04
de març
de
2024, 15:54
Actualitzat:
15:54h
El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha enviat una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu (PE), Roberta Metsola, per sol·licitar que el català, el gallec i el basc puguin fer-se servir als plens de l'Eurocambra. Així ho ha revelat durant la seva compareixença davant la Comissió Mixta per a la Unió Europea (UE), després que ja el divendres abordés aquesta qüestió amb Metsola durant la trobada que van mantenir en el marc de la visita de la política maltesa a Madrid.
Albares ja havia enviat una carta en aquest sentit a la presidenta de l'Eurocambra el setembre de 2022. Segons ha explicat, li ha remès una nova missiva, a petició de la mateixa Metsola, per demanar que es formalitzi "un acord administratiu entre l'Estat i el Parlament Europeu per a l'ús del català, el basc i el gallec". En aquest sentit, ha demanat als diputats i senadors de "tots els grups polítics que parlin amb les seves famílies polítiques al PE i els demanin el suport a la taula" de l'Eurocambra "per materialitzar aquest objectiu que està al nostre abast si treballem tots junts i coordinadament".
D'aquesta manera, el ministre ha tornat a sol·licitar el suport de tots els grups en aquest esforç, com ja va fer en les seves compareixences davant la Comissió d'Exteriors i en la Comissió de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats, i s'ha dirigit expressament al PP. "Em consta que la família política socialdemòcrata i altres famílies polítiques són ja favorables a això, però ens falta el concurs del Partit Popular Europeu (PPE)", ha assenyalat, subratllant que si els eurodiputats populars i "els de la seva família política volen demà mateix" podria començar a fer servir el català, el basc i el gallec a l'Eurocambra.
Al marge d'aquesta petició concreta a l'Eurocambra, Albares ha assegurat que el govern espanyol continua treballant perquè el català, el basc i el gallec passin a ser part del règim multilingüístic de la UE, ara amb la presidència de torn que ostenta Bèlgica, "país plenament compromès amb el multilingüisme". En aquest sentit, ha insistit novament que les llengües cooficials formen part de "la nostra identitat nacional, no requereixen modificació dels tractats" i que el cas espanyol "és únic", per la qual cosa "no suposaria cap precedent jurídic per a cap altre estat, ni implicaria despeses addicionals per a la Unió, perquè els assumiria Espanya".
Marcos ha subratllat que "l'estat de dret és la garantia de tot allò que vostès intenten conculcar perquedar-se al poder". Entre altres coses, ha afegit, "reinterpretant informes com el de laComissió de Venècia la setmana passada". Albares, però, ha respost els conservadors demanant-los que deixin d'"utilitzar Europa per a debats que són nacionals", ja que, segons ha dit, tots els seus "interlocutors a Europa el que em transmeten és que estan farts que el PP porti a Europa debats que no poden ser europeus" perquè són per al Congrés.
A banda d'això, en referència a l'informe preliminar elaborat per la Comissió de Venècia a petició del PP ha expressat el següent: "Sembla que aquest tema que l'han demanat vostès no els ha sortit molt bé", per la qual cosa els ha demanat que "rectifiquin". Albares s'ha defensat esgrimint que l'informe diu clarament que "l'amnistia té com a fi legítim afavorir la reconciliació política i social" amb la qual cosa "avala els objectius" de la llei.
Albares ja havia enviat una carta en aquest sentit a la presidenta de l'Eurocambra el setembre de 2022. Segons ha explicat, li ha remès una nova missiva, a petició de la mateixa Metsola, per demanar que es formalitzi "un acord administratiu entre l'Estat i el Parlament Europeu per a l'ús del català, el basc i el gallec". En aquest sentit, ha demanat als diputats i senadors de "tots els grups polítics que parlin amb les seves famílies polítiques al PE i els demanin el suport a la taula" de l'Eurocambra "per materialitzar aquest objectiu que està al nostre abast si treballem tots junts i coordinadament".
D'aquesta manera, el ministre ha tornat a sol·licitar el suport de tots els grups en aquest esforç, com ja va fer en les seves compareixences davant la Comissió d'Exteriors i en la Comissió de Cooperació Internacional del Congrés dels Diputats, i s'ha dirigit expressament al PP. "Em consta que la família política socialdemòcrata i altres famílies polítiques són ja favorables a això, però ens falta el concurs del Partit Popular Europeu (PPE)", ha assenyalat, subratllant que si els eurodiputats populars i "els de la seva família política volen demà mateix" podria començar a fer servir el català, el basc i el gallec a l'Eurocambra.
Al marge d'aquesta petició concreta a l'Eurocambra, Albares ha assegurat que el govern espanyol continua treballant perquè el català, el basc i el gallec passin a ser part del règim multilingüístic de la UE, ara amb la presidència de torn que ostenta Bèlgica, "país plenament compromès amb el multilingüisme". En aquest sentit, ha insistit novament que les llengües cooficials formen part de "la nostra identitat nacional, no requereixen modificació dels tractats" i que el cas espanyol "és únic", per la qual cosa "no suposaria cap precedent jurídic per a cap altre estat, ni implicaria despeses addicionals per a la Unió, perquè els assumiria Espanya".
Picabaralla amb el PP
Malgrat la petició expressa d'ajuda, la portaveu del PP a la comissió, Milagros Marcos, no ha donat el seu suport. Marcos ha subratllat que el govern estatal continua intentant convèncer els seus socis "que la convivència a Espanya depenia del fet que tota Europa fes el que vostès li havien promès al senyor Carles Puigdemont". No obstant això, el que està passant, a parer de la portaveu popular "és que Europa està contribuint i contribuirà a desemmascarar-los perquè és la garantia de la igualtat i de la llibertat".Marcos ha subratllat que "l'estat de dret és la garantia de tot allò que vostès intenten conculcar perquedar-se al poder". Entre altres coses, ha afegit, "reinterpretant informes com el de laComissió de Venècia la setmana passada". Albares, però, ha respost els conservadors demanant-los que deixin d'"utilitzar Europa per a debats que són nacionals", ja que, segons ha dit, tots els seus "interlocutors a Europa el que em transmeten és que estan farts que el PP porti a Europa debats que no poden ser europeus" perquè són per al Congrés.
A banda d'això, en referència a l'informe preliminar elaborat per la Comissió de Venècia a petició del PP ha expressat el següent: "Sembla que aquest tema que l'han demanat vostès no els ha sortit molt bé", per la qual cosa els ha demanat que "rectifiquin". Albares s'ha defensat esgrimint que l'informe diu clarament que "l'amnistia té com a fi legítim afavorir la reconciliació política i social" amb la qual cosa "avala els objectius" de la llei.