09
de desembre
del
2023
Actualitzat
el
11
de desembre
a les
10:32h
Va haver-hi un temps no tan llunyà que, a Catalunya, cada cop que s'analitzava la realitat de l'escola i es projectava com havia de ser en el futur, l'exemple d'excel·lència citat era Finlàndia. Consellers d'Educació (Ernest Maragall) i aspirants a la presidència de la Generalitat (Artur Mas) —per posar-ne només dos exemples— viatjaven a Hèlsinki per estudiar sobre el terreny el sistema educatiu finlandès, amb la intenció de replicar-ne mesures, previ filtre del context català. Fa menys de dues dècades es mirava al nord, perquè en les fronteres més properes no s'hi veien models de referència tan enlluernadors, encara que les complexitats que s'hi poguessin detectar fossin més similars que les que podien emergir a Finlàndia.
Les coses han canviat. Finlàndia no ha deixat de tenir un sistema educatiu de qualitat —l'aposta que va fer dècades enrere és sòlida i continua visible en rànquings internacionals—, però Catalunya pot trobar altres experiències de progrés en les quals tindria sentit fixar-se, perquè són equiparables per proximitat, dimensió i estructura social. És el cas de Portugal, que en l'última dècada ha aconseguit completar una reforma productiva del sistema educatiu amb resultats notables. Fa just tres dècades, l'escola portuguesa veia com la meitat dels seus estudiants deixaven prematurament els estudis mentre que avui tenen una taxa de fracàs —abandonament escolar— situada en un escàs 6%. Tot plegat, amb una presència migrant no tan diferent: el pes de la immigració al país lusità frega el 10% mentre que, a Catalunya, és del 16,3%, segons les últimes dades de l'Idescat.
L'informe PISA 2022 fet públic aquesta setmana —catastròfic per a l'escola catalana— va analitzar el nivell d'estudiants de 15 anys de 81 països i va retratar una davallada general de capacitats respecte a l'anterior estudi, bona part imputable a l'impacte de la Covid. En molts casos, la pandèmia va agreujar situacions que ja eren complexes. Tanmateix, els alumnes portuguesos van obtenir millors resultats que els catalans a l'informe PISA en totes les competències bàsiques —matemàtiques, ciències i comprensió lectora. Portugal també va aconseguir ubicar-se per sobre de la mitjana de l'OCDE en dues de les tres carpetes analitzades; només en coneixements científics va quedar un punt per sota de l'equador de la puntuació. Catalunya, en canvi, va aparèixer a la cua dels resultats d'Espanya i va registrar pitjor nota que la mitjana de l'OCDE en tots els apartats analitzats. En matemàtiques, 469 punts (Portugal, 472); en ciències, 477 punts (Portugal, 484); i, en comprensió lectora, 462 punts (Portugal, 477).
La comparació convida a preguntar-se què ha fet bé el país lusità en els últims anys. En síntesi, què pot aprendre Catalunya del sistema educatiu portuguès? La recepta la va desplegar el ministre d'Educació de Portugal, Joao Costa, en una conferència al Cercle d'Economia el novembre passat (vegeu el vídeo de la conferència aquí). Al marge de subratllar la necessitat d'un consens polític ampli per combatre els mals resultats escolars —un pacte que a l'estat espanyol no es produeix, perquè amb cada canvi de govern s'explora una nova llei orgànica d'educació—, Costa va citar mesures imprescindibles: accés a l'escolarització universal de 0 a 3 anys; ampliació de l'etapa obligatòria fins als 18 anys amb recorreguts acadèmics adaptables —de batxillerat a formació professional—; adaptació del currículum per no deixar alumnes enrere i incentivar els més aplicats; i accés a activitats extraescolars de forma gratuïta, entre altres mesures rellevants.
"Planificació, esforç i pressupost", resumia el ministre Costa en la visita a Barcelona per descriure els pilars de la reforma portuguesa. Un canvi de rumb amb una sensibilitat especial per a la "inclusió" més enllà del concepte d'"acollida" dels alumnes d'entorns d'alta complexitat. Sense recursos, cap sistema educatiu se'n pot sortir, però Portugal hi ha afegit una aposta sostinguda en mesures clau, no exemptes de controvèrsia, com la confecció d'un currículum que s'adapta a diferents nivells d'aprenentatge.
