28
de desembre
de
2023, 07:00
Actualitzat:
02
de gener
de
2024,
10:24h
El PSOE i el PP han acceptat negociar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) però l'acord no sembla senzill. Serà un dels temes estrella de la compareixença d'aquest dijous d'Alberto Núñez Feijóo per valorar l'any. Després de cinc anys amb el mandat caducat, i amb nombroses advertències d'Europa, els dos principals partits de l'Estat han fet el primer pas d'asseure's a parlar, però les posicions estan allunyades. Els socialistes volen que els populars compleixin amb la Constitució i facilitin el canvi a l'òrgan de govern dels jutges, que hauria de permetre que tingués una majora més aviat progressista. Els populars volen mantenir-hi a incidència, i per això en bloquegen la renovació i demanen un canvi en la manera d'escollir-ne els vocals: que siguin els jutges els que escullin el seu "govern".
Sota l'aparença d'un mecanisme d'elecció més independent del poder polític, el PP sap que la judicatura espanyola és majoritàriament conservadora i que els jutges escollirien un CGPJ proper als seus interessos. Per la seva banda, el PSOE no vol que siguin els jutges els que triïn un dels poders de l'Estat que, segons la Constitució, emanen del "poble". Els socialistes volen tenir un poder judicial més favorable -més alineat amb l'actual majoria de govern a Espanya- i exigeix al PP que faci el que s'ha fet sempre: facilitar la renovació d'aquest òrgan quan toca. Els populars volen que la renovació es faci de manera conjunta amb la reforma del mecanisme d'elecció. Sense acord en aquest últim punt, difícilment es podrà renovar el govern dels jutges.
Des del govern espanyol insisteixen que cal revertir la "crisi institucional" provocada pel "bloqueig" del PP. "És imperatiu renovar el poder judicial l'any 2024", ha afirmat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en l'última roda de premsa de l'any, aquest dimecres. La situació està enquistada de fa anys i les males relacions entre el PSOE i el PP són una evidència. Els populars han proposat una mediació de la Comissió Europea per mirar d'apropar posicions, i la Moncloa hi està d'acord. Hi tindrien un paper destacat la vicepresidenta de la Comissió, Věra Jourová, i el comissari de Justícia, Didier Reynders. "No perdrem cap ocasió, cal renovar el poder judicial", ha reblat Sánchez. Brussel·les haurà de dir si accepta la petició i concretar com es durà a terme la negociació.
Els mateixos jutges han definit la situació com una "anomalia democràtica", però tampoc han pres mesures dràstiques -com ara dimitir del càrrec en bloc- per forçar una renovació. El CGPJ està format per un president -Vicente Guilarte, en funcions- i 20 vocals. Tal com estableix la llei orgànica del Poder Judicial, 10 dels vocals són escollits pel Congrés i 10 pel Senat, a través d'una majoria qualificada de 3/5 parts. Els vocals "proposats" per les Corts han de ser jutges i magistrats -12- i juristes de "reconeguda competència" -8-. Les majories que es necessiten per escollir els vocals impliquen un acord entre el PSOE i el PP. Sense aquest acord, com es pot forçar una renovació?
Calen canvis legislatius, però són complexos. El PSOE ja ho va intentar amb una reforma per fer que una majoria absoluta del Congrés pogués triar els vocals. Finalment, es va fer enrere per les crítiques de la Unió Europea. L'actual sistema de majories busca fomentar un equilibri entre conservadors i progressistes. Sense una majoria reforçada, els grups que donen suport al govern espanyol de torn podrien escollir tots els integrants del CGPJ. Sense una solució clara en aquest punt, s'ha optat per mecanismes de pressió i deixar el Poder Judicial sense una de les seves funcions fonamentals: elegir els principals jutges de la judicatura espanyola, com ara els presidents de sala del Suprem o l'Audiència Nacional. Això ha tingut conseqüències, especialment al Suprem, que no pot substituir magistrats.
- Regne Unit: un comitè d'experts per triar els jutges
Al Regne Unit no existeix un Consell General del Poder Judicial com a Espanya i qui tria els jutges és un comitè d'experts anomenat Judicial Appointments Commision, formada per 15 jutges o advocats, la majoria dels quals -12- es trien a través d'un concurs obert. Els altres tres els tria un Consell de Jutges. Des de 2006, aquesta comissió tria els jutges a Anglaterra i Gal·les, i alguns d'abast estatal. Fan la proposta al ministre de Justícia -que l'avala pràcticament sempre- i el nomenament el signa el primer ministre i el rei. Abans, la Cambra dels Lords -cambra alta, formada per aristòcrates- i la Corona eren els encarregats de nomenar els jutges.
