Pilar Bonet (Eivissa, 1952) és una de les periodistes que millor coneix Rússia. El seu contacte amb l’Europa de l’Est va començar el 1980, com a corresponsal de l’agència EFE a Viena, des d’on informava dels països de l’altre costat del mur. El 1984 va anar a Moscou com a corresponsal del diari El País. S’hi va estar una temporada molt llarga, amb un parèntesi de quatre anys a Berlín i un temps a Kíiv. A Moscou va viure la desfeta del règim comunista, la perestroika de Gorbatxov, la caiguda del Mur, l’ascens de Vladímir Putin i la seva consolidació al Kremlin.
Conversar amb Bonet obre moltes portes al coneixement d’una realitat tan difícil d’entendre com Rússia. Guardonada amb els premis més prestigiosos de la professió (com el Cirilo Rodríguez o el de l’Associació de Periodistes Europeus), el seu darrer llibre és Náufragos del imperio (Galaxia Gutenberg), un conjunt de retrats i reflexions sobre les identitats russa i ucraïnesa.
Va arribar a Moscou en ple règim soviètic, el 1984. Això era abans de l’etapa Gorbatxov.
En efecte. El gener del 1984. Governava Iuri Andròpov, que va morir el febrer. Encara no havia desfet els paquets de la mudança. He de dir que en aquell moment, una persona que va ser molt important per mi va ser la lectora de català de la Universitat Estatal de Moscou, Mercè Senabre, amb qui tenia amics comuns que ens van contactar i em va ajudar moltíssim. Ella va ser una de les meves guies. Va morir fa uns mesos i era una persona excel·lent. La Mercè em va dur a visitar salons d’art i alguns espais clandestins.
Ara això és molt antic, però Andròpov una mica va ser qui va apadrinar Gorbatxov, no?
Bé, Andròpov volia una certa reforma del sistema. Dins de la cúpula del Kremlin hi havia un grup, majoritàriament de gent molt gran, que eren immobilistes i un altre que volien fer canvis. Altra cosa és quin tipus de canvis. Andròpov era conscient que l’economia estava estancada i calia dinamitzar-la, però apostava per endurir la disciplina. En el seu període de govern es van fer batudes contra la gent que no anava a treballar. Amb Gorbatxov, les coses van canviar.
Va ser la primera corresponsal espanyola a entrevistar Gorbatxov. Quina sensació li va fer?
Va ser sobretot un canvi d’estil. I el que va apreciar molta gent va ser la glasnost, la possibilitat d’expressar el que es volia. A les rodes de premsa, les paraules no es repartien de manera prèvia sinó que el primer que s’acostava al micròfon era qui preguntava. Però el principal problema que patia la gent era l’escassetat i la manca de queviures a les botigues.
Gorbatxov va ser un parèntesi de llibertats en la tràgica història de Rússia?
Vist el que hem vist després, sí. Amb Gorbatxov va semblar que anaven caient tots els tabús. Amb Ieltsin ja van tornar les coses enrere i amb Putin hem tornat a l’època soviètica, si més no la dels darrers anys.
Va veure l'ensulsiada d'un imperi, el soviètic, i l'intent de recuperar la gran Rússia amb Putin. En alguna ocasió ha dit que el país no estava preparat per deixar de ser un imperi. De fet, el seu darrer llibre es titula així, Náufragos del imperio.
Es titula així perquè parlo de persones que, entre Rússia i Ucraïna, van quedar desubicades amb la caiguda de la Unió Soviètica. És un llibre sobre les identitats. En el cas de Putin, crec que busca la identitat en el passat, perquè no s’atreveix a buscar la identitat en el futur. Té por al futur. Es refugia en esquemes tradicionalistes que van més enrere que la Unió Soviètica, arriben fins a l’etapa dels tsars, de connotacions medievals.
En l’ideal del comunisme hi havia unes idees revolucionàries que miraven cap al futur. En el cas de Putin, el que té al cap són idees reaccionàries, que van cap al passat. La defensa dels valors tradicionals, la persecució del que no és la família tradicional, la censura, la idea de pàtria. Per ell, el subjecte polític no és el ciutadà sinó la nació.
L’ideal de Putin no és l’antiga URSS.
Putin no és comunista. La idea de Rússia que té és mítica. Quan assegura que Ucraïna no existia, parla d’uns segles en què Rússia tampoc existia, quan hi havia la Rus de Kíiv, que era una agrupació de tribus eslaves. Parla del príncep Vladímir de l’època medieval, però des d’aleshores han passat moltes coses. Ara vol desfer una frontera que ell mateix havia acceptat. Hi ha hagut molts tractats entre Rússia i Ucraïna acceptant les respectives fronteres. Els corrents irredempts del nacionalisme rus eren minoritaris durant l’etapa de Ieltsin i els primers anys de Putin, però després va fer d’aquest corrent el centre del seu mandat.
