07
de gener
del
2024
Actualitzat
el
08
de gener
a les
14:17h
L'Opus Dei farà cent anys el 2028 i ja ha començat a escalfar motors, però l'aniversari no tindrà lloc en el millor moment. Aquesta organització del catolicisme conservador arrossega dos anys molt dolents. Francesc va decidir el 2022 retallar el seu estatus i que el seu cap no dugués aparellada la condició de bisbe. Aquella decisió va agafar amb el pas canviat l'Obra.
L'agost passat, el Papa va reduir l'Opus a una "associació clerical pública", depenent de la Congregació del Clergat, com qualsevol organització de sacerdots. S'acabaven, per tant, els privilegis atorgats per Joan Pau II al dotar-los de prelatura personal, amb un bisbe al marge de la resta de diòcesis. Però els mals no venen sols i aquest 2023 els seguidors d'Escrivá de Balaguer han vist perdre el control de Torreciutat, nineta dels ulls del fundador. Aquests dies, a més, el conflicte entre l'Opus i el bisbat de Barbastre-Monsó ha pujat de temperatura.
L'organització conservadora, dirigida actualment per Fernando Ocáriz, que ja no pertany a la primera generació de seguidors d'Escrivá, està intentant gestionar una situació molt complexa i a la qual no estaven acostumats. La reforma de la cúria vaticana, un dels objectius de Francesc, ha obert la porta a modernitzar l'estructura de l'Església. Així, els responsables dels dicasteris (els ministeris vaticans) ja no han de ser bisbes o religiosos i poden ser laics, tant homes com dones. En aquest cas, era més difícil d'acceptar que l'Opus hagués de ser dirigit per un bisbe.
En el cas de l'Obra, sempre ha bategat la desconfiança per part d'un sector de la jerarquia eclesiàstica. I no només des dels sectors més progressistes. Es dona el cas que la majoria dels seus membres són laics i a l'estar sotmesos a l'autoritat del seu prelat, sovint han estat vistos com un cos a part de la resta dels creients catòlics. També una part dels seus sacerdots resten al marge de la disciplina de les diòcesis.
L'Obra ja ha començat els preparatius per al centenari. Ho va anunciar recentment Ocáriz en un missatge als seus seguidors. Precisament, els propers mesos se celebraran les assemblees regionals de l'organització a tot el món, sota el lema Camí cap al centenari de l’Obra. Aprofundir en el carisma i renovar el nostre desig de servir Déu, l'Església i la societat. Segur que serà un moment per aprofitar i fer-se forts de cara a l'interior de l'Església.
Després de perdre l'antic estatus, l'Opus ha de refer els seus estatuts. És el que està "treballant" amb el Dicasteri per al Clergat, segons expliquen fonts de l'Obra a Catalunya. Es vol que els nous estatuts, que hauran de ser presentats al Papa, "s'adeqüin al carisma de l'Obra". Des de l'Opus es treu ferro als desencontres amb Roma i se subratlla que Francesc ha elogiat sempre la tasca feta pels seguidors d'Escrivá a tot arreu.
Enmig d'aquest xoc, s'ha encrespat el conflicte pel control del santuari de Torreciutat. Com va informar Eldiario.es, l'Opus no es va presentar a l'acte de conciliació del 20 de desembre al jutjat de Barbastre, que pretenia revisar el contracte del 1962. La diòcesi aragonesa el qualifica d'"obsolet": cedia a perpetuïtat l'ermita i una imatge de la Verge al santuari fundat per ordre d'Escrivá. El pols entre bisbat i Obra es troba ara a les portes de la demanda judicial.
Des de l'oficina de premsa de l'Opus s'expressa "sorpresa" per l'actitud del bisbe Ángel Pérez Pueyo, ja que l'Obra li va lliurar el setembre una proposta d'acord que incloïa que el santuari esdevingués diocesà, com vol el bisbat. A més, en la celebració de la Immaculada, el 8 de desembre, va oficiar missa a Torreciutat en un clima cordial. Torreciutat és visitat per milers de persones i genera més d'un milió d'euros a l'any. Des de l'Obra s'assegura que presentar-se a la conciliació implicaria admetre les raons del bisbat. Però insisteixen en la voluntat de tancar aquest enfrontament: "Tot ho contemplem des del servei a l'Església".
L'Opus està acostumat a navegar enmig de la tempesta. Li va costar Déu i ajut ser reconegut com volia. Els anys del Concili no van ser còmodes per a ells. Després, amb Joan Pau II, van coronar els seus somnis: prelatura personal, canonització d'Escrivá i beatificació del seu successor, Álvaro del Portillo, i entrada per la porta gran del Vaticà. Ara, però, els toca assumir una pèrdua de poder que creien segur. Quan va sorgir la novel·la El codi Da Vinci, que fou un èxit de vendes i atacava -amb moltes fantasies- durament l'Obra, un periodista de l'Opus, Marc Carroggio, va dir: "De la llimona en farem llimonada". I van modernitzar la política de comunicació, obrint al públic la seu de Nova York, un dels llocs de la novel·la. Ara els tocarà tornar a esprémer la llimona.
