13
de gener
del
2024
Jesús Vinyes (Manresa, 1953) ha assumit un encàrrec farcit de responsabilitat, el de coordinador el grup d'experts que proposarà mesures per millorar el sistema educatiu, una iniciativa gestada després dels mals resultats de l'informe PISA. President del Consell Escolar de Catalunya i amb una àmplia experiència en la docència, la inspecció i l'administració, Vinyes es compromet a treballar amb diligència i plantejar propostes "viables", que demana que tinguin "continuïtat" en el temps si generen consens, a partir del compromís dels grups parlamentaris i la complicitat de la comunitat educativa.
Amb reflexions pausades, el psicopedagog desgrana en aquesta entrevista amb Nació -la primera concedida a un diari després de la seva elecció com a coordinador del comitè d'experts- quins focus d'actuació poden tenir incidència en els resultats. Destaca la importància d'invertir en les aules d'acollides, subratlla els beneficis d'eixamplar les activitats extraescolars accessibles -de la mà dels ajuntaments- per revertir desigualtats entre alumnes, aposta per no fer una auditoria "simplista" de les noves metodologies, reivindica l'aprenentatge amb "esforç" assolit de manera "natural" i desitja que el sistema educatiu pugui començar a reaccionar el curs que ve.
Acumula més 40 d'anys d'experiència en el sistema educatiu, des de la docència fins a la inspecció, passant per càrrecs directius i la universitat, i ara al Consell Escolar de Catalunya. L'educació catalana viu el seu moment més preocupant?
No soc partidari de crear una idea catastrofista del sistema educatiu. Crec i puc dir que això seria una gran injustícia per al professorat de Catalunya. El sistema educatiu, a banda d'educar, també socialitza. El que és important és tenir indicadors per saber si allò que estàs fent té marge de millora. El sistema educatiu vol tenir uns bons resultats. Per tant, si no els tenim, cal analitzar per què passa això en comprensió lectora, matemàtiques i ciències, i resoldre el problema. No és l'única qüestió que s'ha de millorar. Però és obvi que, si millorem aquesta qüestió, millorarà tot el sistema. La idea és focalitzar el problema.
Els resultats de l'informe PISA són una advertència o, més aviat, la constatació d'una realitat coneguda?
La suma de les dues coses. Quan uns resultats no acompanyen, has de pensar què depèn de tu perquè els resultats millorin. I hi ha coses sí que depenen de procurar canvis i de fer més inversió pressupostària. Negar la importància dels resultats no és natural. Un nen que no llegeix no està bé a l'escola. No es pot minimitzar la importància del problema, i tampoc cal afirmar que tot és catastròfic i no es va fa res bé. En la pandèmia es va demostrar la importància que tenia l'escola per als alumnes més vulnerables. No és moment de criminalitzar tot el que es fa a les aules.
El comitè d'experts es va reunir dimecres per primera vegada. Què n'hem d'esperar a partir d'ara?
Hi ha sis passos generals. Primer de tot, ja estem treballant en la determinació dels temes clau. Després farem propostes relacionades amb els temes clau. Hi haurà recomanacions per al mig termini, en qüestions que són estructurals, i també mesures immediates que hi estaran relacionades. I hi ha el compromís de la consellera que puguin anar acompanyades de suport pressupostari. Posteriorment, prioritzarem propostes. Quan tinguem això fet, farem sessions de contrast amb alumnat que ja ha deixat l'etapa obligatòria, docents rellevants i professors universitaris, i també famílies. I després hi haurà les conclusions. Com que el que pretenem és una continuïtat d'aquestes polítiques, ens hem compromès de comparèixer a la comissió d'educació del Parlament. L'objectiu és que les conclusions es transformin en polítiques educatives i és fonamental que hi hagi una continuïtat. Es vol escoltar els grups parlamentaris i incorporar els aspectes de consens.
Per la feina que té al davant al comitè d'experts creu que és essencial el consens polític?
