20
de gener
de
2024, 16:12
Actualitzat:
25
de gener,
15:04h
"La desinformació és tal que ni tan sols es coneix aquesta etapa en la vida de les dones amb el terme correcte", assegura en una entrevista a Nació la investigadora Clara Selva, autora de El tabú de la menopausa: una discriminació invisibilitzada, estudi guanyador de la Beca d'Estudis Feministes Nativitat Yarza que atorga la Fundació Irla. Selva explica que molts cops confonem el terme menopausa -referent a l'última menstruació- amb climateri -període que inclou l'abans, el durant i el després d'aquest adeu-. La professora en els Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) també posa el focus en el fet que el climateri no només afecta les dones, també les persones trans masculines i les identificades com a gènere no binari sempre que les característiques femenines persisteixin.
Per això, subratlla que és tan important abordar aquest període des d'una perspectiva de gènere i diversitat. Aquest abordatge, però, s'ha de fer col·lectivament des de la societat, les organitzacions i les institucions, defensa. A l'estudi, l'experta aporta una sèrie de propostes per posar fi a la discriminació que pateixen les persones que han deixat de menstruar. Les més destacades exigeixen impulsar un canvi cultural, incorporar el climateri al currículum escolar, visibilitzar referents, que les afectades passin per un procés d'acceptació o que entre totes es faci activisme social. En aquest sentit, Selva crida a un alçament feminista que reivindiqui els drets socials que el patriarcat els ha negat.
Creu que el fet que les dones continuem vives després d’ovular és un avantatge evolutiu?
La menopausa és un fenomen únic en dones, orques i ximpanzés. La raresa d'aquestes troballes, algunes d'elles força recents, fan que aquest camp d'estudi sigui particularment interessant i reptador, i que hagin donat lloc al sorgiment de diferents teories explicatives que porten efectivament a considerar l'avantatge evolutiu que suposa el climateri.
Una d'elles és la hipòtesi de l'àvia, quina opinió li mereix? La menopausa afavoreix l'èxit de la humanitat?
La idea central d'aquesta teoria és que les dones i les orques, amb l'arribada de la menopausa i la fi de l'etapa reproductiva directa, juguen un paper crucial en la supervivència i l'èxit reproductiu dels seus descendents, ja que destinen més temps i recursos a la cura de nets i cries. La "menopausa" és un exemple clar de com la prolongació de la vida després de la capacitat reproductiva afavoreix no només la supervivència de la família sinó, també, l'evolució i èxit de la humanitat. Aquesta és una de les explicacions més plausibles, però l'evolució és un procés complex que requereix més investigació. Hi ha altres teories que apunten a la menopausa com una conseqüència col·lateral, o secundària, de l'evolució de la longevitat en humans.
La necessitat de més recerca és l'altre gran meló a obrir. Per què creu que el climateri és un aspecte poc estudiat en la nostra espècie?
Perquè, històricament, la salut i els aspectes biològics específics de les dones, han estat, en bona part, descuidats en la recerca mèdica i científica. Tot i que els sistemes de salut actuals estan intentant trencar amb el model mèdic hegemònic, que pren com a estàndard l’home i relega la dona a l’alteritat, les desigualtats de gènere dominants a la nostra societat expliquen la subestimació i la falta d'interès i d’atenció que rep la menopausa.
Quin paper juga el patriarcat en tot això?
Des de la visió patriarcal, la contribució social de la dona s’ha situat, gairebé en exclusiva, en la fertilitat i la funció reproductiva, com a símbols d’utilitat i productivitat. En conseqüència, la menopausa ha quedat desvaloritzada en l’atenció mèdica i científica. Tant el patriarcat com el masclisme han jugat un paper fonamental en desatendre, oprimir i estigmatitzar aquesta etapa vital. Només cal pensar en com la menopausa es converteix en la discriminació per edat, basada en gènere, per excel·lència a la nostra societat. Avui el micromasclisme “d’estar menopàusica” continua fent-se servir com una forma d’insult.
