20
de març
de
2024, 17:20
Daniel Osàcar, l'extresorer de CDC condemnat per l'espoli del Palau de la Música, ha mort aquesta setmana als 88 anys. Era un dels acusats en la causa del 3%, que investiga el finançament irregular de CDC, i la Fiscalia el considerava una peça clau en l'entramat delictiu, just per sota de Germà Gordó, que en el moment dels fets era secretari del Govern, i l'altre extresorer convergent, Andreu Viloca. En els últims anys de vida, Osàcar havia decidit col·laborar per esclarir els fets, i per això el fiscal no li demanava pena de presó. De tota manera, tenia embargat tot el seu patrimoni. Amb la seva mort, què passa ara?
Com detalla l'advocat penalista Marc Molins en declaracions a Nació, si una persona es mor amb deutes o patrimoni embargat, la responsabilitat civil passa als seus hereus. Amb independència d'on derivi aquesta responsabilitat civil o patrimonial, aquesta no s'extingeix amb la mort de la persona, sinó que passa als fills, nets o qui en sigui l'hereu, però amb límits. No es podran lucrar de l'herència d'Osàcar sense tenir en compte els deutes i embargaments, però el sistema no preveu tampoc que una persona pugui quedar arruïnada pels deutes o la conducta delictiva del pare.
Els hereus d'Osàcar podran acceptar l'herència "a benefici d'inventari", és a dir, acceptar la part de l'herència que els beneficia, restant-li tots els deutes. Per fer números rodons, i com a exemple, si Osàcar tenia un patrimoni embargat per valor de 10 milions d'euros, però l'herència total puja fins als 15, els hereus podrien rebre els 5 milions de saldo positiu. Si, per contra, si l'herència total és de 10 milions, els hereus no poden rebre res, però tampoc hauran de pagar amb els seus diners per la conducta del pare.
El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va enviar el cas de judici el novembre de 2022, però encara no hi ha data per a la vista oral. Entre els acusats hi ha una trentena de persones, entre exdirigents de CDC i empresaris, així com una desena d'empreses i els partits CDC i PDECat. La Fiscalia, en un extens escrit de prop de 200 pàgines, considera que els fets són constitutius de delictes d'organització criminal, frau a l'administració, corrupció entre particulars, tràfic d'influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals. Osàcar, juntament amb l'altre tresorer Viloca, gestionaven com s'havien de fer les donacions, que acabaven al partit.
Com detalla l'advocat penalista Marc Molins en declaracions a Nació, si una persona es mor amb deutes o patrimoni embargat, la responsabilitat civil passa als seus hereus. Amb independència d'on derivi aquesta responsabilitat civil o patrimonial, aquesta no s'extingeix amb la mort de la persona, sinó que passa als fills, nets o qui en sigui l'hereu, però amb límits. No es podran lucrar de l'herència d'Osàcar sense tenir en compte els deutes i embargaments, però el sistema no preveu tampoc que una persona pugui quedar arruïnada pels deutes o la conducta delictiva del pare.
Els hereus d'Osàcar podran acceptar l'herència "a benefici d'inventari", és a dir, acceptar la part de l'herència que els beneficia, restant-li tots els deutes. Per fer números rodons, i com a exemple, si Osàcar tenia un patrimoni embargat per valor de 10 milions d'euros, però l'herència total puja fins als 15, els hereus podrien rebre els 5 milions de saldo positiu. Si, per contra, si l'herència total és de 10 milions, els hereus no poden rebre res, però tampoc hauran de pagar amb els seus diners per la conducta del pare.
No serà jutjat
Una altra cosa és la responsabilitat penal. La mort d'Oscàcar comporta que no se'l jutjarà pel 3%. La responsabilitat penal queda extingida i el seu paper en el finançament del partit quedarà sense resoldre's. Això és especialment rellevant des del moment en què havia decidit col·laborar amb la Fiscalia. A canvi de no entrar a presó, havia acceptat donar detalls del funcionament de les comissions que cobraven dirigents del partit a canvi de concessions d'obra pública. En una de les últimes declaracions davant del jutge abans que el cas fos enviat a judici, Osàcar va arribar a implicar l'expresident Artur Mas.El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va enviar el cas de judici el novembre de 2022, però encara no hi ha data per a la vista oral. Entre els acusats hi ha una trentena de persones, entre exdirigents de CDC i empresaris, així com una desena d'empreses i els partits CDC i PDECat. La Fiscalia, en un extens escrit de prop de 200 pàgines, considera que els fets són constitutius de delictes d'organització criminal, frau a l'administració, corrupció entre particulars, tràfic d'influències, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals. Osàcar, juntament amb l'altre tresorer Viloca, gestionaven com s'havien de fer les donacions, que acabaven al partit.