Hi ha d'haver una continuïtat clara en les polítiques educatives. Un dels problemes que hem tingut en les últimes dècades és que s'han aprovat set lleis orgàniques d'educació, amb canvis molt radicals de currículum. Això els centres no ho poden gestionar. La idea és que hi hagi un gruix de mesures que generin acord. I que es consensuï la continuïtat d'allò que és comú.
És el que demanaria el comitè d'experts als grups parlamentaris? Que allò essencial es respecti encara hi hagi canvis al Govern?
Això que nosaltres proposem ho veieu clar? Si ho veieu clar, us comprometeu a mantenir-ho si governeu? Aquestes serien les preguntes que hem de traslladar. Ens agradaria fer propostes viables. I això serà possible si les mesures tenen consens i continuïtat.
Hi ha marge de millora en el sistema educatiu en el curt termini?
L'impacte en els resultats educatius no els podem veure en el curt termini. Totes les mesures que s'apliquen a l'educació es comproven en el mig termini. L'indicador [informe PISA] ens avisa que si continuem fent el mateix, molt probablement tindrem els mateixos resultats. De fet, amb tota certesa. Per tant, s'ha de treballar en el curt termini, però els resultats els comprovarem més endavant. Tenim previst fer un mecanisme de seguiment i avaluació de les propostes.
La consellera Anna Simó, en la seva primera roda de premsa després de l'informe PISA, va detallar un decàleg de mesures. I va posar l'accent un pla ambiciós d'extraescolars. Té sentit començar la reacció per aquí?
És una mesura més. El decàleg incloïa qüestions clau. En el nostre treball, algunes mesures hi seran, d'altres potser no. En qualsevol cas, les extraescolars són un tema clau. Per què? Sobretot pel col·lectiu d'alumnes més vulnerables en termes socioeconòmics. És el col·lectiu que té un marge de millora clar i que els resultats de l'informe PISA indiquen que ha patit un retrocés. Per tant, l'origen és social però afecta l'escolaritat. S'hi haurà de treballar.
Quan parla de realitats socioeconòmiques, es refereix a desigualtats. L'informe PISA constata una diferència substancial de resultats entre alumnes de centres públics i concertats. La recuperació de la sisena hora li sembla una mesura efectiva per revertir desigualtats?
És un tema que cal analitzar. La pregunta és si té sentit incrementar l'horari lectiu? Si la pregunta és si té sentit que hi hagi activitats complementàries, diré que sí. Si no hi ha res més, la sisena hora és millor. Però si hi ha el que entenem com a educació 360, pot ser que no sigui imprescindible augmentar les hores lectives. I, a més a més, tenim evidències. A Europa, els països que obtenen millors resultats no són els que tenen més hores lectives. Són variables dependents. No hi ha una relació directa entre la sisena hora i la millora educativa, però hi pot haver una relació directa en el fet que un alumne només faci cinc hores, sense cap més estímul, i els mals resultats.
En el pla de Simó també es posava l'accent en el reforç de matemàtiques i comprensió lectora, el reforçament del pla pilot d'aules d'acollida exprés o la reducció de la taxa d'abandonament escolar. Des del seu punt de vista, on s'han de situar els esforços i recursos?
Aquesta serà la nostra feina, prioritzar. Aquests que em deia són alguns dels calaixos. Per exemple, l'acollida sabem que és fonamental.
Les aules d'acollida han ser un focus de recursos?
Podria ser. En definitiva, això sí que és preveure els resultats. Si t'arriba un nen de set o vuit anys que no sap ni català ni castellà, perquè tingui bons resultats quan faci les proves PISA cinc anys després de ser a l'escola, ha d'haver tingut una bona acollida.
En la Catalunya dels 8 milions, s'està observant que el saldo net positiu d'immigració se situa cada any en els mateixos indicadors que en la dècada del 2001-2011, l'última gran onada migratòria rebuda a Catalunya.
Ho comprovem en la matrícula viva. El sistema educatiu ha de respondre a això. A aquest és un dels elements que hem de treballar. Però hi ha altres coses a fer al marge de les aules d'acollida.
