Entre pistes mig buides i hangars silenciosos en el racó més allunyat del brogit de les terminals, hi ha avions que semblen haver quedat atrapats en el temps. A diversos aeroports de Catalunya, apareixen com a gegants adormits: aparells que un dia van creuar el cel i que avui, acumulen pols i rovell a la vora de les pistes. Però, què hi fan? De qui són? Per què ningú se’n fa càrrec? Qui en té la responsabilitat? Més enllà de la seva imatge espectral, els avions abandonats obren moltes preguntes sobre responsabilitats legals, costos de manteniment i el futur d’unes infraestructures que, de tant en tant, es converteixen en cementiris aeris improvisats.

Fa només un any, l’agost del 2024, el Butlletí Oficial de l’Estat deixava constància d’una realitat insòlita i, alhora, preocupant: a la cinquantena d'aeroports de la xarxa d’Aena, repartits per tot l’Estat, hi havia fins a 97 aeronaus abandonades. Avions de diferents mides i històries que, per motius diversos, havien quedat orfes de propietari o d’ús, estacionats en plataformes i hangars sense un futur clar. Però, més enllà de la imatge gairebé fantasmagòrica que projecten, aquestes restes voladores arrosseguen un altre pes: el deute. Segons les xifres oficials, la factura acumulada en tarifes aeroportuàries s’enfila fins als 7,4 milions d’euros, una càrrega que esquitxa directament la gestió i el manteniment de les instal·lacions.

Els fantasmes de l’aviació catalana

A Catalunya, el fenomen dels avions abandonats també es dona. Les dades oficials publicades al BOE apunten dos focus principals: l’aeroport de Sabadell i el de Girona-Costa Brava. El primer, situat al Vallès Occidental i especialitzat en l’aviació general i d’escola, concentra el gruix més important d’aquesta realitat. Segons la notificació oficial del març de 2025, fins a 14 aeronaus hi resten immobilitzades en estat d’aparent abandonament. Algunes són petites, avionetes d’ús privat o formatiu que, per diverses circumstàncies –des de la fallida dels seus propietaris fins a litigis oberts– han quedat aparcades indefinidament als marges de les instal·lacions.

A Catalunya trobem avions abandonats a l’aeroport de Sabadell i al de Girona-Costa Brava

El segon cas és el de l’aeroport de Girona-Costa Brava, on el BOE del febrer de 2025 identifica 2 avions en situació similar. Tot i que la xifra és molt més reduïda, la seva presència evidencia que aquest no és un problema aïllat, sinó un fenomen que esquitxa també infraestructures d’ús comercial i turístic. Pel que fa als aeroports de Reus i a l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat, Aena informa en aquest mitjà que “no tenim constància de cap notificació” i ens relaten que per qüestions legals, les informacions sobre les aeronaus les han de proporcionar els titulars d’aquestes.

Unes informacions que xoquen amb la realitat, i és que fent una ullada des de la Torre de la Ricarda, a uns escassos metres de la balla que separa la carretera (B-203) de les pistes de l’aeroport del Prat, s’hi poden observar dues aeronaus de dimensions considerables amb aparents signes d’abandonament estacionades al mateix indret des del 2016 - 2017 tal com confirmen les imatges del Google Maps que es mostren a continuació.

La primera correspon el setembre de 2017 i es poden veure els tres aparells aparcats al costat de la pista, un de més gran amb les lletres d’Ibèria i, al seu costat, un de més petit aparcat en direcció contrària. La segona imatge correspon a l’estiu de l’any passat, concretament el juliol del 2024, i s’hi pot veure els mateixos aparells aparcats de la mateixa forma, però ja sense els adhesius que n’identificaven la companyia. Llavors, què passa amb les informacions publicades al BOE? Ens menteixen? “Les aeronaus a les quals et refereixes no tenen per què estar abandonades, poden tenir diverses finalitats, com poden ser pràctiques de bombers, per exemple”, exposa Aena en preguntar-los per aquests aparells visibles i en aparent estat d’abandonament que perduren avui dia en aquest punt i que es veuen des de l’exterior del mateix aeroport. 

Com arriba un avió a caure en l'abandonament?

