L’any 1985, l’astrofísic Carl Sagan compareixia al senat dels EUA per parlar de l’escalfament global i els seus efectes. Sagan va ser un gran divulgador que va tenir un gran impacte i va morir l’any 1996. 29 anys després de la seva mort, el canvi climàtic ha empitjorat la situació de la Terra i ha augmentat el negacionisme malgrat que les conseqüències són devastadores. 

Sobre el canvi climàtic deia Sagan llavors “Com que els efectes tenen impacte en més d’una generació humana, es tendeix a dir que no són el nostre problema. Per descomptat, aleshores no són un problema de ningú, ni de la meva missió, ni del meu mandat. És quelcom per al segle vinent. Que se’n preocupin el segle vinent! Però el problema és que hi ha efectes, i l’efecte hivernacle és un d’ells, que tenen constants de llarga durada. Si no ens en preocupem ara, més endavant serà massa tard. I així, en aquest tema com en tants altres, estem passant uns problemes extremadament greus als nostres fills, quan el moment de resoldre’ls, si és que es poden resoldre, és ara”. 

I així ha estat! Negar els efectes de l’acció humana ha anat engrandint el problema i actualment ens trobem en un moment d’alt risc, gairebé al punt de no retorn. Els focs d’aquest estiu han arrasat una part important del patrimoni natural de l’estat espanyol. Uns focs que semblaven sense aturador i que són fruit de factors diversos. El canvi climàtic no és només un titular, ben al contrari els seus efectes diversos estan consolidant-se.

Frenar l’escalfament global és un dels reptes importants globalment. Les onades de calor, les sequeres, grans parts del planeta amb fenòmens meteorològics cada cop més extrems: inundacions, tornados... La pèrdua de biodiversitat és una constant i massa sovint acompanyada d’una acció humana que no té la més mínima consciència i cerca el més gran benefici. Parlem de la desforestació de grans zones del planeta com l’Amazònia, però també de l’abandonament dels boscos que produeix un munt de matèria orgànica morta que és un accelerant important en cas d’incendi. El fet de promocionar la plantació de pi blanc o eucaliptus en grans zones boscoses que abans tenien castanyer, roures o nogueres, els tancats per cacera, l’abandonament rural, les retallades en prevenció forestal i la manca d’efectius per a combatre els focs... la mala gestió és clara i afecta el canvi climàtic i al combat del foc.

La manca de consciència i la negació d’una situació que molts científics ja donen per perduda són una part important del problema; la ignorància és una altra. La manca d’estructures adequades i la manca d’inversió en tenir-les en algunes comunitats són part important del problema. Mentre els bombers de Catalunya s’han desplaçat solidàriament a batallar contra el foc i compartir estratègies, en paral·lel les demandes anticatalanes “queremos tenir lo mismo que los catalanes, que para eso pagamos impuestos” es difonen sense l’anàlisi d’on s’han invertit aquests impostos, malgrat les protestes dels bombers forestals arreu de l’Estat que mostren el que s’ha fet.

Tenir consciència del que passa és fonamental. Actuar amb contundència, urgent. Consciència i acció han de ser coherents, és imprescindible que no quedin en paraules buides i atacs polítics electorals. En aquest sentit, recupero i faig meves les paraules de Carl Sagan al senat “Crec que el que és essencial per a aquest problema és una consciència global, una visió que transcendeixi les nostres identificacions exclusives amb els agrupaments generacionals i polítics en què, per casualitat, hem nascut. La solució a aquests problemes requereix una perspectiva que abraci el planeta i el futur, perquè tots estem junts en aquest hivernacle.”