Les festes populars han jugat un paper clau per la formació d'un teixit veïnal fort, una identitat pròpia dels pobles i un llegat viu per la cultura i la tradició. Tot i que trobar l'origen de les festes majors sigui complicat, hi ha registres que indiquen que aquestes existeixen des de l'edat mitjana, amb un component molt més religiós i menys popular. L'evolució d'aquestes festivitats va íntimament lligada amb el moment social en què se celebren, actuant com un indicador davant de qualsevol moment de crisi, anomalia o prosperitat. 

Agus Giralt és historiador i escriu en el blog Memòria de Sants. També participa de forma activa en la Festa Major del barri i forma part d'una comissió de festes. Amb tot, remarca la importància d'aquestes dates: "El fet de baixar al carrer, encara que només sigui parar una taula i sopar amb els teus veïns, això fa molta xarxa". Remarca la importància que tenen les festes majors per crear un sentiment de pertinença, d'arrelament i comunitat. Però això no sempre ha estat ben vist. 

Les festes populars, amenaçades pel Règim

Durant els anys 20 i 30, la Festa Major -en aquest cas, de Sants- va viure una època daurada: gairebé una trentena de comissions organitzava els esdeveniments. La guerra, però, va col·lapsar tot l'Estat i va parar el temps durant tres anys. Quan el rellotge va tornar a bategar, el bàndol nacional havia pres el poder. Això es va veure reflectit en molts aspectes de la vida quotidiana. Per exemple, a l'hora de celebrar les festes populars. 

"Durant el franquisme, hi ha un intent d'apropiació de la festa. Aquesta deixa de ser dels veïns i passa a ser la comissió oficial qui decideix", explica Giralt. Les autoritats van crear una organització que pretenia controlar aquestes festivitats. Aquest punt es fa evident amb les fotografies d'arxiu dels carrers guarnits: van deixar de ser una reivindicació veïnal per pretendre ser una falsa sensació de normalitat, decorada amb símbols carlistes, franquistes i falangistes.

A què li tenien por, els franquistes?

"El franquisme tenia por de l'autoorganització dels barris obrers, que havien muntat ateneus, associacions o cooperatives" explica Giralt. "Hi va haver un esforç molt gran perquè tot aquest teixit associatiu desaparegués", afegeix. D'aquesta manera, aquelles festes que organitzaven i protagonitzaven els veïns i veïnes, ara passaven a estar en mans de l'empresari, el regidor o el rector, deixant a l'individu que sempre havia estat participatiu, en un segon pla. 

La Festa Major, altre cop en crisi

Així, la Festa Major se subordina al moment social que viuen els pobles i ciutats. El franquisme va suposar una fractura en l'imaginari festiu dels barris de Barcelona, una escletxa que es va anar agreujant amb el pas dels anys i amb el canvi de model de ciutat. La modernització de la societat, les vacances d'estiu o l'increment de l'ús del cotxe als carrers, van fer de les festes populars un element que feia nosa. 

Més tard, un cop recuperades les comissions i la Festa Major, ens trobem de cap en una altra crisi. Segons Giralt, la falta de relleu generacional pot posar en perill la tradició i la xarxa veïnal. Però, per què trontolla? "Cada cop és més difícil mantenir-te en un mateix pis i en un mateix barri", explica. Ell mateix ho ha pogut veure en les comissions de festes de Sants, que han hagut d'activar mecanismes per atraure a la gent jove i animar-la a participar.