Quines?
Si hi ha recursos per atendre l'alumnat amb més dificultats, tindrem més marge de millora. Probablement, també hi ha més marge en la revisió de les pràctiques que tenen a veure amb la comprensió lectora. Si sabem que activitats de lectura sistemàtica al llarg de la setmana obtenen resultats, dediquem-nos a això. Per sort, tenim centres que ho estan fent i, en alguns casos, amb molta diversitat i complexitat. Hi ha pràctiques positives que han funcionat i en podem aprendre dels que tenen bons resultats.
La consellera ha citat recentment l'exemple de Portugal. Al marge del consens polític, el sistema educatiu portuguès va aplicar canvis en el currículum per garantir un paquet bàsic de coneixements, va allargar l'obligatorietat d'escolarització fins als 18 anys i va apostar per la gratuïtat de les extraescolars. Buscant un model proper, és un camí a recórrer?
En podem aprendre molt, és un bon exemple. Personal del Departament d'Educació l'ha conegut sobre el terreny, perquè la conselleria no està quieta. I hi ha un element que ens diferencia de Portugal. Des del punt de vista de l'organització política, és molt més anglosaxó, més descentralitzat, mentre que nosaltres, com l'Estat, bevem d'un model molt més jacobí, centralitzat, com el francès. Això ho portem a sobre. Aquesta variable ajuda Portugal.
La llei d'educació de Catalunya (LEC) obria la porta a la intervenció de les administracions locals, les zones educatives. Per tant, resposta arrelades en l'entorn més arrelat. No és el mateix que l'Hospitalet de Llobregat, Tortosa o l'Urgell. Això tothom ho entén. Les solucions no són comunes. Portugal ho ha pogut fer i nosaltres tenim marge de millora per treballar amb els ajuntaments, per exemple amb les activitats d'entorn 360, que són extraescolars. Potser el que caldrà fer és intensificar els plans educatius d'entorn.
A Portugal han reduït la taxa de fracàs escolar fins al 6% -Catalunya aspira a situar-la en el 10%- i han millorat en els indicadors internacionals.
I tant. No pots resoldre directament l'abandonament escolar, és un indicador. Les mesures que s'han de prendre per reduir l'abandonament és el que cal calibrar i comprovar si tenen èxit.
Alguns experts veuen efectiu recuperar l'horari partit a Secundària. Què li sembla?
Si la idea és que cal com s'organitza el temps, té efectes, pot ser interessant. Però desconfio de les mesures de manera aïllada. L'horari partit, en si mateix, no és dolent, perquè si no els centres concertats no el farien. Però tampoc voldria criminalitzar l'altre model d'horari. No està tan clar què és el més beneficiós. El debat s'ha de fer amb profunditat. Estic convençudíssim, i ho hem après en els últims tres anys, que determinades mesures requereixen consens. Les propostes no poden ser el problema. De segons quines propostes n'haurem de veure no només la viabilitat sinó també l'oportunitat. Si la proposta, encara que sigui bona, pot encendre la comunitat educativa, pot tenir pitjors conseqüències que els beneficis pretesos que persegueix.
Vostè és membre dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Què pensa quan veu les crítiques als nous models d'aprenentatge?
Penso que, en moltes ocasions, són crítiques molt superficials.
Vol dir que no hi ha coneixement darrere de la crítica.
Hi ha una crítica que la subscric: la innovació per la innovació no serveix. Ara bé, la persona que no canviï mai em sembla un mal model. La innovació i els canvis són necessaris. Dir que hem de tornar a les fórmules que funcionaven en el passat és una anàlisi plana. Recordo quan era docents als anys 80 i 90. El món d'ara no té res a veure amb el d'aquell moment.
És un revisionisme pla.
Ens hauríem de posar d'acord en una cosa: centrar-nos en evidències. Els mètodes educatius requereixen recerca i pràctica. Cap innovació és bona fins que no ha demostrat que, una vegada aplicada, té resultats.