Em sembla interessant el que diu sobre com la dona és vista com un símbol de productivitat, sobretot en un sistema capitalista
És que el valor de la dona en les societats occidentals ha quedat relegat a la seva capacitat reproductiva, i la menopausa no fa sinó que marcar el límit on aquesta s’esgota. Tot plegat, ve recolzat pels productes de la indústria cosmètica i farmacèutica contra l’envelliment i l'exaltació del valor de la joventut i l’atractiu sexual i la pèrdua de fertilitat del climateri. El capitalisme dificulta la vivència de la menopausa quan la comercialitza com una condició que cal ser rejovenida. Històricament, la dona no ha estat un fi en si mateixa, sinó un mitjà per aconseguir les finalitats dels altres, sent, les sexuals i reproductives, les centrals en les cultures patriarcals.
Precisament per això, també convindria parlar de la cultura del silenci
L'arrelament de la cultura del silenci en aquesta etapa vital és un fet i, per si no fos prou, qui la travessa és considerada com una persona "fora del sistema" o com si hagués perdut "alguna cosa". Això, inevitablement, no fa, sinó, que contribuir a perpetuar el secretisme sobre la seva vivència.
Però sí que han perdut alguna cosa, no? La que durant anys els han dit que era la seva tasca vital, la maternitat
Sí. Per això, és fàcil que l’arribada de la menopausa s’acompanyi de desafiaments emocionals de cara als canvis. La pressió social juga un paper principal en l’adaptació i acceptació del climateri. Ara bé, també cal aclarir que no totes les dones tenen perquè experimentar inseguretats, l'experiència pot variar segons cadascuna. Penso que d'ara endavant, és crucial generar una nova consciència sobre les etapes reproductiva i no reproductiva de les dones, de manera que la seva identitat vagi més enllà de la maternitat, i que en cap cas es vegi limitada ni determinada per la menopausa.
Més o menys, com en la teoria de l'àvia
Efectivament. En l'àmbit laboral, per exemple, aquesta nova identitat pot traduir-se en la possibilitat d'acabar sent mentores o referents per als professionals més joves. Persones escoltades i valorades.
La menopausa és una cosa a celebrar?
Hi ha dones que viuen el climateri com un desafiament, però d'altres com l'autèntica revolució. La menopausa pot venir acompanyada d'aspectes positius a celebrar. Algunes dones destaquen l'alleujament dels inconvenients de la regla, la llibertat sexual -sense preocupacions per embaràs-, més autoacceptació i apoderament o l'oportunitat de trobar nous interessos. De fet, en cultures com la grega o la maia, les dones veuen el climateri com una nova fase de la vida, alliberades de les responsabilitats de donar a llum i en què poden tornar a posar-se al centre. De la mateixa manera, en les societats no occidentals la maduresa és considerada una etapa de serenitat, de més saviesa, on les dones són reconegudes per haver ascendit en la seva posició personal i social.
Quin rol han de tenir els homes en aquest procés?
Si bé l’impacte directe del climateri es produeix en la vida de la dona, i els homes no l’experimenten directament, deixa de ser només un tema individual, i pren connotacions socials, quan els que decideixen sobre les qüestions derivades de la salut, continuen sent, majoritàriament, homes. Per tant, és prioritari que ells prenguin consciència d’aquesta etapa vital i contribueixin a normalitzar-ne la conversa oberta en l’àmbit de la parella, la família, la social i la laboral. Han de desafiar estereotips i tabús, contribuint a crear una cultura més equitativa. El paper que han de jugar els homes és cabdal, no només per normalitzar el climateri i crear un entorn més comprensiu sinó perquè ells han de ser els principals aliats per ajudar a esfondrar la cultura del patriarcat i tot el que comporta.
Però ells també estan condicionats socialment...
És clar. L’estructura patriarcal els dona poder i privilegis als quals és difícil renunciar i deixar de perpetuar.
I què fem amb el biaix de classe? Existeix en el climateri també?
Sí. Perpetua el temut "sostre de vidre" i s'acarnissa en determinats col·lectius, especialment amb les dones de classe treballadora i amb les que pateixen algun tipus de discapacitat. De fet, no només s’estima que presenten manifestacions simptomàtiques més freqüents i de més intensitat, sinó, també, que tots dos col·lectius veuen encara més abraonades les discriminacions per raons de menopausa. Si bé les dades mostren que la majoria de dones no deixa la feina a causa de la transició al climateri, no és gens menyspreable el percentatge de les que sí que ho fa. Tampoc, el que denota el pas cap a jornades a temps parcial, menys remunerades i que les situa en una posició de desigualtat econòmica per raó de gènere. Per això, és tan important impulsar polítiques que reverteixin aquesta situació, per exemple valorant les càrregues i tasques, permetent les pauses o plantejant permisos laborals.
