20
de març
de
2024, 10:30
Actualitzat:
11:37h
Daniel Osàcar, l'extresorer de Convergència que va ser condemnat per corrupció pel cas Palau, ha mort aquesta setmana a Barcelona als 88 anys. Així ho ha revelat aquest dimecres l'advocat Xavier Melero, que li va portar la defensa, al programa El Món a RAC1. L'Audiència de Barcelona, a principis del 2018, va condemnar Osàcar per tràfic d'influències, blanqueig de capitals en concurs medial amb un delicte de falsedat en document mercantil continuada i falsedat comptable. El veredicte mantenia, a banda, que Convergència es va finançar irregularment a través de comissions pagades per l'empresa Ferrovial vehiculades pel Palau.
La figura d'Osàcar és indestriable per entendre l'ocàs de la formació fundada per Jordi Pujol. La seva lleialtat va ser de ferro durant tot el procés del cas Palau -el 2010 va defensar les sigles convergents des del Parlament en el marc de la comissió d'investigació-, però en els últims anys -i després del pas per la presó, un cop condemnat- les coses havien canviat. De fet, en la causa del 3% que s'instrueix a l'Audiència Nacional i que està pendent de judici, Osàcar havia mostrat intenció de col·laborar amb la Fiscalia. La mort de l'extresorer de CDC li impedirà ser jutjat en una causa que també afecta Germà Gordó, exgerent del partit i exconseller amb Artur Mas.
L'expresident de la Generalitat, de fet, és qui va situar Osàcar com a tresorer -el càrrec el va ocupar del 2005 al 2010- quan era secretari general de Convergència, en aquell moment a l'oposició. De fet, en un dels processos judicials vinculats a la corrupció al partit, Mas va assumir el nomenament i també va indicar que la tresoreria depenia d'ell i no de Gordó. L'adeu en el càrrec d'Osàcar es va produir el mateix dia, un cop guanyades les eleccions del 2010, que David Madí va plegar com a principal estratega convergent. En aquell moment ja havia esclatat el cas Palau i l'extresorer es trobava al centre de la investigació del Palau. Quedaven set anys, però, perquè la trama liderada per Fèlix Millet arribés a judici i es produïssin les condemnes.
Mentre durava la instrucció, els dirigents de CDC assenyalaven en públic que Osàcar ja no tenia res a veure amb el partit. Aquestes afirmacions, però, contrastaven amb el fet que a l'extresorer se'l veia sovint entrar i sortir amb el seu cotxe -un petit utilitari de color blanc- de la seu que Convergència tenia al carrer Còrsega, a tocar de la confluència entre Diagonal i Passeig de Gràcia. De la defensa d'Osàcar se n'encarregava Xavier Melero, advocat de confiança de Mas en diverses causes judicials -vinculades a la política o a la corrupció-, i hi havia estat implicat també Francesc Sanchez, un dels últims responsables administratius de Convergència. Osàcar, que va entrar a la presó l'estiu del 2020, en plena pandèmia, va tenir el tercer grau en tres mesos.
En els últims anys, i també degut a un canvi en l'estratègia judicial, l'extresorer va començar a col·laborar amb la Fiscalia en el marc de la causa del 3%. De fet, va acreditar el sentit de les pesquises del ministeri públic i va arribar a incriminar dirigents com Gordó o l'exconseller Jordi Jané. La instrucció a l'Audiència Nacional encara inclou el PDECat malgrat la seva extinció, perquè es va rebutjar el recurs que hauria d'haver permès els hereus de CDC sortir-ne. Osàcar tenia tot el seu patrimoni embargat a causa de la investigació oberta a Madrid.
La figura d'Osàcar és indestriable per entendre l'ocàs de la formació fundada per Jordi Pujol. La seva lleialtat va ser de ferro durant tot el procés del cas Palau -el 2010 va defensar les sigles convergents des del Parlament en el marc de la comissió d'investigació-, però en els últims anys -i després del pas per la presó, un cop condemnat- les coses havien canviat. De fet, en la causa del 3% que s'instrueix a l'Audiència Nacional i que està pendent de judici, Osàcar havia mostrat intenció de col·laborar amb la Fiscalia. La mort de l'extresorer de CDC li impedirà ser jutjat en una causa que també afecta Germà Gordó, exgerent del partit i exconseller amb Artur Mas.
L'expresident de la Generalitat, de fet, és qui va situar Osàcar com a tresorer -el càrrec el va ocupar del 2005 al 2010- quan era secretari general de Convergència, en aquell moment a l'oposició. De fet, en un dels processos judicials vinculats a la corrupció al partit, Mas va assumir el nomenament i també va indicar que la tresoreria depenia d'ell i no de Gordó. L'adeu en el càrrec d'Osàcar es va produir el mateix dia, un cop guanyades les eleccions del 2010, que David Madí va plegar com a principal estratega convergent. En aquell moment ja havia esclatat el cas Palau i l'extresorer es trobava al centre de la investigació del Palau. Quedaven set anys, però, perquè la trama liderada per Fèlix Millet arribés a judici i es produïssin les condemnes.
Mentre durava la instrucció, els dirigents de CDC assenyalaven en públic que Osàcar ja no tenia res a veure amb el partit. Aquestes afirmacions, però, contrastaven amb el fet que a l'extresorer se'l veia sovint entrar i sortir amb el seu cotxe -un petit utilitari de color blanc- de la seu que Convergència tenia al carrer Còrsega, a tocar de la confluència entre Diagonal i Passeig de Gràcia. De la defensa d'Osàcar se n'encarregava Xavier Melero, advocat de confiança de Mas en diverses causes judicials -vinculades a la política o a la corrupció-, i hi havia estat implicat també Francesc Sanchez, un dels últims responsables administratius de Convergència. Osàcar, que va entrar a la presó l'estiu del 2020, en plena pandèmia, va tenir el tercer grau en tres mesos.
En els últims anys, i també degut a un canvi en l'estratègia judicial, l'extresorer va començar a col·laborar amb la Fiscalia en el marc de la causa del 3%. De fet, va acreditar el sentit de les pesquises del ministeri públic i va arribar a incriminar dirigents com Gordó o l'exconseller Jordi Jané. La instrucció a l'Audiència Nacional encara inclou el PDECat malgrat la seva extinció, perquè es va rebutjar el recurs que hauria d'haver permès els hereus de CDC sortir-ne. Osàcar tenia tot el seu patrimoni embargat a causa de la investigació oberta a Madrid.