Pactant amb el conjunt de la comunitat educativa, el govern lusità va consensuar un cos bàsic del pla d'estudis, retallant continguts i diversitat de matèries per fixar coneixements essencials, que després cada professor pot ampliar d'acord amb les necessitats dels alumnes. Un camí arriscat per establir l'abast de les competències bàsiques, amb especial atenció a la comprensió lectora, tot desplegant un pla de lectura i una xarxa de biblioteques escolars. Dues mesures, aquestes últimes, que a Catalunya el Departament d'Educació ha reforçat en els últims cursos. L'educació que ens cal és la de Portugal.
Les coses han canviat. Finlàndia no ha deixat de tenir un sistema educatiu de qualitat —l'aposta que va fer dècades enrere és sòlida i continua visible en rànquings internacionals—, però Catalunya pot trobar altres experiències de progrés en les quals tindria sentit fixar-se, perquè són equiparables per proximitat, dimensió i estructura social. És el cas de Portugal, que en l'última dècada ha aconseguit completar una reforma productiva del sistema educatiu amb resultats notables. Fa just tres dècades, l'escola portuguesa veia com la meitat dels seus estudiants deixaven prematurament els estudis mentre que avui tenen una taxa de fracàs —abandonament escolar— situada en un escàs 6%. Tot plegat, amb una presència migrant no tan diferent: el pes de la immigració al país lusità frega el 10% mentre que, a Catalunya, és del 16,3%, segons les últimes dades de l'Idescat.
L'informe PISA 2022 fet públic aquesta setmana —catastròfic per a l'escola catalana— va analitzar el nivell d'estudiants de 15 anys de 81 països i va retratar una davallada general de capacitats respecte a l'anterior estudi, bona part imputable a l'impacte de la Covid. En molts casos, la pandèmia va agreujar situacions que ja eren complexes. Tanmateix, els alumnes portuguesos van obtenir millors resultats que els catalans a l'informe PISA en totes les competències bàsiques —matemàtiques, ciències i comprensió lectora. Portugal també va aconseguir ubicar-se per sobre de la mitjana de l'OCDE en dues de les tres carpetes analitzades; només en coneixements científics va quedar un punt per sota de l'equador de la puntuació. Catalunya, en canvi, va aparèixer a la cua dels resultats d'Espanya i va registrar pitjor nota que la mitjana de l'OCDE en tots els apartats analitzats. En matemàtiques, 469 punts (Portugal, 472); en ciències, 477 punts (Portugal, 484); i, en comprensió lectora, 462 punts (Portugal, 477).
La comparació convida a preguntar-se què ha fet bé el país lusità en els últims anys. En síntesi, què pot aprendre Catalunya del sistema educatiu portuguès? La recepta la va desplegar el ministre d'Educació de Portugal, Joao Costa, en una conferència al Cercle d'Economia el novembre passat (vegeu el vídeo de la conferència aquí). Al marge de subratllar la necessitat d'un consens polític ampli per combatre els mals resultats escolars —un pacte que a l'estat espanyol no es produeix, perquè amb cada canvi de govern s'explora una nova llei orgànica d'educació—, Costa va citar mesures imprescindibles: accés a l'escolarització universal de 0 a 3 anys; ampliació de l'etapa obligatòria fins als 18 anys amb recorreguts acadèmics adaptables —de batxillerat a formació professional—; adaptació del currículum per no deixar alumnes enrere i incentivar els més aplicats; i accés a activitats extraescolars de forma gratuïta, entre altres mesures rellevants.
"Planificació, esforç i pressupost", resumia el ministre Costa en la visita a Barcelona per descriure els pilars de la reforma portuguesa. Un canvi de rumb amb una sensibilitat especial per a la "inclusió" més enllà del concepte d'"acollida" dels alumnes d'entorns d'alta complexitat. Sense recursos, cap sistema educatiu se'n pot sortir, però Portugal hi ha afegit una aposta sostinguda en mesures clau, no exemptes de controvèrsia, com la confecció d'un currículum que s'adapta a diferents nivells d'aprenentatge.
Pactant amb el conjunt de la comunitat educativa, el govern lusità va consensuar un cos bàsic del pla d'estudis, retallant continguts i diversitat de matèries per fixar coneixements essencials, que després cada professor pot ampliar d'acord amb les necessitats dels alumnes. Un camí arriscat per establir l'abast de les competències bàsiques, amb especial atenció a la comprensió lectora, tot desplegant un pla de lectura i una xarxa de biblioteques escolars. Dues mesures, aquestes últimes, que a Catalunya el Departament d'Educació ha reforçat en els últims cursos. L'educació que ens cal és la de Portugal.