Per això, subratlla que és tan important abordar aquest període des d'una perspectiva de gènere i diversitat. Aquest abordatge, però, s'ha de fer col·lectivament des de la societat, les organitzacions i les institucions, defensa. A l'estudi, l'experta aporta una sèrie de propostes per posar fi a la discriminació que pateixen les persones que han deixat de menstruar. Les més destacades exigeixen impulsar un canvi cultural, incorporar el climateri al currículum escolar, visibilitzar referents, que les afectades passin per un procés d'acceptació o que entre totes es faci activisme social. En aquest sentit, Selva crida a un alçament feminista que reivindiqui els drets socials que el patriarcat els ha negat.
Creu que el fet que les dones continuem vives després d’ovular és un avantatge evolutiu?
La menopausa és un fenomen únic en dones, orques i ximpanzés. La raresa d'aquestes troballes, algunes d'elles força recents, fan que aquest camp d'estudi sigui particularment interessant i reptador, i que hagin donat lloc al sorgiment de diferents teories explicatives que porten efectivament a considerar l'avantatge evolutiu que suposa el climateri.
Una d'elles és la hipòtesi de l'àvia, quina opinió li mereix? La menopausa afavoreix l'èxit de la humanitat?
La idea central d'aquesta teoria és que les dones i les orques, amb l'arribada de la menopausa i la fi de l'etapa reproductiva directa, juguen un paper crucial en la supervivència i l'èxit reproductiu dels seus descendents, ja que destinen més temps i recursos a la cura de nets i cries. La "menopausa" és un exemple clar de com la prolongació de la vida després de la capacitat reproductiva afavoreix no només la supervivència de la família sinó, també, l'evolució i èxit de la humanitat. Aquesta és una de les explicacions més plausibles, però l'evolució és un procés complex que requereix més investigació. Hi ha altres teories que apunten a la menopausa com una conseqüència col·lateral, o secundària, de l'evolució de la longevitat en humans.
Presentació del treball amb la consellera de Feminismes, Tània Verge; la membre de Xarxa de Dones per la Salut, Carme Catalán, i la periodista, Lara Bonilla Foto: Frederic Esteve
Perquè, històricament, la salut i els aspectes biològics específics de les dones, han estat, en bona part, descuidats en la recerca mèdica i científica. Tot i que els sistemes de salut actuals estan intentant trencar amb el model mèdic hegemònic, que pren com a estàndard l’home i relega la dona a l’alteritat, les desigualtats de gènere dominants a la nostra societat expliquen la subestimació i la falta d'interès i d’atenció que rep la menopausa.
Quin paper juga el patriarcat en tot això?
Des de la visió patriarcal, la contribució social de la dona s’ha situat, gairebé en exclusiva, en la fertilitat i la funció reproductiva, com a símbols d’utilitat i productivitat. En conseqüència, la menopausa ha quedat desvaloritzada en l’atenció mèdica i científica. Tant el patriarcat com el masclisme han jugat un paper fonamental en desatendre, oprimir i estigmatitzar aquesta etapa vital. Només cal pensar en com la menopausa es converteix en la discriminació per edat, basada en gènere, per excel·lència a la nostra societat. Avui el micromasclisme “d’estar menopàusica” continua fent-se servir com una forma d’insult.
Em sembla interessant el que diu sobre com la dona és vista com un símbol de productivitat, sobretot en un sistema capitalista
És que el valor de la dona en les societats occidentals ha quedat relegat a la seva capacitat reproductiva, i la menopausa no fa sinó que marcar el límit on aquesta s’esgota. Tot plegat, ve recolzat pels productes de la indústria cosmètica i farmacèutica contra l’envelliment i l'exaltació del valor de la joventut i l’atractiu sexual i la pèrdua de fertilitat del climateri. El capitalisme dificulta la vivència de la menopausa quan la comercialitza com una condició que cal ser rejovenida. Històricament, la dona no ha estat un fi en si mateixa, sinó un mitjà per aconseguir les finalitats dels altres, sent, les sexuals i reproductives, les centrals en les cultures patriarcals.
