El 5 de gener les xarxes socials del Departament d’Estat dels Estats Units van compartir una imatge del president Donald Trump amb un missatge: "Aquest és el nostre hemisferi, i el president Trump no permetrà que la nostra seguretat sigui amenaçada".
Hom podria preguntar-se qui és aquesta primera persona del plural la seguretat de la qual serà protegida pel president. Si bé és cert que el control hemisfèric i les referències a la Doctrina Monroe -"Amèrica per als americans"- han estat la coartada argumental de Trump després del seu barroer desplegament de força intervencionista a Veneçuela. Però és clar que, sota la seva òptica, Amèrica no ha de ser necessàriament per als americans de tot el continent, ni tan sols per als estatunidencs, els representants dels quals al Congrés han estat un zero a l’esquerra en la presa de decisions de les darreres setmanes.
Aliats militars i ideològics
La nova Doctrina Monroe -que, amb el seu indiscutible talent per convertir-ho tot en un mem, Trump ha batejat com a "Doctrina Donroe"- es construeix sobre els interessos de l’actual administració dels Estats Units i de les empreses i entitats aliades ideològicament i econòmicament amb el president, tant les indústries energètiques com les militars.
L’Estratègia de Seguretat Nacional (NSS) -la nova doctrina de Trump, publicada el desembre passat- no busca frenar el colonialisme europeu en benefici dels països americans, com feia la política establerta pel president James Monroe el 1823. També queda lluny de la reivindicació del principi de multilateralisme i no-intervenció impulsada per Franklin D. Roosevelt, que va donar lloc a la creació de l’Organització dels Estats Americans (OEA) el 1948. L’objectiu de la NSS és reafirmar la influència i la capacitat de control econòmic, polític, comercial i militar dels Estats Units sobre els territoris del continent americà, mantenint a ratlla qualsevol ingerència d’actors extraregionals, especialment la Xina, Rússia i l’Iran.
Petroli i també liti
El document detalla, entre altres coses, les àrees en què els Estats Units s’arroguen el dret de controlar l’hemisferi occidental. Entre aquestes hi ha la seguretat nacional i les infraestructures i reserves estratègiques; és el cas de Veneçuela i la seva reserva de petroli, la més gran del món, però també dels jaciments del sud andí, l’anomenat "Triangle del Liti" format per l’Argentina, Xile i Bolívia. Allà s'hi concentren el 60% de les reserves mundials d’aquest metall.
Tant en l’exposició de principis de la NSS com en les declaracions fetes els dies posteriors a la intervenció a Veneçuela, Trump ha menystingut el valor del dret internacional, anteposant tot allò que càpiga sota el paraigua de la "seguretat nacional" a qualsevol acord o norma consolidada després de la Segona Guerra Mundial. Així, anul·la els principis de no-intervenció establerts per les Nacions Unides.
Vulnerabilitats i fortaleses a la regió
Després de l’acció estatunidenca a Veneçuela, seguida dels assenyalaments directes de Trump cap a Cuba, Colòmbia i Mèxic com a possibles pròxims objectius d’intervenció, la conversa a l’Amèrica Llatina ha deixat de centrar-se només en les afinitats ideològiques dels seus lideratges. Ara, cadascú revisa les seves vulnerabilitats i fortaleses davant el pinxo del barri, al qual, val a dir-ho, els veïns de l’altra banda de l’oceà tampoc no s’atreveixen a plantar cara.
Els governs que han estat aliats de la segona administració Trump, com l’Argentina o l’Equador, van manifestar obertament el seu suport a l'atac imperialista; Mèxic i Colòmbia, juntament amb el Brasil, Xile i l’Uruguai, van emetre un comunicat conjunt -al qual també es va sumar Espanya- denunciant una agressió a la sobirania i una violació de la legalitat internacional. Tanmateix, en la relació one-on-one, cada govern juga les seves cartes en funció de les seves circumstàncies.
Petro vol estabilitat fins al maig
Colòmbia i Mèxic són un exemple de les negociacions a mida que abundaran els pròxims mesos a la regió. Després d’una hora de conversa telefònica amb Trump el passat 8 de gener, el president colombià, Gustavo Petro, va oblidar les seves denúncies contra els Estats Units per les operacions contra el narcotràfic al Carib i va assegurar que la conversa havia tingut un "to constructiu". És el que li cal per mantenir l’estabilitat al seu país a les portes de les eleccions legislatives i presidencials del maig malgrat que ell no concorrerà a un segon mandat.
Mèxic, collada pels aranzels
En el cas de Mèxic, les declaracions de Trump del 9 de gener afirmant que al país "governen els càrtels de la droga" i que, per tant, "cal fer alguna cosa" busquen reforçar el missatge que els Estats Units poden fer valer el múscul militar en aquell país quan sigui necessari. Però ambdues parts saben que no hi ha tal necessitat: la pressió dels aranzels sobre Mèxic -el 80% de les seves exportacions tenen com a destinació els Estats Units- ha demostrat ser tant o més eficient que qualsevol amenaça militar.
Cuba, un pes mort sense petroli?
Un plat que es cuina a banda és Cuba, on podria ser més viable una intervenció militar oberta. Tanmateix, tant Trump com el seu secretari d’Estat, Marco Rubio, han coincidit que la pèrdua d’accés al petroli veneçolà podria provocar una crisi energètica tan severa a l’illa que és probable que el govern caigui sense necessitat d’una intervenció militar directa per part dels Estats Units.
Hi ha un parell de factors addicionals a tenir en compte en l’aplicació de la nova doctrina de Trump. D’una banda, i tot i que és cert que les forces armades llatinoamericanes no disposen de recursos per enfrontar-se als EUA, cal tenir present que en els darrers vint anys el creixement militar d’aquest país ha estat tecnològic -amb la despesa que implica la contractació d’empreses com Blackwater, avui anomenada Academi-, però no numèric.
Un exèrcit poc preparat per envair
Amb una crisi de reclutament i una manca d’experiència al camp de batalla que s’estén durant gairebé una dècada, l’exèrcit estatunidenc està preparat per a guerres tecnològiques i ràpides, però no per a un atac prolongat amb efectius sobre el terreny (el que en anglès es coneix com a boots on the ground).
D’altra banda, el Partit Republicà s’enfronta al repte de construir, en ple any electoral, un relat que convenci els seus votants, els de l’America first, que l’operació a Veneçuela i les que puguin venir -amb els milions de dòlars de despesa que impliquen- tindran algun efecte de millora de la seva qualitat de vida.
La nova Doctrina Donroe, amb Trump com a eix de l'all things America, és l’antítesi de l’esperit original de la Doctrina Monroe, que establia límits a l’intervencionisme i a la pràctica colonial. En la seva entrevista al The New York Times del 8 de gener, Trump afirma sense embuts que el seu poder com a comandant en cap només està limitat per la seva pròpia "moral" i la seva "ment". Com diem a Mèxic: si estàs avisat, no hi ha engany.