"Per ser eficaç, Europa ha d'estar unida. El Kremlin coneix les mancances europees i se n'aprofita"
Europa encara no ha sabut trobar el llenguatge per parlar amb Putin?
Per ser eficaç, Europa hauria d’estar unida. Putin treballa per desunir Europa, premiant els més afectes com Viktor Orban i castigant els altres. Europa hauria de ser més valenta i ser conscient que ha de defensar els interessos comuns. La manera com ha actuat per considerar el que passa a Gaza com a genocidi ja diu de les dificultats per ser fidel als seus valors. Europa hauria de ser ferma amb Rússia i quan es decideixen sancions, fer que es complissin. El Kremlin coneix molt bé les mancances d’Europa i se n’aprofita.
Com creu que evolucionarà el conflicte?
Ho veig malament. Si fem una anàlisi racional, poc a poc Rússia va guanyant terreny a Ucraïna, que està exhaurida. Depèn del temps que cadascú pugui resistir. Els ucraïnesos tenen reserves de valentia i imaginació, i lluiten pel seu país. Els russos estan dominats per un sistema autocràtic que pot enviar al front encara molta més gent i té recursos econòmics. No sabem quan pot resistir l’economia russa. De moment, els ucraïnesos no estan disposats a acceptar les condicions russes, que són una capitulació.
La irrupció de Trump, amb les seves propostes sobre Ucraïna, semblen una altra distorsió.
Home, imaginem els russos i els ucraïnesos que confiaven en una política forta de Trump envers Putin i ara veuen com Putin enganya Trump i explota els seus instints més baixos. Trump té un ego impressionant. Com pot ser que el país més poderós de la terra estigui dominat per algú així, que és un delinqüent? Europa s’ha de fer la idea que està sola i que ha d’ajudar Ucraïna si no vol que Rússia l’esclavitzi. El que no sé és si Trump actua així amb Putin per fascinació per un home fort o perquè Rússia té algun tipus de material comprometedor sobre ell.
"El règim rus ha destruït la societat i no veig ara per ara capacitat de resposta contra Putin"
Creu que és possible això? És una hipòtesi que ha circulat, però què podria sortir més a banda del que ja se sap?
No tinc cap informació, ho dic en abstracte. Però el comportament de Trump amb Rússia em sembla una vergonya i és incomprensible.
Veu realista pensar en alguna resposta contra Putin des de dins de la societat russa?
Ara per ara no ho veig. El règim s’ha encarregat de destruir la societat civil. Tots els partits que podien aglutinar una oposició han estat prohibits. Els activistes estan a la presó. Hi ha gent amb penes de set anys de presó per una octaveta que diu no a la guerra. També és veritat que, si mirem a la història, la Revolució del 1917 es va produir de manera fulminant. El partit bolxevic era molt minoritari i va encapçalar la revolució. Però si valorem racionalment, la societat russa és bastant inert.
Un altre país que coneix bé és Alemanya, on també va ser corresponsal. Com veu el paper d’Alemanya, que acaba de desenterrar el servei militar?
Ara no hi estic, però jutjant per l’actitud que ha adoptat davant Gaza, Alemanya continua tenint moltes dificultats per superar el seu passat i assumir un lideratge. No hi veig prou empenta. El país va prosperar gràcies al comerç internacional i als preus que tenia, gràcies a l’energia barata que comprava a Rússia. No li veig prou energia per actuar en solitari. Veig més empenta a Polònia.
"Hem de rebutjar la idea que no podem fer res, no hem de tenir por i crear microclimes on els monstres no hi siguin"
Has vist moltes Europes. La del Mur, la sorgida de la fi de la Guerra Freda i ara el retorn de les guerres imperials al continent. Té la sensació que la pulsió dels monstres de la història a vegades és més forta que la voluntat dels ciutadans o els bons sentiments?
Rebutjo, primer que tot, la idea que no podem fer res. Em sembla una posició molt còmoda i inacceptable. Cadascú ha de pensar per si mateix, però crec que és important saber dir no i no reproduir en el nostre entorn cap dels mecanismes que ens precipiten en un món degradat. Podem ajudar Save the Children o Metges Sense Fronteres, i tenir una actitud envers els altres que no sigui perversa. En resum: no tenir por i crear microclimes on els monstres no hi siguin.
