La guerra d’Ucraïna ha superat els 1.250 dies i no hi ha perspectives d’una resolució propera del conflicte. Després d’uns primers mesos de presidència de Donald Trump sota l’impacte de l’escena humiliant a la Casa Blanca amb un Volodímir Zelenski ridiculitzat davant tot el planeta, ara el president nord-americà mostra irritació creixent envers Vladímir Putin. De moment, però, sense conseqüències pràctiques sobre l’ofensiva russa. 

Trump va anunciar, a mitjans de juliol, un ultimàtum a Moscou de 50 dies perquè arribés a un alto el foc seriós al front. Però davant el que va semblar fredor del Kremlin, el president nord-americà va reduir dilluns passat aquest suposat "termini a 10 o 12 dies". Si Rússia no posa fi als atacs contra Ucraïna, els Estats Units imposaran aranzels del 100% als països socis russos. Alhora, el magnat també ha anunciat l’enviament de més armament a Kíiv. I aquest divendres va desplegar dos submarins nuclears a prop de Rússia com a mesura de pressió. Com pot afectar tot això al curs de la guerra?

Moscou, entre la gelor i la burla

De moment, Putin mesura els seus gestos envers Trump, però no atura l’ofensiva. Sí que permet (o motiva) un dels dirigents russos a escometre contra Trump. L’expresident Dmitri Medvédev, que en el passat havia aparentat ser el "liberal" del Kremlin, ha mostrat darrerament un llenguatge molt bel·licós i ha estat ell qui ha advertit Trump: "Cada nou ultimàtum és un pas cap a la guerra". També li va dir: "Dedica’t als Estats Units, iaio!", que és una manera segura de provocar el nord-americà, qui ja li va contestar que Medvédev era un "fracassat" i que "vigilés". Qui també ha sortit a "advertir" els Estats Units i aconsellar-li "cautela davant d'una potència nuclear" ha estat el president de Bielorrússia, Alexander Lukashenko.    

Més bombes sobre Kíiv

Si Trump llançava el seu darrer ultimàtum a Rússia a inicis de setmana, aquest dijous el Kremlin castigava Kíiv amb un dels bombardejos més intensos des de l’inici de la invasió. El balanç fet divendres elevava a més de 30 el nombre de morts i prop de 200 els ferits. Tot un senyal del Kremlin que no li tremolaven les cames davant la pressió nord-americana. Les darreres setmanes, l’exèrcit rus ha intensificat la pluja de drons. Només la nit del 20 al 21 de juliol, més de 400 drons Shahed de llarg abast havien colpejat Ucraïna. Segons una anàlisi de Le Grand Continent, mitjà de referència per seguir l’evolució de la guerra, l’objectiu rus és poder llançar 2.000 drons per nit.  

Lugansk, a punt de caure

Aquest juliol, l’exèrcit rus és a prop d’aconseguir la conquesta completa de la regió de Lugansk, que junt a la de Donetsk conformen el Donbass. En mans encara d’Ucraïna hi ha un bocí de terra a l’est de les ciutats de Borova i Jampil, al sud-est del país. En cas d’assolir aquest objectiu, seria la primera regió ucraïnesa que cauria completament en mans del Kremlin des de la fàcil conquesta de Crimea, el 2014. Es tractaria de tot un èxit també propagandístic i psicològic que Putin sabria aprofitar. 

La incògnita sobre les noves armes nord-americanes

Va generar controvèrsia una informació publicada per Financial Times que assegurava que en una conversa entre Trump i Zelenski, mantinguda el 4 de juliol, el president nord-americà hauria preguntat si Kíiv estaria en condicions d’atacar Moscou i Sant Petersburg. De seguida, la Casa Blanca va desmentir la informació i el mateix Trump va assegurar que no volia que Ucraïna ataqués la capital russa. 

Però la sort de la guerra no està escrita. De fet, l’anunci del mandatari nord-americà que enviaria més armament a Kíiv -això sí, pagat pels aliats de Washington- manté l’esperança entre els ucraïnesos. Els observadors atribueixen a l’habilitat de Mark Rutte, secretari general de l’Aliança, la decisió de la Casa Blanca de proveir militarment Zelenski de més estris de guerra. Encara es desconeix l’abast d’aquest suport, però el president nord-americà va assegurar que inclouria sistemes Patriot. 

Aquest divendres, el govern alemany ha confirmat el lliurament immediat de dos Patriot. És un fet important, ja que els Patriot són sistemes de míssils molt eficaços a l’hora de neutralitzar els drons russos. És la manca d’aquesta arma la que explica en bona part l’enorme pressió aèria russa de les darreres setmanes.   

El gir envers Netanyahu pot ajudar Ucraïna

La creixent pressió diplomàtica europea sobre Israel, amb l’anunci del reconeixement imminent de Palestina per part de França i el Regne Unit, respon al gir efectuat en sectors de l’opinió pública, cada cop més indignada per l’ofensiva del govern de Benjamin Netanyahu contra Gaza. Malgrat que considerada insuficient per veus molt crítiques -Josep Borrell escrivia aquest article a El País reclamant més duresa contra el "genocidi" de Tel Aviv-, fa la impressió que a la UE són conscients que la doble vara de mesurar segons es tracti de Gaza/Cisjordània o d’Ucraïna és insostenible.

De fet, el Kremlin ha sabut emprar l’acomplexament de Brussel·les amb Netanyahu per posar en evidència la "hipocresia" europea quan diu defensar el dret internacional. Si finalment els aliats dels Estats Units gosen anar més enllà i es plantegen sancions contra la política criminal de Netanyahu, Putin pot veure en perill alguna de les seves cartes.