Segons explica Sergi Giménez, advocat especialitzat en dret aeronàutic, darrere d’un avió abandonat hi pot haver múltiples històries, però les causes més habituals es poden resumir en tres. La primera, les dificultats econòmiques dels propietaris o de les companyies, que en alguns casos acaben en desaparició i deixen aparells sense cap gestor legal. Una segona situació es dona quan els avions pateixen danys greus i el cost de la reparació supera amb escreix el valor de l’aeronau, “especialment en aparells petits de lleure o aviació executiva, que els seus amos poden arribar a abandonar amb la mateixa naturalitat que alguns fan amb un veler o un iot”, exposa Giménez. 

Un avió pot caure en l’abandonament per dificultats econòmiques del seu propietari o de la companyia, per danys greus que tenen costos molt elevats o per processos relacionats amb deutes tributaris o delictes de contraban

I la darrera causa que apunta l’advocat, encara que en menor mesura, és el cas de les aeronaus confiscades per les autoritats en tenir oberts processos relacionats amb deutes tributaris o delictes de contraban. En tots els casos, el factor comú és el mateix: no disposen d’un manteniment periòdic que és obligatori fins i tot quan l’avió no vola, i l’aparell perd el certificat d’aeronavegabilitat, i per recuperar-lo s’exigeixen unes inversions molt altes i, per això, molts cauen en l’oblit. Giménez afegeix que, a més, “exposats a la intempèrie, molts avions es deterioren ràpidament, multiplicant encara més el cost i condemnant-se a la seva lenta desaparició”. 

Què passa amb els avions abandonats?   

L’advocat és clar; en aquests casos, el procediment ve determinat bàsicament pels articles 137, 138 i 139 de la llei de navegació aèria. De manera resumida, explica, AENA ha de fer el possible per identificar i restablir el contacte amb el propietari o l’explotador de l’aeronau, i ha de publicar tres anuncis al BOE. Després d’aquests anuncis, s’ha d’esperar durant un any abans de poder començar els tràmits d’activació de la subhasta, l’import del qual anirà en benefici de l’Estat, seguint la llei. Durant aquest temps, passen dues coses: d’una banda, es van acumulant tarifes d’aparcament i d’altra, l’avió es va deteriorant.

Si en aquest període ningú ha reclamat l’aeronau, aquestes surten a subhasta i es tramiten actualment a través de l’Agència Tributària per mitjans electrònics. “El problema és que gairebé ningú compra aquests avions, fonamentalment perquè els tràmits triguen tant, que normalment els avions que es troben en aquest estat, fa impossible o econòmicament inviable que tornin a obtenir el certificat d’aeronavegabilitat, a més, AENA segueix acumulant les tarifes d’aparcament des del primer dia fins a l’últim -amb més de 15 anys en alguns casos i sumant els interessos-, fet que comporta que abans que AENA permeti la sortida d’un avió de la seva xarxa, hagi de pagar una factura molt elevada que no acostuma a sortir a compte pels compradors d’aquests aparells”. 

Els avions abandonats poden desballestar-se o cedir-se a museus per a la seva posterior restauració

Davant la fallida de la majoria de subhastes, altres opcions que indica l’expert en dret aeronàutic són la possibilitat de desballestar-los i de vendre’ls com a ferralla, o bé una altra possibilitat apuntada pel Congrés, que és la de cedir-los a museus perquè els restaurin. “En ambdós casos, això comportaria com a mínim unes despeses de transport”, explica Giménez, que apunta també com, a vegades, els avions s’han cedit als bombers de l’aeroport perquè puguin fer pràctiques, però això tan sols els és d’utilitat amb aeronaus d’una certa dimensió, com podria ser el cas dels avions aparcats al lateral de la pista de l’aeroport del Prat dels quals Aena no especifica quin ús tenen. 

Així doncs, el futur dels avions abandonats continua sent incert. Alguns acabaran desballestats, d’altres venuts a subhasta, convertits en font de peces de recanvi o d’altres potser romandran encara alguns anys més al voltant de les pistes com a testimonis muts d’uns enlairaments que no es repetiran. Mentrestant, la seva presència planteja un debat que va més enllà de la imatge insòlita que projecten: qui assumeix el cost de l’abandonament? I fins quan poden els aeroports convertir-se en cementiris aeris improvisats? La paradoxa és evident: màquines dissenyades per travessar fronteres i connectar el món, condemnades a no moure’s mai més. I potser és aquí on rau la força d’aquestes aeronaus oblidades: recorden que fins i tot allò que semblava destinat a no tenir límits, algun dia pot quedar-se atrapat a terra acumulant pols i rovell.