L'informe PISA ens convida a revisar metodologies?
Pot ser una de les qüestions que els centres hagin de fer. Els centres han d'analitzar els resultats dels alumnes i mirar què poden fer per millorar-los. I l'administració ha d'ajudar els centres en aquest esforç que fan. Amb els recursos que calguin. No es tracta de responsabilitzar només els centres. Tothom ha de fer el seu paper. Per exemple, la regulació dels mòbils. Si s'apliquen mesures a l'escola, això no vol dir que al carrer i a casa no s'hagi de fer res. Calen ganes de tothom.
És pertinent, en aquest context, fer una reflexió sobre la recuperació de llibres de text o la minimització de l'ús de pantalles?
La reflexió és pertinent, però hem d'atendre la pràctica. Els alumnes han d'aprendre a utilitzar les pantalles. El problema es produeix quan les pantalles són la porta oberta a continguts no educatius, ja siguin jocs o pornografia. Si a l'aula es detecta que hi ha un risc de distracció dels alumnes, és lògic utilitzar el llibre de text. Però hem de pensar que, en el futur, la vida pràctica ens porta i ens portarà a utilitzar pantalles. I els alumnes han de saber utilitzar aquesta eina.
Les crítiques al fet que a l'escola no es treballi tant la memòria li semblen excessivament simplistes?
Si són reflexions generals, sí. Però també he de dir que s'ha de treballar la memòria. Si en algun centre no treballen res de la memòria, no té sentit. A vegades es diu que no cal que els nens aprenguin les taules de multiplicar. És molt pràctic saber que 8x6 són 48. Ara bé, l'objectiu és saber què vol dir multiplicar. És un debat, el de la memòria, que va vinculat al de l'esforç. Estic convençut que aprendre implica esforç però d'una manera natural. Cap d'aquestes facultats les hem de descuidar. La creació d'hàbits ajuda a la millora. I hi ha hàbits memorístics.
Ara estem centrats en la millora del sistema educatiu. Però té la sensació que, en els últims temps, el Departament d'Educació s'ha ocupat més de les condicions laborals dels mestres i menys de l'evolució del sistema?
Per mi, garantir unes bones condicions laborals dels mestres és bo per a la qualitat del sistema. No és l'únic tema, però si els mestres disposen de bones condicions, els efectes són positius. No són dues qüestions diferenciades. N'estic satisfet dels passos que s'han fet en matèria laboral i, probablement, no hem acabat.
Situem-nos a l'inici del curs que ve. Què s'hauria de notar per començar a aplicar millores al sistema educatiu?
El comitè d'experts treballarà amb la rapidesa que s'ha fixat perquè les mesures es puguin aplicar al setembre. Però el Departament d'Educació no pot dir al mes de juny que s'aplicaran canvis al setembre. No es pot improvisar. Abans sabrem les mesures que voldrem aplicar. El que sí que m'agradaria que es veiés és que hem posat fil i agulla, que estem reaccionant. No hem començat ara, perquè la reducció de ràtios a les aules ja s'està aplicant. Per tant, també intensificarem mesures.
S'ha de notar aquest compromís que ens sentim avisats pels indicadors i que cal fer canvis. També m'agradaria que hi hagués complicitat i un acord ampli, a l'àmbit polític i més enllà. És molt important recuperar el tremp de la comunitat educativa. La comunitat educativa ha de tenir clar que s'està treballant. No ens podem instal·lar en la idea negativa. Quan busques una solució a un problema no pots ser només reactiu. M'agradaria que es detectés aquesta proactivitat.
Amb reflexions pausades, el psicopedagog desgrana en aquesta entrevista amb Nació -la primera concedida a un diari després de la seva elecció com a coordinador del comitè d'experts- quins focus d'actuació poden tenir incidència en els resultats. Destaca la importància d'invertir en les aules d'acollides, subratlla els beneficis d'eixamplar les activitats extraescolars accessibles -de la mà dels ajuntaments- per revertir desigualtats entre alumnes, aposta per no fer una auditoria "simplista" de les noves metodologies, reivindica l'aprenentatge amb "esforç" assolit de manera "natural" i desitja que el sistema educatiu pugui començar a reaccionar el curs que ve.