- Alemanya: jutges escollits per polítics
A Alemanya no hi ha un Consell General del Poder Judicial i els jutges els escull el poder polític d'acord amb els seus mèrits. En el cas del Tribunal Suprem alemany, qui tria els jutges és una comissió formada pels 16 ministres de justícia dels estats federats i per 16 membres del parlament, el Bundestag. Els candidats els proposa el ministre federal de Justícia o els membres de la comissió. El càrrec al Suprem és vitalici. En el cas de Tribunal Constitucional, la meitat dels membres els tria el Bundestag i l'altra meitat la cambra territorial, el Bundesrat, amb majoria qualificada de 2/3. El càrrec té una durada de 12 anys o fins que el jutge en compleixi 68.
- França: un "govern" triat per tots poders
A França hi ha un òrgan semblant al CGPJ que es diu Consell Superior de la Magistratura, que té la funció de garantir la independència del poder judicial. Té un mandat de quatre anys i està president i el fiscal en cap del Tribunal Suprem. Els seus membres els trien diversos poders de l'estat italià. Sis magistrats són escollits pels seus col·legues, i vuit altres membres els trien el Consell d'Estat, els col·legis d'advocats, el president de la República, el president del parlament i el senat. Com en el cas espanyol, el consell italià tria els principals jutges i la resta els escull el ministre de Justícia, amb dictamen favorable o desfavorable per part del "govern" dels jutges.
- Itàlia: un "govern" triat per polítics i jutges
Itàlia té un Consell Superior de la Judicatura amb 33 membres, tres dels quals ho són pel càrrec que ostenten: el president de la República, el del Suprem i el fiscal general del Suprem. De la resta, un terç l'escullen conjuntament entre congrés i senat entre advocats i experts amb 15 anys d'experiència. I els dos terços restants els escullen els mateixos jutges ordinaris. El vicepresident del Consell Superior el trien els magistrats i té la facultat de substituir el president de la República si aquest no pot assistir a les sessions. Segons explica El Periódico, el model italià ha servit d'inspiració per a altres països, entre els quals Espanya.
- Estats Units: jutges escollits pel president i amb càrrec vitalici
Els Estats Units és un cas molt diferent de l'espanyol. En l'àmbit federal, qui tria els jutges és el president, però ho ha de fer amb el vistiplau del senat. D'aquesta manera, es busca un equilibri entre el poder executiu -president- i el legislatiu -senat- a l'hora de triar els membres del poder judicial. Amb tot, els jutges acostumen a tenir proximitat ideològica amb el president que els escull. Precisament per desvincular el poder judicial de les dinàmiques polítiques, els jutges dels tribunals federals -com el Suprem- ho són de manera vitalícia. Malgrat això, és habitual que els jutges tinguin un criteri a l'hora de dictar sentències que quadri amb la ideologia del president que les va nomenar.
Sota l'aparença d'un mecanisme d'elecció més independent del poder polític, el PP sap que la judicatura espanyola és majoritàriament conservadora i que els jutges escollirien un CGPJ proper als seus interessos. Per la seva banda, el PSOE no vol que siguin els jutges els que triïn un dels poders de l'Estat que, segons la Constitució, emanen del "poble". Els socialistes volen tenir un poder judicial més favorable -més alineat amb l'actual majoria de govern a Espanya- i exigeix al PP que faci el que s'ha fet sempre: facilitar la renovació d'aquest òrgan quan toca. Els populars volen que la renovació es faci de manera conjunta amb la reforma del mecanisme d'elecció. Sense acord en aquest últim punt, difícilment es podrà renovar el govern dels jutges.
Des del govern espanyol insisteixen que cal revertir la "crisi institucional" provocada pel "bloqueig" del PP. "És imperatiu renovar el poder judicial l'any 2024", ha afirmat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en l'última roda de premsa de l'any, aquest dimecres. La situació està enquistada de fa anys i les males relacions entre el PSOE i el PP són una evidència. Els populars han proposat una mediació de la Comissió Europea per mirar d'apropar posicions, i la Moncloa hi està d'acord. Hi tindrien un paper destacat la vicepresidenta de la Comissió, Věra Jourová, i el comissari de Justícia, Didier Reynders. "No perdrem cap ocasió, cal renovar el poder judicial", ha reblat Sánchez. Brussel·les haurà de dir si accepta la petició i concretar com es durà a terme la negociació.
Els mateixos jutges han definit la situació com una "anomalia democràtica", però tampoc han pres mesures dràstiques -com ara dimitir del càrrec en bloc- per forçar una renovació. El CGPJ està format per un president -Vicente Guilarte, en funcions- i 20 vocals. Tal com estableix la llei orgànica del Poder Judicial, 10 dels vocals són escollits pel Congrés i 10 pel Senat, a través d'una majoria qualificada de 3/5 parts. Els vocals "proposats" per les Corts han de ser jutges i magistrats -12- i juristes de "reconeguda competència" -8-. Les majories que es necessiten per escollir els vocals impliquen un acord entre el PSOE i el PP. Sense aquest acord, com es pot forçar una renovació?
