l'escoltarien i voldrien saber què pensa". També ha reivindicat que Catalunya és una "nació", una proclama que ha fet conscientment després que els populars insisteixin a negar-ho, especialment a través de declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que en les últimes setmanes ha incrementat el cos a cos directe contra l'independentisme. Aragonès ha aprofitat per reivindicar que la nació catalana és oberta, i que no és "ni millor ni pitjor que les altres", però que vol decidir "en pau i llibertat" entre totes les opcions.
Quina pedagogia de l'amnistia ha fet Aragonès? Ha proclamat que és "imprescindible" per tornar el conflicte polític a la política, per no repetir l'empresonament de ciutadans per "raons polítiques", per acabar amb els exilis forçats, les multes, els espionatges i les inhabilitacions. Una amnistia per acabar "amb la causa general contra l'independentisme". Però ha advertit que només és el principi d'un camí: "L’amnistia és un punt de partida amb un destí: que la ciutadania voti sobre la independència". "Ho volem fer de forma acordada, de forma reconeguda", ha explicat. Un "referèndum a l'escocesa", com ja ha reiterat aquesta setmana en el marc de la presentació de l'informe dels acadèmics de l'acord de claredat.
El cap de l'executiu també ha aprofitat la seva intervenció per reivindicar la paternitat dels indults, la reforma del codi penal i el reconeixement del conflicte polític a través de la taula de diàleg, fruits que ERC es pot atribuir per la seva negociació amb el PSOE. Per últim, ha carregat de nou contra el PP "escandalitzar-se" per l'amnistia que ha d'acabar contra la repressió a l'independentisme. "No s'escandalitzen pels 6.000 indults que va donar José María Aznar que beneficiaven condemnats per corrupció i per terrorisme d'Estat", ha recordat. La seva intervenció ha tancat amb un "visca Catalunya lliure".
Trobada amb senadors d'ERC, Junts i el PSC
Abans d'intervenir, el cap de l'executiu ha aprofitat la visita a Madrid per una breu trobada a porta tancada amb el delegat de la Generalitat a Madrid, Joan Capdevila, i senadors d'ERC, Junts i el PSC. La reunió s'ha celebrat a una sala del mateix Senat. Abans, Aragonès ha decidit no saludar el president del Senat, el popular Pedro Rollán. Un cop acabada la seva intervenció, però, ha enfilat cap a Barcelona de nou per continuar amb la seva agenda: aquesta mateixa tarda té programada una trobada amb el comissari europeu de Treball i Drets Socials, a Palau.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, al Senat. Foto: Europa Press
El Govern va informar sobre l'assistència d'Aragonès al Senat el dimarts, en la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiu. "No deixarem cap espai buit", explicava la portaveu, Patrícia Plaja, que va avançar que el president reivindicaria els "grans consensos de país", en referència a l'amnistia i l'autodeterminació. També va explicar que el president no es quedaria a escoltar les intervencions de la resta de presidents, el que ha provocat fortes crítiques en els últims dies per part de dirigents del PP, que han acusat Aragonès de "faltar al respecte" al debat.
Els darrers dies la convocatòria de la comissió ha provocat també un estira-i-arronsa entre el PP i el PSOE i diversos ministres del govern espanyol han acusat el partit d'Alberto Núñez Feijóo d'usar la cambra alta per generar crispació al voltant de l'amnistia que demanen els partits independentistes a canvi d'investir a Pedro Sánchez. Aquest mateix dimecres, el ministre de la Presidència, Fèlix Bolaños, va qualificar la cita "d'espectacle" i va confirmar que cap representant de l'executiu hi acudiria. El dia abans, la ministra de Polítiques Territorials, Isabel Rodríguez, va criticar la "instrumentalització" del Senat per part del PP i va receptar "calma" a Feijóo.