Acumula més 40 d'anys d'experiència en el sistema educatiu, des de la docència fins a la inspecció, passant per càrrecs directius i la universitat, i ara al Consell Escolar de Catalunya. L'educació catalana viu el seu moment més preocupant?
No soc partidari de crear una idea catastrofista del sistema educatiu. Crec i puc dir que això seria una gran injustícia per al professorat de Catalunya. El sistema educatiu, a banda d'educar, també socialitza. El que és important és tenir indicadors per saber si allò que estàs fent té marge de millora. El sistema educatiu vol tenir uns bons resultats. Per tant, si no els tenim, cal analitzar per què passa això en comprensió lectora, matemàtiques i ciències, i resoldre el problema. No és l'única qüestió que s'ha de millorar. Però és obvi que, si millorem aquesta qüestió, millorarà tot el sistema. La idea és focalitzar el problema.
"No soc partidari de crear una idea catastrofista del sistema educatiu"
Els resultats de l'informe PISA són una advertència o, més aviat, la constatació d'una realitat coneguda?
La suma de les dues coses. Quan uns resultats no acompanyen, has de pensar què depèn de tu perquè els resultats millorin. I hi ha coses sí que depenen de procurar canvis i de fer més inversió pressupostària. Negar la importància dels resultats no és natural. Un nen que no llegeix no està bé a l'escola. No es pot minimitzar la importància del problema, i tampoc cal afirmar que tot és catastròfic i no es va fa res bé. En la pandèmia es va demostrar la importància que tenia l'escola per als alumnes més vulnerables. No és moment de criminalitzar tot el que es fa a les aules.
El comitè d'experts es va reunir dimecres per primera vegada. Què n'hem d'esperar a partir d'ara?
Hi ha sis passos generals. Primer de tot, ja estem treballant en la determinació dels temes clau. Després farem propostes relacionades amb els temes clau. Hi haurà recomanacions per al mig termini, en qüestions que són estructurals, i també mesures immediates que hi estaran relacionades. I hi ha el compromís de la consellera que puguin anar acompanyades de suport pressupostari. Posteriorment, prioritzarem propostes. Quan tinguem això fet, farem sessions de contrast amb alumnat que ja ha deixat l'etapa obligatòria, docents rellevants i professors universitaris, i també famílies. I després hi haurà les conclusions. Com que el que pretenem és una continuïtat d'aquestes polítiques, ens hem compromès de comparèixer a la comissió d'educació del Parlament. L'objectiu és que les conclusions es transformin en polítiques educatives i és fonamental que hi hagi una continuïtat. Es vol escoltar els grups parlamentaris i incorporar els aspectes de consens.
"Un nen que no llegeix no està bé a l'escola"
Per la feina que té al davant al comitè d'experts creu que és essencial el consens polític?
Hi ha d'haver una continuïtat clara en les polítiques educatives. Un dels problemes que hem tingut en les últimes dècades és que s'han aprovat set lleis orgàniques d'educació, amb canvis molt radicals de currículum. Això els centres no ho poden gestionar. La idea és que hi hagi un gruix de mesures que generin acord. I que es consensuï la continuïtat d'allò que és comú.
Jesús Vinyes, durant al conversa amb Nació Foto: Hugo Fernández
És el que demanaria el comitè d'experts als grups parlamentaris? Que allò essencial es respecti encara hi hagi canvis al Govern?
Això que nosaltres proposem ho veieu clar? Si ho veieu clar, us comprometeu a mantenir-ho si governeu? Aquestes serien les preguntes que hem de traslladar. Ens agradaria fer propostes viables. I això serà possible si les mesures tenen consens i continuïtat.