Calen canvis legislatius, però són complexos. El PSOE ja ho va intentar amb una reforma per fer que una majoria absoluta del Congrés pogués triar els vocals. Finalment, es va fer enrere per les crítiques de la Unió Europea. L'actual sistema de majories busca fomentar un equilibri entre conservadors i progressistes. Sense una majoria reforçada, els grups que donen suport al govern espanyol de torn podrien escollir tots els integrants del CGPJ. Sense una solució clara en aquest punt, s'ha optat per mecanismes de pressió i deixar el Poder Judicial sense una de les seves funcions fonamentals: elegir els principals jutges de la judicatura espanyola, com ara els presidents de sala del Suprem o l'Audiència Nacional. Això ha tingut conseqüències, especialment al Suprem, que no pot substituir magistrats.
No hi ha una solució única
No tots els països tenen un òrgan de les característiques del Consell General del Poder Judicial. I entre els que el tenen, no a tot arreu s'escull de la mateixa manera ni hi ha el mateix vincle entre poder polític i jutges. Preservar la independència del Poder Judicial i alhora fer que aquest tingui un cert control democràtic és un equilibri complex. Què fan els altres països?- Regne Unit: un comitè d'experts per triar els jutges
Al Regne Unit no existeix un Consell General del Poder Judicial com a Espanya i qui tria els jutges és un comitè d'experts anomenat Judicial Appointments Commision, formada per 15 jutges o advocats, la majoria dels quals -12- es trien a través d'un concurs obert. Els altres tres els tria un Consell de Jutges. Des de 2006, aquesta comissió tria els jutges a Anglaterra i Gal·les, i alguns d'abast estatal. Fan la proposta al ministre de Justícia -que l'avala pràcticament sempre- i el nomenament el signa el primer ministre i el rei. Abans, la Cambra dels Lords -cambra alta, formada per aristòcrates- i la Corona eren els encarregats de nomenar els jutges.
- Alemanya: jutges escollits per polítics
A Alemanya no hi ha un Consell General del Poder Judicial i els jutges els escull el poder polític d'acord amb els seus mèrits. En el cas del Tribunal Suprem alemany, qui tria els jutges és una comissió formada pels 16 ministres de justícia dels estats federats i per 16 membres del parlament, el Bundestag. Els candidats els proposa el ministre federal de Justícia o els membres de la comissió. El càrrec al Suprem és vitalici. En el cas de Tribunal Constitucional, la meitat dels membres els tria el Bundestag i l'altra meitat la cambra territorial, el Bundesrat, amb majoria qualificada de 2/3. El càrrec té una durada de 12 anys o fins que el jutge en compleixi 68.
- França: un "govern" triat per tots poders
A França hi ha un òrgan semblant al CGPJ que es diu Consell Superior de la Magistratura, que té la funció de garantir la independència del poder judicial. Té un mandat de quatre anys i està president i el fiscal en cap del Tribunal Suprem. Els seus membres els trien diversos poders de l'estat italià. Sis magistrats són escollits pels seus col·legues, i vuit altres membres els trien el Consell d'Estat, els col·legis d'advocats, el president de la República, el president del parlament i el senat. Com en el cas espanyol, el consell italià tria els principals jutges i la resta els escull el ministre de Justícia, amb dictamen favorable o desfavorable per part del "govern" dels jutges.
- Itàlia: un "govern" triat per polítics i jutges
Itàlia té un Consell Superior de la Judicatura amb 33 membres, tres dels quals ho són pel càrrec que ostenten: el president de la República, el del Suprem i el fiscal general del Suprem. De la resta, un terç l'escullen conjuntament entre congrés i senat entre advocats i experts amb 15 anys d'experiència. I els dos terços restants els escullen els mateixos jutges ordinaris. El vicepresident del Consell Superior el trien els magistrats i té la facultat de substituir el president de la República si aquest no pot assistir a les sessions. Segons explica El Periódico, el model italià ha servit d'inspiració per a altres països, entre els quals Espanya.
- Estats Units: jutges escollits pel president i amb càrrec vitalici
Els Estats Units és un cas molt diferent de l'espanyol. En l'àmbit federal, qui tria els jutges és el president, però ho ha de fer amb el vistiplau del senat. D'aquesta manera, es busca un equilibri entre el poder executiu -president- i el legislatiu -senat- a l'hora de triar els membres del poder judicial. Amb tot, els jutges acostumen a tenir proximitat ideològica amb el president que els escull. Precisament per desvincular el poder judicial de les dinàmiques polítiques, els jutges dels tribunals federals -com el Suprem- ho són de manera vitalícia. Malgrat això, és habitual que els jutges tinguin un criteri a l'hora de dictar sentències que quadri amb la ideologia del president que les va nomenar.