Precisament per això, també convindria parlar de la cultura del silenci
L'arrelament de la cultura del silenci en aquesta etapa vital és un fet i, per si no fos prou, qui la travessa és considerada com una persona "fora del sistema" o com si hagués perdut "alguna cosa". Això, inevitablement, no fa, sinó, que contribuir a perpetuar el secretisme sobre la seva vivència.
"La menopausa s'acarnissa amb les dones de classe treballadora i amb les que pateixen algun tipus de discapacitat"
Però sí que han perdut alguna cosa, no? La que durant anys els han dit que era la seva tasca vital, la maternitat
Sí. Per això, és fàcil que l’arribada de la menopausa s’acompanyi de desafiaments emocionals de cara als canvis. La pressió social juga un paper principal en l’adaptació i acceptació del climateri. Ara bé, també cal aclarir que no totes les dones tenen perquè experimentar inseguretats, l'experiència pot variar segons cadascuna. Penso que d'ara endavant, és crucial generar una nova consciència sobre les etapes reproductiva i no reproductiva de les dones, de manera que la seva identitat vagi més enllà de la maternitat, i que en cap cas es vegi limitada ni determinada per la menopausa.
Més o menys, com en la teoria de l'àvia
Efectivament. En l'àmbit laboral, per exemple, aquesta nova identitat pot traduir-se en la possibilitat d'acabar sent mentores o referents per als professionals més joves. Persones escoltades i valorades.
La menopausa és una cosa a celebrar?
Hi ha dones que viuen el climateri com un desafiament, però d'altres com l'autèntica revolució. La menopausa pot venir acompanyada d'aspectes positius a celebrar. Algunes dones destaquen l'alleujament dels inconvenients de la regla, la llibertat sexual -sense preocupacions per embaràs-, més autoacceptació i apoderament o l'oportunitat de trobar nous interessos. De fet, en cultures com la grega o la maia, les dones veuen el climateri com una nova fase de la vida, alliberades de les responsabilitats de donar a llum i en què poden tornar a posar-se al centre. De la mateixa manera, en les societats no occidentals la maduresa és considerada una etapa de serenitat, de més saviesa, on les dones són reconegudes per haver ascendit en la seva posició personal i social.
Quin rol han de tenir els homes en aquest procés?
Si bé l’impacte directe del climateri es produeix en la vida de la dona, i els homes no l’experimenten directament, deixa de ser només un tema individual, i pren connotacions socials, quan els que decideixen sobre les qüestions derivades de la salut, continuen sent, majoritàriament, homes. Per tant, és prioritari que ells prenguin consciència d’aquesta etapa vital i contribueixin a normalitzar-ne la conversa oberta en l’àmbit de la parella, la família, la social i la laboral. Han de desafiar estereotips i tabús, contribuint a crear una cultura més equitativa. El paper que han de jugar els homes és cabdal, no només per normalitzar el climateri i crear un entorn més comprensiu sinó perquè ells han de ser els principals aliats per ajudar a esfondrar la cultura del patriarcat i tot el que comporta.
Però ells també estan condicionats socialment...
És clar. L’estructura patriarcal els dona poder i privilegis als quals és difícil renunciar i deixar de perpetuar.
"Hi ha cultures on les dones veuen el climateri com una nova vida, alliberades de les responsabilitats de donar a llum i en què poden tornar a posar-se al centre"
I què fem amb el biaix de classe? Existeix en el climateri també?
Sí. Perpetua el temut "sostre de vidre" i s'acarnissa en determinats col·lectius, especialment amb les dones de classe treballadora i amb les que pateixen algun tipus de discapacitat. De fet, no només s’estima que presenten manifestacions simptomàtiques més freqüents i de més intensitat, sinó, també, que tots dos col·lectius veuen encara més abraonades les discriminacions per raons de menopausa. Si bé les dades mostren que la majoria de dones no deixa la feina a causa de la transició al climateri, no és gens menyspreable el percentatge de les que sí que ho fa. Tampoc, el que denota el pas cap a jornades a temps parcial, menys remunerades i que les situa en una posició de desigualtat econòmica per raó de gènere. Per això, és tan important impulsar polítiques que reverteixin aquesta situació, per exemple valorant les càrregues i tasques, permetent les pauses o plantejant permisos laborals.