Hi ha marge de millora en el sistema educatiu en el curt termini?
L'impacte en els resultats educatius no els podem veure en el curt termini. Totes les mesures que s'apliquen a l'educació es comproven en el mig termini. L'indicador [informe PISA] ens avisa que si continuem fent el mateix, molt probablement tindrem els mateixos resultats. De fet, amb tota certesa. Per tant, s'ha de treballar en el curt termini, però els resultats els comprovarem més endavant. Tenim previst fer un mecanisme de seguiment i avaluació de les propostes.
La consellera Anna Simó, en la seva primera roda de premsa després de l'informe PISA, va detallar un decàleg de mesures. I va posar l'accent un pla ambiciós d'extraescolars. Té sentit començar la reacció per aquí?
És una mesura més. El decàleg incloïa qüestions clau. En el nostre treball, algunes mesures hi seran, d'altres potser no. En qualsevol cas, les extraescolars són un tema clau. Per què? Sobretot pel col·lectiu d'alumnes més vulnerables en termes socioeconòmics. És el col·lectiu que té un marge de millora clar i que els resultats de l'informe PISA indiquen que ha patit un retrocés. Per tant, l'origen és social però afecta l'escolaritat. S'hi haurà de treballar.
"A Europa, els països que obtenen millors resultats no són els que tenen més hores lectives"
Quan parla de realitats socioeconòmiques, es refereix a desigualtats. L'informe PISA constata una diferència substancial de resultats entre alumnes de centres públics i concertats. La recuperació de la sisena hora li sembla una mesura efectiva per revertir desigualtats?
És un tema que cal analitzar. La pregunta és si té sentit incrementar l'horari lectiu? Si la pregunta és si té sentit que hi hagi activitats complementàries, diré que sí. Si no hi ha res més, la sisena hora és millor. Però si hi ha el que entenem com a educació 360, pot ser que no sigui imprescindible augmentar les hores lectives. I, a més a més, tenim evidències. A Europa, els països que obtenen millors resultats no són els que tenen més hores lectives. Són variables dependents. No hi ha una relació directa entre la sisena hora i la millora educativa, però hi pot haver una relació directa en el fet que un alumne només faci cinc hores, sense cap més estímul, i els mals resultats.
En el pla de Simó també es posava l'accent en el reforç de matemàtiques i comprensió lectora, el reforçament del pla pilot d'aules d'acollida exprés o la reducció de la taxa d'abandonament escolar. Des del seu punt de vista, on s'han de situar els esforços i recursos?
Aquesta serà la nostra feina, prioritzar. Aquests que em deia són alguns dels calaixos. Per exemple, l'acollida sabem que és fonamental.
"Per tenir bons resultats, els alumnes han d'haver tingut una bona acollida"
Les aules d'acollida han ser un focus de recursos?
Podria ser. En definitiva, això sí que és preveure els resultats. Si t'arriba un nen de set o vuit anys que no sap ni català ni castellà, perquè tingui bons resultats quan faci les proves PISA cinc anys després de ser a l'escola, ha d'haver tingut una bona acollida.
Jesús Vinyes, coordinador del comitè d'experts d'educació Foto: Hugo Fernández
En la Catalunya dels 8 milions, s'està observant que el saldo net positiu d'immigració se situa cada any en els mateixos indicadors que en la dècada del 2001-2011, l'última gran onada migratòria rebuda a Catalunya.
Ho comprovem en la matrícula viva. El sistema educatiu ha de respondre a això. A aquest és un dels elements que hem de treballar. Però hi ha altres coses a fer al marge de les aules d'acollida.
"Si sabem que activitats de lectura sistemàtica al llarg de la setmana obtenen resultats, dediquem-nos a això"
Quines?