L'agost passat, el Papa va reduir l'Opus a una "associació clerical pública", depenent de la Congregació del Clergat, com qualsevol organització de sacerdots. S'acabaven, per tant, els privilegis atorgats per Joan Pau II al dotar-los de prelatura personal, amb un bisbe al marge de la resta de diòcesis. Però els mals no venen sols i aquest 2023 els seguidors d'Escrivá de Balaguer han vist perdre el control de Torreciutat, nineta dels ulls del fundador. Aquests dies, a més, el conflicte entre l'Opus i el bisbat de Barbastre-Monsó ha pujat de temperatura.
L'organització conservadora, dirigida actualment per Fernando Ocáriz, que ja no pertany a la primera generació de seguidors d'Escrivá, està intentant gestionar una situació molt complexa i a la qual no estaven acostumats. La reforma de la cúria vaticana, un dels objectius de Francesc, ha obert la porta a modernitzar l'estructura de l'Església. Així, els responsables dels dicasteris (els ministeris vaticans) ja no han de ser bisbes o religiosos i poden ser laics, tant homes com dones. En aquest cas, era més difícil d'acceptar que l'Opus hagués de ser dirigit per un bisbe.
En el cas de l'Obra, sempre ha bategat la desconfiança per part d'un sector de la jerarquia eclesiàstica. I no només des dels sectors més progressistes. Es dona el cas que la majoria dels seus membres són laics i a l'estar sotmesos a l'autoritat del seu prelat, sovint han estat vistos com un cos a part de la resta dels creients catòlics. També una part dels seus sacerdots resten al marge de la disciplina de les diòcesis.
Negociant amb Roma
L'Obra ja ha començat els preparatius per al centenari. Ho va anunciar recentment Ocáriz en un missatge als seus seguidors. Precisament, els propers mesos se celebraran les assemblees regionals de l'organització a tot el món, sota el lema Camí cap al centenari de l’Obra. Aprofundir en el carisma i renovar el nostre desig de servir Déu, l'Església i la societat. Segur que serà un moment per aprofitar i fer-se forts de cara a l'interior de l'Església. Després de perdre l'antic estatus, l'Opus ha de refer els seus estatuts. És el que està "treballant" amb el Dicasteri per al Clergat, segons expliquen fonts de l'Obra a Catalunya. Es vol que els nous estatuts, que hauran de ser presentats al Papa, "s'adeqüin al carisma de l'Obra". Des de l'Opus es treu ferro als desencontres amb Roma i se subratlla que Francesc ha elogiat sempre la tasca feta pels seguidors d'Escrivá a tot arreu.
La batalla per Torreciutat
Enmig d'aquest xoc, s'ha encrespat el conflicte pel control del santuari de Torreciutat. Com va informar Eldiario.es, l'Opus no es va presentar a l'acte de conciliació del 20 de desembre al jutjat de Barbastre, que pretenia revisar el contracte del 1962. La diòcesi aragonesa el qualifica d'"obsolet": cedia a perpetuïtat l'ermita i una imatge de la Verge al santuari fundat per ordre d'Escrivá. El pols entre bisbat i Obra es troba ara a les portes de la demanda judicial. Des de l'oficina de premsa de l'Opus s'expressa "sorpresa" per l'actitud del bisbe Ángel Pérez Pueyo, ja que l'Obra li va lliurar el setembre una proposta d'acord que incloïa que el santuari esdevingués diocesà, com vol el bisbat. A més, en la celebració de la Immaculada, el 8 de desembre, va oficiar missa a Torreciutat en un clima cordial. Torreciutat és visitat per milers de persones i genera més d'un milió d'euros a l'any. Des de l'Obra s'assegura que presentar-se a la conciliació implicaria admetre les raons del bisbat. Però insisteixen en la voluntat de tancar aquest enfrontament: "Tot ho contemplem des del servei a l'Església".
L'Opus està acostumat a navegar enmig de la tempesta. Li va costar Déu i ajut ser reconegut com volia. Els anys del Concili no van ser còmodes per a ells. Després, amb Joan Pau II, van coronar els seus somnis: prelatura personal, canonització d'Escrivá i beatificació del seu successor, Álvaro del Portillo, i entrada per la porta gran del Vaticà. Ara, però, els toca assumir una pèrdua de poder que creien segur. Quan va sorgir la novel·la El codi Da Vinci, que fou un èxit de vendes i atacava -amb moltes fantasies- durament l'Obra, un periodista de l'Opus, Marc Carroggio, va dir: "De la llimona en farem llimonada". I van modernitzar la política de comunicació, obrint al públic la seu de Nova York, un dels llocs de la novel·la. Ara els tocarà tornar a esprémer la llimona.