Si hi ha recursos per atendre l'alumnat amb més dificultats, tindrem més marge de millora. Probablement, també hi ha més marge en la revisió de les pràctiques que tenen a veure amb la comprensió lectora. Si sabem que activitats de lectura sistemàtica al llarg de la setmana obtenen resultats, dediquem-nos a això. Per sort, tenim centres que ho estan fent i, en alguns casos, amb molta diversitat i complexitat. Hi ha pràctiques positives que han funcionat i en podem aprendre dels que tenen bons resultats.
La consellera ha citat recentment l'exemple de Portugal. Al marge del consens polític, el sistema educatiu portuguès va aplicar canvis en el currículum per garantir un paquet bàsic de coneixements, va allargar l'obligatorietat d'escolarització fins als 18 anys i va apostar per la gratuïtat de les extraescolars. Buscant un model proper, és un camí a recórrer?
En podem aprendre molt, és un bon exemple. Personal del Departament d'Educació l'ha conegut sobre el terreny, perquè la conselleria no està quieta. I hi ha un element que ens diferencia de Portugal. Des del punt de vista de l'organització política, és molt més anglosaxó, més descentralitzat, mentre que nosaltres, com l'Estat, bevem d'un model molt més jacobí, centralitzat, com el francès. Això ho portem a sobre. Aquesta variable ajuda Portugal.
"De Portugal en podem aprendre molt, és un bon exemple"
La llei d'educació de Catalunya (LEC) obria la porta a la intervenció de les administracions locals, les zones educatives. Per tant, resposta arrelades en l'entorn més arrelat. No és el mateix que l'Hospitalet de Llobregat, Tortosa o l'Urgell. Això tothom ho entén. Les solucions no són comunes. Portugal ho ha pogut fer i nosaltres tenim marge de millora per treballar amb els ajuntaments, per exemple amb les activitats d'entorn 360, que són extraescolars. Potser el que caldrà fer és intensificar els plans educatius d'entorn.
A Portugal han reduït la taxa de fracàs escolar fins al 6% -Catalunya aspira a situar-la en el 10%- i han millorat en els indicadors internacionals.
I tant. No pots resoldre directament l'abandonament escolar, és un indicador. Les mesures que s'han de prendre per reduir l'abandonament és el que cal calibrar i comprovar si tenen èxit.
Jesús Vinyes, a la seu del Consell Escolar de Catalunya Foto: Hugo Fernández
Alguns experts veuen efectiu recuperar l'horari partit a Secundària. Què li sembla?
Si la idea és que cal com s'organitza el temps, té efectes, pot ser interessant. Però desconfio de les mesures de manera aïllada. L'horari partit, en si mateix, no és dolent, perquè si no els centres concertats no el farien. Però tampoc voldria criminalitzar l'altre model d'horari. No està tan clar què és el més beneficiós. El debat s'ha de fer amb profunditat. Estic convençudíssim, i ho hem après en els últims tres anys, que determinades mesures requereixen consens. Les propostes no poden ser el problema. De segons quines propostes n'haurem de veure no només la viabilitat sinó també l'oportunitat. Si la proposta, encara que sigui bona, pot encendre la comunitat educativa, pot tenir pitjors conseqüències que els beneficis pretesos que persegueix.
Vostè és membre dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. Què pensa quan veu les crítiques als nous models d'aprenentatge?
Penso que, en moltes ocasions, són crítiques molt superficials.
"Dir que hem de tornar a les fórmules que funcionaven en el passat és una anàlisi plana"
Vol dir que no hi ha coneixement darrere de la crítica.
Hi ha una crítica que la subscric: la innovació per la innovació no serveix. Ara bé, la persona que no canviï mai em sembla un mal model. La innovació i els canvis són necessaris. Dir que hem de tornar a les fórmules que funcionaven en el passat és una anàlisi plana. Recordo quan era docents als anys 80 i 90. El món d'ara no té res a veure amb el d'aquell moment.
És un revisionisme pla.
Ens hauríem de posar d'acord en una cosa: centrar-nos en evidències. Els mètodes educatius requereixen recerca i pràctica. Cap innovació és bona fins que no ha demostrat que, una vegada aplicada, té resultats.
"Cap innovació és bona fins que no ha demostrat que, una vegada aplicada, té resultats"
L'informe PISA ens convida a revisar metodologies?
Pot ser una de les qüestions que els centres hagin de fer. Els centres han d'analitzar els resultats dels alumnes i mirar què poden fer per millorar-los. I l'administració ha d'ajudar els centres en aquest esforç que fan. Amb els recursos que calguin. No es tracta de responsabilitzar només els centres. Tothom ha de fer el seu paper. Per exemple, la regulació dels mòbils. Si s'apliquen mesures a l'escola, això no vol dir que al carrer i a casa no s'hagi de fer res. Calen ganes de tothom.
El coordinador del comitè d'experts, en un instant de la conversa Foto: Hugo Fernández
És pertinent, en aquest context, fer una reflexió sobre la recuperació de llibres de text o la minimització de l'ús de pantalles?
La reflexió és pertinent, però hem d'atendre la pràctica. Els alumnes han d'aprendre a utilitzar les pantalles. El problema es produeix quan les pantalles són la porta oberta a continguts no educatius, ja siguin jocs o pornografia. Si a l'aula es detecta que hi ha un risc de distracció dels alumnes, és lògic utilitzar el llibre de text. Però hem de pensar que, en el futur, la vida pràctica ens porta i ens portarà a utilitzar pantalles. I els alumnes han de saber utilitzar aquesta eina.
"El de la memòria és un debat que va vinculat al de l'esforç. Estic convençut que aprendre implica esforç però d'una manera natural"
Les crítiques al fet que a l'escola no es treballi tant la memòria li semblen excessivament simplistes?
Si són reflexions generals, sí. Però també he de dir que s'ha de treballar la memòria. Si en algun centre no treballen res de la memòria, no té sentit. A vegades es diu que no cal que els nens aprenguin les taules de multiplicar. És molt pràctic saber que 8x6 són 48. Ara bé, l'objectiu és saber què vol dir multiplicar. És un debat, el de la memòria, que va vinculat al de l'esforç. Estic convençut que aprendre implica esforç però d'una manera natural. Cap d'aquestes facultats les hem de descuidar. La creació d'hàbits ajuda a la millora. I hi ha hàbits memorístics.
Ara estem centrats en la millora del sistema educatiu. Però té la sensació que, en els últims temps, el Departament d'Educació s'ha ocupat més de les condicions laborals dels mestres i menys de l'evolució del sistema?
Per mi, garantir unes bones condicions laborals dels mestres és bo per a la qualitat del sistema. No és l'únic tema, però si els mestres disposen de bones condicions, els efectes són positius. No són dues qüestions diferenciades. N'estic satisfet dels passos que s'han fet en matèria laboral i, probablement, no hem acabat.
Situem-nos a l'inici del curs que ve. Què s'hauria de notar per començar a aplicar millores al sistema educatiu?
El comitè d'experts treballarà amb la rapidesa que s'ha fixat perquè les mesures es puguin aplicar al setembre. Però el Departament d'Educació no pot dir al mes de juny que s'aplicaran canvis al setembre. No es pot improvisar. Abans sabrem les mesures que voldrem aplicar. El que sí que m'agradaria que es veiés és que hem posat fil i agulla, que estem reaccionant. No hem començat ara, perquè la reducció de ràtios a les aules ja s'està aplicant. Per tant, també intensificarem mesures.
"M'agradaria que hi hagués complicitat i un acord ampli, a l'àmbit polític i més enllà, a la comunitat educativa"
S'ha de notar aquest compromís que ens sentim avisats pels indicadors i que cal fer canvis. També m'agradaria que hi hagués complicitat i un acord ampli, a l'àmbit polític i més enllà. És molt important recuperar el tremp de la comunitat educativa. La comunitat educativa ha de tenir clar que s'està treballant. No ens podem instal·lar en la idea negativa. Quan busques una solució a un problema no pots ser només reactiu. M'agradaria que es detectés aquesta proactivitat.